Hem d'entendre els principis pressupostaris com les regles o els criteris generals als quals s’han ajustar l’elaboració i l’execució del pressupost. Aquests principis apareixen en la legislació i els més representatius, agrupats per àmbits, són:

El principi de legalitat, de competència legislativa, és sens dubte el principi pressupostari fonamental. El pressupost és un acte legislatiu, una llei que dóna eficàcia i valor jurídic al procés de presa de decisions polítiques i a la seva assignació de recursos econòmics.

La reserva de llei es defineix en l'article 55.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, on s'especifica que és el Parlament qui ha d'aprovar les lleis de pressupostos.

L’article 32 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:

L’article 27.2 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix que els ingressos i les despeses han d’estar equilibrats en el moment de l’aprovació del pressupost. És a dir, el total de l’estat d’ingressos ha de coincidir amb el total de l’estat de despeses.

La Llei general d’estabilitat pressupostària (Llei 18/2001, de 12 de desembre) i la llei orgànica que la complementa dins l’àmbit autonòmic (Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre) afegeixen el concepte d’estabilitat, entès com un equilibri entre els ingressos i les despeses no financeres.

Principi d’unitat

L'article 212 de l’Estatut d'autonomia estableix que el pressupost de la Generalitat és únic, és a dir, que inclou totes les despeses i tots els ingressos tant dels òrgans que configuren el subsector de la Generalitat (òrgans superiors, departaments i fons no departamentals) com dels ens que configuren tots els altres subsectors (Servei Català de la Salut, ICS i ICASS; entitats autònomes administratives; entitats autònomes comercials i financeres; entitats de dret públic; societats mercantils; consorcis i fundacions).

La unitat del pressupost també fa referència al fet que només s'aprovarà un únic pressupost per exercici, de manera que no és possible la presentació de pressupostos complementaris.

L’article 55 de la mateixa disposició, en la lletra b, parla del principi d’unitat de caixa, materialitzat en la Tresoreria de la Generalitat, i diu:

Principi d’universalitat

L’Estatut d'autonomia (art. 49) i el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (art. 29.1) estableixen que el pressupost de la Generalitat ha d'incloure la totalitat de les despeses i els ingressos de la Generalitat, així com els de les seves entitats autònomes i empreses públiques.

L'article 8 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya estableix que els ingressos de la Generalitat i de les seves entitats autònomes i empreses públiques es destinen a satisfer el conjunt de les obligacions respectives, llevat que per mitjà d'una llei s’estableixi l’afectació d’alguns recursos a finalitats determinades.

El principi d’especialitat, recollit en el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (art. 35.1 i 2, i 38.1), expressa les limitacions que el poder legislatiu imposa al poder executiu:

• Especialitat qualitativa. Els crèdits pressupostaris únicament es poden utilitzar amb la finalitat per a la qual s’han aprovat, és a dir, per a la naturalesa de la seva destinació (material d'oficina, aigua, manteniment…).

• Especialitat quantitativa. Els crèdits tenen caràcter limitador. No es poden adquirir compromisos de despesa per un import superior als imports consignats a cada crèdit pressupostari. Per crèdit pressupostari cal entendre cadascun dels conjunts de partides que compleixen les regles que determina l’article 3 de la Llei 25/2009, les quals permeten vincular els imports dotats a cada partida pressupostària per formar un crèdit pressupostari o una bossa de vinculació (el concepte de crèdit pressupostari o bossa de vinculació s'explica en la unitat 10 d'aquests materials).

• Especialitat temporal. A càrrec dels crèdits consignats en el pressupost, tan sols es poden contreure obligacions derivades de despeses que s’efectuïn durant l’exercici pressupostari.

L'article 21.1 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes determina el principi d’anualitat.

I l'article 28 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya diu:

Unitat 5