¹⁾

Més enllà de l’evolució històrica de les polítiques de joventut, en termes generals, tenint en compte la importància de la informació juvenil com una de les primeres actuacions adreçades a les persones joves, dedicarem el proper apartat a analitzar el naixement i l’evolució dels serveis d’informació juvenils.

Els primers serveis d’informació i orientació juvenil neixen a Europa (Anglaterra, Bèlgica, França i els Països Baixos, principalment) al final de la dècada dels anys 60, a l’època del moviment estudiantil del 68, de ‘contracultura’ i contestació juvenil, i que reivindicava el reconeixement de l’autonomia plena dels i de les joves, defugint dels plantejaments de submissió als adults anteriors. L’extensió de les revoltes estudiantils i, posteriorment, la democratització de l’accés a la universitat per a àmplies franges de sectors de classe mitjana i popular van provocar un augment de la demanda d’eines informatives i un consum juvenil més interclassista. Aquests primers serveis neixen de la iniciativa dels ens locals i d’associacionisme de lleure. Alguns dels moments rellevants en l’origen dels serveis d’infomració juvenil (d’ara endavant SIJ):

• 1965. Obertura del primer centre Info-jeunes a Brussel•les, iniciativa d’una associació independent.
• 1968. Creació del Centre d’Informació i Documentació Juvenil a París, creat per l’Estat com a resposta, en part, al moviment del maig estudiantil.
• Al final dels anys seixanta i principi dels setanta, com a conseqüència de l’onada reivindicativa per fer més visible la participació dels i de les joves a la vida pública i el reconeixement de les seves necessitats específiques, s’estén arreu d’Europa la necessitat de crear aquest servei d’informació on el jove pugui trobar, sense cap tipus de condició prèvia i en un ambient de confiança, tota mena de notícies i consells per a les seves necessitats (estudis, viatges, sexualitat, treball i lleure).
• Dècada dels 80. Expansió dels SIJ com una taca d’oli per tot Europa. Primer per centreeuropa i, després, especialment, a Itàlia, que seria referent a Catalunya i a l’Estat espanyol.
• 1982. Primer Informagiovani a Torí.
• 1983. Osservatorio Metropolitano Giovani a Milà. Pioner en organitzar-se amb una base de dades automàtica i un treball en xarxa entre municipis. Els segueixen altres ciutats d’Itàlia com Bolonya, Mòdena, Forlí, Brescia, Verona i Florència. Majoritàriament opten pel model d’iniciativa privat/social belga, amb una clara vocació de suport a l’associacionisme juvenil.
• Al final de la dècada dels anys setanta i començament dels vuitanta l’agudització de la crisi econòmica va transformar el marc social i polític i també les expectatives de les persones joves. El baby-boom, les altes taxes d’atur juvenil, l’increment de l’escolarització en els nivells secundari i superior i la crisi de la transició escola-treball canvien la diagnosi de la joventut, el com i el perquè de les polítiques de joventut, que passen a entrar més en la part psicològica del ser jove i la percepció d’aquest col•lectiu com a grup cultural, prioritzant les línies que garanteixen la inserció social i professional dels i de les joves.

• 1975. Neix el primer centre a Barcelona, el SIPAJ.
• El segueixen Múrcia i Saragossa, i amb l’extensió dels ajuntaments democràtics es multipliquen amb força per tota la geografia peninsular.
• Anys 80. La creació de serveis d’informació juvenil s’impulsa en poc temps i amb força des de les administracions públiques, locals i autonòmiques, gairebé com a prioritat màxima de les polítiques de joventut, justificada per dos motius: possibilitava l’optimització dels recursos i serveis existents, permetent als joves un millor coneixement de la realitat social, i aposta perquè la informació sigui element que contribuís a fer efectiva la igualtat d’oportunitats de les persones joves amb menys recursos econòmics i culturals. Informant i orientant els joves es pretenia incorporar-los a la societat, en un moment on les problemàtiques com ara el fracàs escolar, l’atur juvenil, el consum destructiu de drogues i la delinqüència feien créixer la sensació que una part molt considerable del col•lectiu juvenil corria el risc de ser exclosa socialment.
• El model assoleix un perfil generalista (tant pel que fa a la informació com els usuaris), i professional (la iniciativa procedeix de l’Administració i el personal és remunerat). De fet, els usuaris habituals procedeixen de les classes populars i mitjanes amb capital cultural, i no tant dels que tenen més dificultats d’accés a la informació i als recursos. Pel que fa als professionals, el gran desplegament d’aquesta xarxa de serveis no es veu acompanyada de la definició professional de l’informador, que es basarà més en la praxi de l’animació sociocultural que no pas en la realització d’una formació qualificada, i que farà que els aspectes de qualitat de la informació siguin introduïts molt lentament.

• Anys 80. Com a la resta de l’Estat espanyol, els serveis d’informació juvenil s’estenen ràpidament pel territori català, i la Generalitat de Catalunya, de manera pionera a L’Estat espanyol, els regularà amb els motius recollits al preàmbul del ‘Decret 297/1987, de 14 de setembre, pel qual es regula l’obertura i el funcionament dels Serveis d’Informació Juvenil’: "La necessitat de posseir una informació àmplia, objectiva i actualitzada com a condició per a una més correcta actuació en tots els camps de la societat s'accentua en el cas dels joves.
  La presa de consciència d'aquesta necessitat, per part dels poders públics i de la iniciativa privada, ha motivat a Catalunya un augment considerable de centres dedicats a fornir una informació especialitzada als joves.
  D'altra banda, els avenços tecnològics faciliten l'establiment, cada cop de manera més fàcil, d'una interrelació entre els diversos centres d'informació i la creació d'autèntiques xarxes informatives a nivell nacional i internacional, amb l'augment consegüent de qualitat en la prestació dels serveis a cada lloc.
  Convé, doncs, arbitrar les mesures oportunes que promoguin la creació de Serveis d'Informació Juvenil, n'assegurin la qualitat i fomentin la relació entre ells i amb els de fora de Catalunya".

• Amb l’Ordre de 7 d’octubre de 1987, per la qual es concreten les condicions d’obertura i funcionament dels Servei d’Informació Juvenil a Catalunya.
• 1988. Es fa el primer reconeixement i registre oficial al ‘Registre de serveis d'informació juvenil de Catalunya’ d’una Oficina d’Informació Juvenil; es tracta del Servei d’Informació i Promoció d’Activitats (SIPAJ) a Barcelona.
• Anys 90. Continua l’expansió per tot el territori. Per aquest motiu, des de la Generalitat es garanteix que els serveis d’informació juvenil arribin a totes les comarques, a través dels Consells Comarcals i les seves Oficines de Serveis a la Joventut (OSJ).
• Finalment, amb l’Ordre d’11 de novembre de 1994, per la qual es regulen les relacions dels serveis d’informació juvenil amb la Secretaria General de Joventut, s’oficialitza la creació de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil.
• 2000 - 2010. Tot i el creixement i desplegament al territori, amb la creació de més de 300 serveis d’informació juvenil, qüestions com la feblesa constitucional, la diversitat, la barreja de funcions dels professionals i la indefinició dels serveis que s’ofereixen ha tingut un efecte bumerang que s’ha girat periòdicament contra els serveis d’informació juvenil: des de debats entorn a la mateixa figura de l’informador juvenil versus informador generalista, l’aparició de les TIC i el sentit de l’atenció personalitzada, el paradigma de l’emancipació juvenil com a serveis especialitzats versus els SIJ com a generalistes i el seu paper a les polítiques de joventut, i ara la crisi econòmica, que generen la defensa de la necessitat dels SIJ per tal d’evitar, en el marc de les polítiques socials, per raons pressupostàries, la seva extinció o fusió amb altres serveis d’atenció ciutadana als municipis (especialment petits i mitjans).
• Actualment, existeix una varietat de SIJ al territori amb diferents terminologies i tipologies de serveis (Oficines Joves, Oficines Municipals d’Emancipació Juvenils, Punts Joves, PIJ, Infojoves,…) que està en constant proliferació sense una coherència legislativa, i que van des dels que amb prou feines fan informació (són més espais de dinamització juvenil) als que tenen una alta especialització en temàtiques específiques (educació, treball, salut,…)
• Això fa que la legislació a Catalunya, que ens seu moment fou pionera, sigui ara de les més antigues de l’Estat espanyol, estant totalment desfasada per l’evolució i la realitat actual dels Serveis d’Informació Juvenil.
• 2007. Des de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil s’encarrega un Estudi per a conèixer la situació dels Serveis d'Informació Juvenil que formen part, com a punt de partida per obrir un procés de reflexió participatiu per tal de dissenyar el nou model de Xarxa i modificar la normativa que afecta als SIJ.
• 2008. Es crea la Comissió Tècnica Assessora que elabora, al gener de 2010, el ‘Document marc sobre les línies generals de la Informació Juvenil a Catalunya’, que és el punt de partida per a la modificació de la normativa actual prevista pel 2013.
• 2011. La informació juvenil s’incorpora com aliat estratègic al Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, i ho fa com a aliat cabdal que ha de ser present en els diferents reptes i com un eix important en matèria d'actuació en polítiques de joventut, ja que té com a objectiu facilitar les possibilitats d'integració social, laboral i cultural dels i de les joves, afavorint la igualtat d'oportunitats.

Inici << |