Tal com mostra l’esquema següent, l’estructura de les polítiques de joventut a la Unió Europea ha anat modificant-se al llarg dels darrers deu anys. Cal destacar que el moment actual és de força indefinició, ja que està en procés de modificació el marc financer plurianual vigent (2007-2013), que donarà lloc a noves línies i programes per al període 2014-2020).

Més enllà del coneixement de les estratègies en joventut impulsades per la UE i dels programes que se’n deriven, un dels aspectes a destacar és que, tot i que la UE no té competències en l’àmbit de joventut, sí que està duent a terme una acció decidida i agosarada, fins i tot des de la mateixa Comissió Europea, perquè els estats membres abordin els reptes importants vinculats amb les persones joves, especialment pel que fa a l’abandonament prematur dels estudis, l’elevada taxa d’atur i la pobresa juvenil.

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

Tot i que no entrarem en el detall dels continguts sobre les estratègies europees en joventut, sí que cal destacar dos dels principals llegats del Llibre Blanc al qual hem fet referència:

• l’aplicació del mètode obert de coordinació en l’àmbit específic de la joventut i
• una major inclusió dels interessos de les persones joves en el si de les polítiques.

El mètode obert de coordinació, inspirat en el mètode obert de l’àmbit de l’educació, defineix temes prioritaris, estableix objectius i directrius comuns i proporciona mecanismes de seguiment. També inclou disposicions per a la consulta dels joves.

Els temes prioritaris per a l’aplicació del mètode obert de coordinació són:

• la participació dels i de les joves en la construcció de les polítiques de joventut;
• la informació, com a element essencial per poder participar;
• el voluntariat entre la gent jove, com a experiència de participació social, educativa i factor de capacitació d’inserció professional i social.

La inclusió de l’àmbit de la joventut en les altres polítiques se centra en:

• l’educació, l’aprenentatge i la mobilitat, i
• l’ocupació.

És interessant fer una menció especial al procés de coordinació. La seva concreció consisteix en:

• D’acord amb la proposta de la Comissió, el Consell de Ministres decideix periòdicament les àrees prioritàries d’interès comú.
• Cada estat membre nomena un coordinador que actua d’interlocutor de la Comissió en temes relacionats amb joventut. Els coordinadors presenten a la Comissió els detalls de les iniciatives polítiques, els exemples de bones pràctiques i altres materials d’estudi relacionats.
• La Comissió presenta un resum i una anàlisi d’aquesta informació al Consell de Ministres, juntament amb propostes d’objectius comuns.
• El Consell de Ministres estableix directrius i objectius comuns per a cada un dels temes i estableix procediments de supervisió.
• La Comissió Europea és responsable del control i de l’avaluació periòdica i informa el Consell de Ministres de la Joventut sobre els progressos.
• El Parlament Europeu ha d’assumir un paper apropiat en aquest procés i en els procediments de supervisió. El Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions també tenen l’oportunitat de pronunciar-se.
• Es consulta la gent jove respecte dels temes prioritaris i el seu seguiment.
• S’integren els països candidats.

Aquest mètode segueix essent la forma de treballar dins l’àmbit de joventut de la UE.

Inici << | 8.1 << | 8.3 >>