Els plans d'inclusió social de la Generalitat de Catalunya són instruments transversals de planificació de les polítiques socials i de benestar, que tenen l'origen en la Cimera de Lisboa de l'any 2000. El Pla integral de lluita contra la pobresa i l’exclusió social (1995-2000) va ser substituït pel primer pla d’inclusió.

A més, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) s’explicita la voluntat que Catalunya sigui una societat inclusiva i cohesionada: “Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública que les persones amb necessitats especials per mantenir l’autonomia personal tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, que les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”.

També es fa esment a la protecció de les persones i famílies, a la perspectiva de gènere i a la cohesió i el benestar social: “Vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col•lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de risc d’exclusió social” (article 42).

“Vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables, promoure polítiques preventives i comunitàries i garantir serveis socials de qualitat i serveis socials bàsics gratuïts”.

El primer Pla per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya 2006-2009 va abandonar la lògica tradicional en el tractament de les persones que pateixen exclusió i va optar per una lògica més innovadora que tingués més en compte la comunitat.

L’actual pla vigent és el Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013.

És una acció interdepartamental, en l'àmbit de la cohesió social, que té com a objectiu prevenir els factors d'exclusió social, lluitar-hi en contra i posar les eines necessàries a favor d'una societat més cohesionada i més justa.

En aquest pla s’incorpora la perspectiva de la trajectòria de vida com a element necessari per tenir en compte quan treballem la inclusió. “Analitzar els processos d’exclusió i inclusió social des de les trajectòries vitals permet oferir més informació qualitativa sobre aquests processos i així articular polítiques inclusives que puguin tenir més impacte al llarg de la vida de les persones i prevenir situacions d’exclusió que demanen polítiques estructurals i proactives no centrades únicament en col•lectius i en moments determinats de la vida de les persones.” (Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2010-2013).

Sarasa i Sales (2009) indiquen que hi ha esdeveniments biogràfics que són crítics en la vida de les persones perquè els individus facin una transició vers una posició social d’exclusió. Cal, doncs, tenir en compte aquests moments de trencament i de ruptura.

També Castel (1995) posa en relació la lògica de l’exclusió social amb els processos de ruptura o fractura (disruptions) que afecten la vida de les persones i que provoquen un debilitament dels lligams socials.

Les polítiques d’inclusió en aquest sentit han de ser més àgils i flexibles, per poder oferir acompanyament, capacitació i serveis a les persones i fer front a la discontinuïtat que pot provocar una situació de trencament.

Un aspecte que cal destacar és com la transició a la vida adulta es considera una etapa de risc en termes d’exclusió social.

També accentua la necessitat de fer un treball transversal i enfocar la inclusió de manera multifactorial i multidimensional. L’abordatge de la inclusió demana que hi hagi una coordinació real en la resposta a les diferents necessitats.

Així, és necessari articular els serveis i les polítiques públiques de manera més integral i transversal, que tinguin en compte tots els aspectes multidimensionals perquè es pugui donar resposta als moments de ruptura individuals que tenen connotacions comunitàries.

A més dels plans d’inclusió d’àmbit nacional, hi ha els plans locals d'inclusió social (PLIS).

Diversos municipis catalans disposen de plans locals, subvencionats a través d’aquest programa per al desenvolupament de plans locals per a la inclusió social. Aquests plans impulsen polítiques d’àmbit local que treballin per minimitzar els factors de risc i potenciar i assentar aquells aspectes que evitin que les persones caiguin en situacions d’exclusió.

<< 1.2 |