Sou aquí: inici » 1.3. La inclusió social a les polítiques de joventut » 1.3.1. La joventut com una etapa clau per a la inclusió social

1.3.1. La joventut com una etapa clau per a la inclusió social

Encara que, com ja hem anat dient, el risc d’exclusió social pot afectar totes les persones en qualsevol etapa de la vida, els i les joves es troben en uns moments clau en les seves trajectòries vitals, i per tant poden acumular més factors i situacions de risc. La joventut pot ser vista com una etapa de transició, en què es fan moltes transicions vitals, i que poden ser clau en la generació de processos d’inclusió o d’exclusió social.

En general, a la societat postmoderna les transicions de la infància a la vida adulta són més insegures i els moments de ruptura també poden arribar a ser més traumàtics. Algunes de les transicions que es fan en l’etapa de joventut són:

  • La transcició escola-treball. En aquesta transició s’estructuraran les capacitats que determinaran el futur laboral.
  • L’emancipació residencial de la llar familiar (o d’origen) a una llar pròpia.
  • La creació de nous vincles familiars.
  • La creació de xarxes socials pròpies.
  • La construcció i assumpció de la pròpia identitat.

Per analitzar les dades sobre la realitat de la joventut a Catalunya, podeu consultar:

Serracant, P; Soler, R; La joventut catalana al segle XXI. Sistema d'indicadors sobre la joventut a Catalunya

Miret, P. et al. (2008). Enquesta a la joventut de Catalunya 2007. Secretaria de Joventut, Barcelona.

Per veure la importància de l’etapa de la joventut en els itineraris d’exclusió són molt pertinents les conclusions de l’estudi:

Sarasa, S. i Sales, Al. (2009). Itineraris i factors d’exclusió social. Ajuntament de Barcelona, Síndic de Greuges i Fundació La Caixa, Barcelona.

<< 1.3 | 1.3.2 >>