LA CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS

EXPLICACIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS

Són ingressos públics els ingressos que perceben els ens públics, concretament les prestacions pecuniàries derivades de dret públic o de dret privat que els ens públics obtenen per fer front al pagament de les seves despeses públiques.

Els principis fonamentals que caracteritzen el sistema jurídic dels ingressos públics són:

• El principi d’anualitat: tots els ingressos liquidats durant l’exercici han de figurar en el seu pressupost.

• El principi de no afectació: els ingressos es destinen al pagament de qualsevol despesa pública. Els ingressos només poden estar afectats a una despesa quan així ho preveu una norma amb rang de llei.

• El principi de no atresorament: els ingressos públics es destinen a abonar les despeses públiques i, per tant, no poden ser objecte d’atresorament.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina els recursos del Tresor de la Generalitat de Catalunya (art. 202.3):

L’òrgan competent per administrar l’estat d’ingressos del pressupost de la Generalitat de Catalunya és el conseller d’Economia i Coneixement, en nom del Govern de la Generalitat.

En el cas de les entitats autònomes, l’administració dels drets correspon al seus presidents o directors.

L’estat d’ingressos del pressupost, com també el de despeses, conté:

• una classificació orgànica
• una classificació econòmica

Respecte a la classificació funcional, s’ha de dir que, atès que amb caràcter general els ingressos no són finalistes (principi de no afectació), no s’utilitza un criteri funcional per classificar-los. I el mateix podem dir de la classificació territorial.

La classificació orgànica de l’estat d’ingressos presenta una diferència substancial amb la classificació de l’estat de despeses del pressupost: l’estat d’ingressos és únic per als òrgans que configuren el subsector Generalitat (òrgans superiors, departaments del Govern i fons no departamentals).

(Guia ràpida de conceptes pressupostaris: web del departament d'Economia i Coneixement)

Només tenen definida la classificació orgànica els centres gestors integrants del sector públic català que tinguin pressupost d’ingressos propi, tant en el subsector de les administracions públiques com en el subsector empresarial.

• Entitats autònomes administratives

• Entitats autònomes comercials i financeres

• Entitats de dret públic

• Societats mercantils

• Consorcis

• Fundacions

La classificació econòmica de l’estat d’ingressos és similar a la del de despeses i es compon de:

• capítols

• articles

• conceptes

• subconceptes

• subaplicació

CAPÍTOL 1. IMPOSTOS DIRECTES

Inclou tot tipus de recursos exigits sense contraprestació (impostos) i que el fet imposable estigui constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica que posin de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la possessió d’un patrimoni, d’increments patrimonials a títol lucratiu o de l’obtenció d’una renda.

CAPÍTOL 2. IMPOSTOS INDIRECTES

Inclou tot tipus de recursos exigits sense contraprestació (impostos) i que el fet imposable estigui constituït per negocis, actes o fets de naturalesa jurídica o econòmica que posin de manifest la capacitat contributiva del subjecte passiu com a conseqüència de la circulació dels béns o la despesa de la renda.

CAPÍTOL 3. TAXES I ALTRES INGRESSOS

Inclou tot tipus de recursos exigits per la imposició sobre la utilització privativa o d’aprofitament especial del domini públic, en la prestació de serveis o en la realització d’activitats en règim de dret públic que es refereixin, afectin o beneficiïn de manera particular el subjecte passiu, quan es produeixin en determinades circumstàncies (Taxes).

Inclou tot tipus de recursos exigits per les contraprestacions pecuniàries obtingudes per la prestació de serveis o la realització d'activitats efectuades en règim de dret públic quan, tot i que aquests serveis i aquestes activitats es prestin també pel sector privat, siguin de sol·licitud voluntària per part dels administrats (Preus públics).

Inclou tot tipus de recursos exigits per la prestació de serveis que no tinguin la consideració de preus públics, els procedents de la venda de béns, els reintegraments d'operacions de despesa i d’altres.

CAPÍTOL 4. TRANSFERÈNCIES CORRENTS

Inclou les transferències, les subvencions i els ajuts, i s’imputen a l’article corresponent en funció de l’emissor (de la transferència, subvenció o ajut).

• S’entén per transferència qualsevol aportació dinerària que rebin l’Administració de la Generalitat, les entitats autònomes o altres ens públics dependents o vinculats, i també les corporacions i els ens locals, i que es destini a finançar globalment les operacions corrents de cada ens en l’àmbit propi de les seves competències.

• S’entén per subvencions i ajuts les aportacions dineràries que rebi l’Administració de la Generalitat de persones físiques o jurídiques per finançar operacions de despesa corrent sense contraprestació directa dels beneficiaris amb finalitats de foment, promoció o protecció.

CAPÍTOL 5. INGRESSOS PATRIMONIALS

Inclou els ingressos provinents de les rendes de la propietat o patrimoni de l’Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes, així com els derivats de les activitats realitzades en règim de dret privat.

CAPÍTOL 6. ALIENACIÓ D'INVERSIONS REALS

Inclou els ingressos derivats de la venda de capital propietat de la Generalitat de Catalunya, les entitats autònomes i altres ens públics.

CAPÍTOL 7. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

Inclou les transferències, les subvencions i els ajuts, i s’imputen a l’article corresponent en funció de l’emissor (de la transferència, subvenció o ajut).

• S’entén per transferència qualsevol aportació dinerària que rebin l’Administració de la Generalitat, les entitats autònomes o altres ens públics dependents o vinculats, i també les corporacions i ens locals, i que es destinin a finançar globalment les operacions de capital de cada ens en l’àmbit propi de les seves competències.

• S’entén per subvencions i ajuts les aportacions dineràries que rebi l’Administració de la Generalitat de persones físiques o jurídiques per finançar operacions de capital sense contraprestació directa dels beneficiaris amb finalitats de foment, promoció o protecció.

CAPÍTOL 8. VARIACIONS D'ACTIUS FINANCERS

Inclou els ingressos procedents de la venda dels actius financers, els procedents dels reintegraments de préstecs concedits i dels reintegraments de dipòsits i fiances constituïdes, i els procedents d’aportacions a fons patrimonial i a compte de capital.

CAPÍTOL 9. VARIACIONS DE PASSIUS FINANCERS

Inclou els ingressos obtinguts per l’Administració de la Generalitat, les entitats autònomes i altres ens públics procedents de l’emissió del deute i l’obtenció de préstecs, tant en moneda nacional com en moneda estrangera, a curt o llarg termini, pel seu import efectiu, minorat, si escau, per les diferències negatives que s’apliquen al capítol 3. Inclou també els ingressos procedents de dipòsits i de fiances rebudes.

AGRUPACIÓ DELS CAPÍTOLS PER TIPOLOGIA D’INGRÉS

Com en l’estat de despeses, en el d’ingressos l’article constitueix la segona agrupació que es pot efectuar en el codi econòmic i està format per les seves dues primeres posicions. L’article pressupostari significa un nivell superior quant al grau de concreció de la naturalesa de l’ingrés, sobretot si es compara amb el que proporciona el capítol:

Continuant el procés d’aproximació a la naturalesa dels ingressos, es troba el concepte pressupostari, format per les tres primeres posicions del codi econòmic. El concepte determina força clarament el tipus d’ingrés a realitzar. A tall d’exemple, es pot dir que, de l’article 40, "Transferències corrents del sector públic estatal", el concepte 402 recull les de l’Administració de l’Estat i el 403, les de les entitats autònomes de l’Estat; o que, de l’article 52, "Interessos de dipòsit", el concepte 520 correspon a interessos de comptes corrents i el 521, a altres interessos de dipòsits, etc.

L’últim nivell de definició de la naturalesa de l’ingrés és el subconcepte.

El subconcepte està format per la quarta, la cinquena, la sisena i la setena posicions del codi econòmic i es caracteritza per la seva doble funció:

• Completar el detall conceptual que ofereix el concepte pressupostari: el subconcepte serveix com a comptador per a cada definició del concepte.

• Servir d’element diferenciador d’una partida nominativa: les partides nominatives són les que contenen en la seva definició el nom de l'entitat que ha de rebre el crèdit consignat. Si l'entitat aprova els seus pressupostos a través del Parlament i figura en la Llei de pressupostos de la Generalitat, el seu codi orgànic s'utilitza com a subconcepte. És possible que una entitat que no formi part del pressupost de la Generalitat i que, per tant, no disposi de codi orgànic, constitueixi una partida nominativa. En aquest cas, el subconcepte serà del format numerador, com s'acaba de veure ara mateix.

Finalment, els dos últims dígits del codi econòmic configuren la subaplicació. Aquests dos dígits serveixen per desglossar una ingrés concret segons els criteris que cada centre gestor pugui establir internament. Es tracta d’un nivell de gestió que no aprova el Parlament.

Inici