Glossari

Estratègia posada en marxa per lluitar contra les desigualtats de caràcter estructural que sofreixen diversos col•lectius per raó de sexe, raça, origen, religió, etc. amb la qual es pretén suprimir i prevenir una discriminació o compensar els desavantatges resultants d’actituds, comportaments i estructures existents. Consisteix a incorporar un tractament diferenciat per aconseguir la igualtat d’oportunitats en l’accés als recursos i serveis. (També és denominada acció de discriminació positiva.)

Són accions que, tot i que persegueixen els mateixos objectius que les accions positives, es concreten de manera diferent. En alguns casos són considerades mesures negatives perquè poden reproduir, per exemple, alguns estereotips de gènere, sobretot quan les mesures prohibeixen dur a terme algunes activitats de molta duresa física, com podria ser l’accés de les dones a treballar en una mina. Volent protegir, el que fan aquestes accions és perpetuar la posició social de les dones i limitar l’accés a determinades feines o responsabilitats. D’altra banda, però, hi ha mesures protectores considerades positives; són aquelles orientades a garantir la maternitat i a fer-la compatible amb el dret al treball i la promoció laboral o a protegir la salut de les dones embarassades.

Són les polítiques destinades a les persones que acaben d’arribar al nostre país en aquest moment inicial amb la finalitat que puguin assolir, al més aviat possible, la plena autonomia.

És el procés d’adaptació mútua entre la població nouvinguda i la ja resident. Un model en què totes les parts accepten variar alguns aspectes de les seves pràctiques culturals inicials i en què els espais públics i els recursos i serveis s’adapten a la diversitat.

S’identifica amb l’esfera i treball reproductiu, amb l’espai d’”inactivitat” on té lloc la cura, els afectes i la criança de les persones dependents, és a dir, és on es cobreixen les necessitats personals. És l’espai on tradicionalment s’han col•locat les dones.

S’identifica amb l’esfera i treball productiu on es desenvolupa la vida laboral, social, política i econòmica; és el lloc de participació de la societat i del reconeixement. Aquest espai és on s’han col•locat tradicionalment els homes.

Visió del món des del punt de vista teòric i del coneixement de l’home (baró). Aquesta assumpció de l’experiència masculina com a universal, fa que la perspectiva femenina, i per tant les aportacions i contribucions de les dones a la societat, quedin invisibilitzades i ocultes.

Es refereix al procés de presa de consciència de les pròpies capacitats, oportunitats i del poder que individualment i col•lectivament tenen les persones als àmbits polític, econòmic i social.

Es una via per obtenir l’autorització de residència i treball en circumstàncies excepcionals. La persona immigrada ha d’acreditar una sèrie de requisits per obtenir-lo (coneixement de la llengua, relacions en el país resident, participació pública…) que la Subdelegació del Govern valorarà a l’hora d’emetre o no l’autorització de residència i/o treball.

Qualsevol acció o comportament de caràcter ofensiu, hostil, coercitiu, humiliant, degradant o intimidant exercits contra la dignitat d’una persona d’un sexe determinat només pel fet de ser d’aquest sexe.

Qualsevol acció o comportament físic o verbal de naturalesa sexual duts a terme amb el propòsit que produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.

Procés pel qual una minoria cultural o immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda o majoritària, implica la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la societat receptora.

Model sociopolític de no-acceptació de la diversitat, que pretén que les minories renunciïn als seus trets culturals característics i adoptin els trets culturals majoritaris com a propis, per assolir una societat culturalment homogènia, sobretot en l’àmbit públic.

Persona originària del lloc on resideix.

Diferència entre el salari mitjà dels homes i el de les dones.

Procés d’accés als recursos i desenvolupament de les capacitats personals per poder participar activament i modelar la vida pròpia i la de la comunitat en termes econòmics, socials i polítics.

En el sentit jurídic estricte, és el que dóna accés al reconeixement ple dels drets civils i polítics. A l’Estat espanyol, jurídicament són ciutadans i ciutadanes només els qui tenen nacionalitat espanyola. És, però, un concepte polisèmic, i a Catalunya, com es reflecteix en la llei d’acollida, es treballa per reconèixer la plena ciutadania a les persones empadronades als municipis catalans.

Estratègia d’organització de l’entorn laboral, dels serveis i dels temps que integra les necessitats familiars i personals dels homes i de les dones.

Capacitat d’analitzar, entendre i saber com interactuar i gestionar les relacions en situacions de contacte entre persones i grups diversos culturalment, sabent aplicar aquest coneixement i habilitats en situacions rellevants.

Situació de disputa o divergència en la qual hi ha una contraposició d’interessos, necessitats i/o valors en pugna.

Distribució equilibrada i equitativa entre homes i dones de les responsabilitats de la vida a la llar, tant les relacionades amb les tasques de caràcter domèstic com les de cura de les persones.

Conjunt de coneixements, creences, arts, lleis, morals, costums i altres capacitats i hàbits apresos per l’individu com a membre d’una societat, al marge del seu codi genètic, que actua com un mecanisme adaptatiu, però també com a sistema simbòlic (sistema de referència per interpretar l’entorn i desenvolupar-s’hi) i s’expressa en les formes de vida i pensament d’un poble.

S’utilitza per designar allò oposat a igualtat. Cal distingir diversitat de desigualtat, en la mesura que no són sinònims: divers té un sentit de no idèntic, no similar. Desigual, en canvi, nega la igualtat, i en l’àmbit social es relaciona amb l’establiment de jerarquies socials, diferències i distincions. Reconèixer que els individus som diversos no significa que no siguem iguals en dignitat, drets i deures, etc.

Situació social en què existeix una relació desigual entre homes i dones, caracteritzada principalment per la subordinació de les dones respecte als homes en la majoria d'àmbits de la vida i d’un grau diferent d’accés als recursos i a la informació. Les desigualtats de gènere tenen l'origen en el desenvolupament de les societats sexistes, androcèntriques i patriarcals.

Té a veure amb la diversitat de trets que donen identitat a les persones a causa del seu origen o les seves opcions personals i que, no tan sols no perjudiquen altres persones, sinó que tendeixen a enriquir i afegir valor a qualsevol tipus de grup humà.

Terme utilitzat per referir-se a la diferència entre els sexes des del punt de vista biològic que inclou diferències hormonals i genètiques no visibles. L’assumpció de l’existència de la diferència sexual no implica l’establiment d’una forma relacional de subordinació jeràrquica i desigual entre sexes.

Distincions i pràctiques socials de caràcter arbitrari i desigual cap a una persona o un col•lectiu per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, opció sexual o qualsevol altre que atorgui identitat. Tracte diferent que es dispensa en funció de determinats criteris, prejudicis o estereotips.

Aquelles situacions en què una persona és tractada de manera menys favorable que una altra en circumstàncies anàlogues o similars.

Aquelles situacions en què una disposició, un criteri o una pràctica aparentment neutres posen en desavantatge una persona respecte d’altres per raó d’una causa de discriminació, sempre que la diferència de tracte no pugui justificar-se objectivament amb una finalitat legítima i que els mitjans per aconseguir-la siguin adequats i necessaris.

Es una de les expressions de la desigualtat de gènere. Un tractament desigual amb conseqüències perjudicials basat en la diferència sexual.

Conjunt de diferències visibles i no visibles entre els diferents individus que integren una comunitat social, laboral, educativa o de qualsevol altra mena. Malgrat la tendència en els contextos amb forta presència de població immigrada a associar la diversitat als aspectes culturals, els factors que distingeixen uns individus dels altres són múltiples: sexe, edat, formació, ètnia, capacitats, personalitat, orientació sexual, tendència política o ideològica, etc.

Tot i que el concepte sovint s’utilitza per referir-se a la presència de col•lectius procedents d’altres països, estrictament fa referència a la presència de grups amb pautes i referents culturals diversos, encara que no siguin d’origen immigrat.

Distribució de diferents tasques i responsabilitats en la vida social entre homes i dones a causa de l'atribució diferencial que es fa a homes i dones dels seus rols, capacitats i destreses (vegeu segregació).

Expressió que s’utilitza per referir-se a l’acumulació de tasques en realitzar una jornada de treball remunerada fora de casa i una altra jornada de treball familiar domèstica no remunerada. Aquesta realitat afecta especialment i en major grau les dones perquè són les que es continuen ocupant de la major part del treball reproductiu, de cura i atenció familiar o domèstiques.

Es refereix al fet que les dones, a causa d’una repartició del treball familiar escassa, es veuen abocades a estar pendents de la responsabilitat familiar encara que estiguin al seu lloc de treball. Realitzen simultàniament el rol d’assalariada i el rol de mestressa de casa en un mateix espai de temps i jornada.

Tractament diferenciat donat a homes i dones amb la finalitat de compensar el desequilibri real existent entre unes i altres amb la voluntat d’assegurar que homes i dones rebin els mateixos drets, beneficis, obligacions i oportunitats.

Fa referència al mercat de treball remunerat i a l'activitat econòmica que s'hi desenvolupa. És el que quotidianament anomenem mercat laboral o de treball. Tradicionalment aquest ha estat l'espai i el tipus de treball realitzat pels homes.

Fa referència a l'espai quotidià on es desenvolupen totes les tasques domèstiques i de cura. Quotidianament ho anomenem àmbit familiar o de treball domèstic. Tradicionalment i encara ara, aquest espai i aquestes tasques han estat desenvolupades per les dones i, a diferència del treball productiu, no han estat remunerades.

S’identifica amb aquell espai de temps o aquells àmbits dedicats a les activitats que una persona realitza durant el temps de lleure.

Conjunt d’idees simplificades unidireccionalment que es formulen dins un grup per conceptualitzar alguna part de la realitat en què aquest interacciona. La seva funció és justificar i racionalitzar la nostra conducta en relació amb una categoria determinada.

Conjunt d’idees, clixés i prejudicis que s’adjudiquen a les persones en funció del seu sexe biològic. Es tracta d’idees simplistes que uniformitzen les persones a partir de les normes o dels patrons culturals establerts.

Procés pel qual un grup amb poder defineix el que és normal i deixa fora d’aquesta conducta altres que, en conseqüència, són considerades desviades. Aquests individus posseeixen de forma real o als ulls dels altres, algun atribut o característica que els proporciona una identitat social negativa o devaluada en un context determinat.

Fa referència a la nacionalitat, persona que no té la nacionalitat espanyola. Quan una persona estrangera obté la nacionalitat espanyola, per tant, perd aquesta condició.

Actitud del comportament d’un grup ètnic que consideren el seu repertori cultural superior al dels altres. Perceben i valoren les altres cultures sota els paràmetres i les necessitats de la pròpia societat, prescindint de l’entorn ambiental i social que l’ha originat i mantingut.

Situació resultant de l’acció exercida per una societat per la qual una persona o grup és separat del conjunt de la societat o d’algun dels seus processos essencials encara que se’l continuï considerant part d’aquesta.

Conjunt d’actituds i comportaments que atribueixen superioritat a les dones i rebaixen la dignitat dels homes únicament per raó de sexe, de manera arbitrària. No s’ha de confondre amb el feminisme.

Moviment social, polític, filosòfic i cultural de lluita pels drets i llibertats de les dones en igualtat de condicions que els homes. Constitueix una forma diferent d’entendre el món, les relacions de poder, les estructures socials i les relacions entre els dos sexes. Actualment parlem de feminismes en plural, atesos els diferents corrents existents.

Es refereix al conjunt de característiques socials i culturals que s’atorguen a les persones en funció del seu sexe. Aquesta construcció social és apresa, canvia amb el temps i varia molt segons les cultures o en cadascuna d’aquestes.

S’anomena així una àrea separada d’una població en la qual hi estan obligades a viure de manera separada persones d’un determinat origen cultural, ètnic o religiós. L’ús s’ha estès al de qualsevol àrea en la qual la concentració d’un determinat grup social sigui excloent. És força qüestionable l’ús d’aquests conceptes per descriure aquestes concentracions.

Imaginari i norma social que estableix i promou com a orientació sexual normal l'heterosexualitat. Aquest fet implica una jerarquització de les orientacions sexuals, ja que no totes tenen el mateix valor i reconeixement social.

És una forma específica de sexisme i una de les conseqüències de l'heteronormativitat. Es basa en un sentiment de rebuig general, social i psicològic respecte a persones homosexuals o que tenen pràctiques sexuals amb persones del seu mateix sexe biològic.

Consciència que té una persona de ser ella mateixa i diferent a les altres.

La igualtat en el si d’una societat exigeix la no-discriminació per cap concepte de cap persona ni de cap grup, ni de fet ni de dret. Un dels primers atributs de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix la igualtat en dignitat i drets de tots els éssers humans.

Condició reconeguda per la llei de gaudir de les mateixes oportunitats les dones i els homes.

Fa referència a l’assoliment de la igualtat entre homes i dones en les actituds, els hàbits, els costums i els comportaments tant de caràcter personal com col•lectiu o corporatiu i tant en l’àmbit públic com en el privat.

Reconeixement i igual valoració social de dones i d'homes, així com de les tasques i funcions que realitzen. Aquest concepte pressuposa l'absència de qualsevol tipus de jerarquia d'un sexe sobre un altre, així com la plena participació de dones en tots els àmbits de la societat: públic (cultural, polític, religiós, social, econòmic), laboral i privat. Pressuposa la igualtat en les possibilitats de desenvolupament personal, en la visibilització i en l’accés als recursos, a la informació i als àmbits de presa de decisions.

Condicions favorables perquè tant homes com dones puguin accedir a recursos, informació, espais de desenvolupament personal i espais de presa de decisions.

Es refereix a la persona procedent d’un altre país/regió. Fa referència, per tant, al procés migratori des del punt de vista del lloc on arriba la persona, per contraposició a emigrant.

L’ús del participi passiu (immigrat/ada) en comptes de l’actiu (immigrant) suggereix que l’acció (la migració) està acabada. Evita la sensació de “moviment continu” de les persones immigrades i reconeix el seu procés d’assentament.

Anàlisi de l’afectació diferenciada de les propostes polítiques per a homes i dones, ateses les seves situacions diferents de partida, tenint en compte sobretot les càrregues derivades de l’àmbit privat, amb l’objectiu de poder adaptar-les per neutralitzar els efectes discriminatoris i fomentar la igualtat entre les unes i els altres.

Es refereix a l’accés en igualtat de condicions i d’oportunitats als serveis, recursos i espais necessaris per al desenvolupament personal i col•lectiu, així com a la plena participació en la vida econòmica, social i política. La inclusió d’una persona va més enllà de no estar exclosa, cal també que se senti part i sigui reconeguda com a membre ple de la societat.

Instruments per mesurar i comprendre els canvis socials en relació amb el gènere al llarg del temps, i, per tant, mesuren si la igualtat d’oportunitats entre homes i dones s’està aconseguint a través de les accions planificades.

Procés d’adaptació cultural que comporta un ajustament mutu dels diferents grups i individus, a través del qual una societat s’organitza.

Model de gestió de la diversitat, formulat inicialment a Quebec, que proposa crear una societat i una cultura comuna amb la negociació de valors, costums i creences de tots els grups socioculturals, amb un respecte absolut entre ells.

Perspectiva teòrica basada en els esforços encarats a construir un procés d’articulació entre elements de diferents grups culturals, en un tot harmònic que respecti el manteniment de les diferències i la legitimitat de cada cultura.

Anul•lació o ocultació de la realitat viscuda per un sector social, un col•lectiu (per exemple, les dones). Les seves vivències no són tingudes en compte perquè no són esmentades, ni relatades, ni valorades les escenes quotidianes que protagonitzen. L’oblit de la seva realitat facilita que s’ignorin les seves necessitats i especificitats.

És una forma específica de sexisme i una de les conseqüències de l'heteronormativitat. Es basa en un sentiment de rebuig general, social i psicològic respecte a dones homosexuals o que tenen pràctiques sexuals amb una altra dona.

Utilització d’un llenguatge verbal i no verbal discriminatori que amaga la realitat femenina i atribueix estereotips sexistes a homes i dones. A través del llenguatge sexista es reflecteix una realitat desigual i es reforcen els missatges que transmeten una imatge parcial de les dones i les situen en una posició subordinada respecte dels homes.

Conducta que desvaloritza i menysprea tot el que sigui femení. Condueix a l’asimetria en la relació entre els dos sexes i implica la subordinació de les dones als homes. Es caracteritza per l’èmfasi en la virilitat, la força i el desinterès respecte als assumptes domèstics per part dels barons.

Fenomen social que implica l’exclusió social de persones o col•lectius, que queden privats dels recursos materials i culturals d’una societat i de les condicions per al desenvolupament personal i la integració social.

Aversió o odi als homes, al sexe masculí.

Aversió o odi a les dones. Tendència ideològica o psicològica que consisteix a menysprear la dona i a tot el que es considera femení.

Model de gestió de la diversitat, desenvolupat fonamentalment als països anglosaxons. Es caracteritza per la segmentació dels diferents grups culturals, molt cohesionats internament, però sense influència dels uns sobre els altres.

Situació objectiva d’existència de grups culturals diferenciats en una mateixa societat (pluralisme cultural). Perspectiva teòrica que parteix del reconeixement, la valoració i el manteniment d’aquesta situació.

Persona acabada d’arribar a un territori, que s’ha incorporat recentment a la nostra societat.

Preferència sexual dels individus que es defineix segons la relació entre el sexe de l’individu i l’objecte dels seus desitjos, relacions sexuals o amoroses. S’acostuma a parlar de tres orientacions sexuals: l'heterosexualitat (atracció cap a individus del sexe oposat), l'homosexualitat (cap a individus del mateix sexe) i la bisexualitat (cap a individus del mateix sexe i de l'oposat).

Acció positiva per aconseguir que homes i dones tinguin una presència equilibrada en tots els àmbits (polític, laboral, administratiu, etc.) i sense que hi hagi cap discriminació o cap privilegi entre els uns i les altres. Es tracta d’aconseguir que ni homes ni dones tinguin una presència o representació de més del 60% o de menys del 40%.

Sistema o organització social basat en una presa de poder històrica per part dels homes adults sobre les dones i els infants. Aquesta supremacia de la figura paterna o masculina, porta a un sistema de dominació dels homes cap a les dones que, al llarg de la història, ha anat adoptant diverses formes.

Prendre en consideració i prestar atenció a les diferents situacions, prioritats i necessitats de dones i homes en qualsevol activitat o àmbit d’una política pública, amb la finalitat de promoure la igualtat entre homes i dones.

Es refereix a la mancança o escassetat dels béns materials bàsics per tenir una vida digna. Sovint es parla de pobresa relativa en la qual malgrat tenir les necessitats bàsiques cobertes, el nivell d'ingressos o recursos són inadequats per poder gaudir d’una qualitat de vida considerada acceptable en la societat on es viu. Aquest concepte de pobresa relativa està molt vinculat al grau de desigualtat d'una economia.

Sentiment desfavorable vers una persona que pertany a un grup, a causa d’aquesta pertinença, suposant que té les qualitats negatives atribuïdes al grup (amb indiferència dels fets que puguin contradir-ho).

Acció positiva que implica l’establiment de percentatges de presència d’un grup determinat amb la finalitat de pal•liar el desequilibri existent generalment en posicions de presa de decisions o d’accés a oportunitats.

Doctrina que propugna la desigualtat biopsicològica dels grups humans i en virtud del qual es justifica que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, segregació social o destrucció física. Actualment, l’anomenat racisme culturalista o neoracisme posa l’accent en les diferències culturals, i no tant en les biològiques, basant-se en els arguments del determinisme cultural.

És el procediment pel qual una persona estrangera que resideix legalment a Espanya pot sol•licitar que concedeixin una autorització de residència (per reagrupament) als seus familiars directes (cònjuge i descendents) que es troben al seu país d’origen.

Situació en què conflueixen diferents factors (socials, culturals, econòmics, personals, relacionals…) que poden dur a l'exclusió social.

Model de comportament, normes, funcions, expectatives i espais socials que, en una societat determinada, s’assigna a les persones de manera diferenciada en funció de ser homes o dones.

Separació institucionalitzada de determinats individus o col•lectius del grup al qual pertanyen per formar altres grups.

Concentració de determinats sectors socials, grups i/o col•lectius en sectors i ocupacions específics. Per exemple, les dones estan més representades en aquelles feines relacionades amb les tasques tradicionals de cura i serveis, i els homes amb les feines de força física, defensa i autoritat.

Concentració de determinats sectors socials, grups i/o col•lectius en nivells específics de responsabilitat diferents. Per exemple, les dones estan situades majoritàriament en llocs de feina inferiors i els homes en els llocs de comandament i responsabilitat.

Es refereix a les característiques físiques, biològiques, anatòmiques i fisiològiques dels éssers humans que els defineixen com a mascle o femella. S’utilitza també com a criteri de classificació social de les persones entre homes i dones. El sexe en si, masculí o femení, no comporta intrínsecament l’adopció d’uns determinats rols socials. L’adopció d’uns rols determinats en funció del sexe és un fenomen cultural.

Criteri de classificació de les persones des del punt de vista sexual, que es manifesta en pràctiques, prejudicis i ideologies que desvaloritzen, discriminen i exclouen les persones d’un sexe per considerar-lo inferior a l’altre.

Procés mitjançant el qual l'individu aprèn i interioritza els elements de la cultura del seu entorn social.

== Sostre de vidre = Fa referència a les barreres objectives i subjectives invisibles que es troben les dones en un moment determinat del seu desenvolupament en l’àmbit públic. Una vegada arribat a aquest punt, les seves carreres professionals o polítiques queden estancades i posen fre al seu accés als àmbits de decisió. Molt poques dones passen aquesta barrera i en la majoria de casos, els obliga a decidir entre la seva vida professional i la personal.

És una forma específica de sexisme i una altra de les conseqüències de l'heteronormativitat. Es basa en un rebuig generalitzat de totes aquelles persones transexuals o transgèneres.

Estratègia per integrar de manera sistemàtica la perspectiva de gènere en les polítiques públiques, de manera que el principi d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones es constitueixi en un eix vertebrador en l’elaboració de totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes.

Jornada que s’afegeix a la doble jornada laboral destinada a dur a terme activitats comunitàries de caràcter polític o social.

Distribució que fa cada persona del seu temps limitat en els diferents temps de vida: productiu, reproductiu, social i personal.

Tota conducta que representa un tractament dramàtic de les circumstàncies d’una persona o d’un col•lectiu desfavorits.

S'entén com aquella que s'exerceix contra les dones i en tant que manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat.

Conjunt de situacions d’equilibri social i personal precàries que es poden transformar en exclusió social amb la intensificació d’algunes de les condicions d’inestabilitat o dèficits existents o amb l’aparició de nous factors d’exclusió.

Actitud i manifestació de recel i rebuig d’un grup envers els membres d’un altre grup per a la seva condició d’alteritat i estrangeria.