Els models d’inclusió de la diversitat, segons Carlos Giménez (2008), són diversos, encara que, com veurem, la inclusió que plantegen uns és més aparent que real. D’aquests models, nosaltres ens inclinem pel model intercultural, perquè no tan sols accepta la diversitat a la societat sinó que li dóna valor, i l’entén de manera dinàmica i creativa.

Esquema 2. Models sociopolítics d’inclusió davant de la diversitat cultural

Font: Carlos Giménez Romero (2008)

Model que pretén arribar a fer una societat homogènia a partir d’un procés d’assimilació o de fusió cultural. Es cerca diluir els elements diversos presents en una societat per acabar-ne formant un de sol.

Dins d’aquest podem distingir entre dos tipus:

El melting pot (o gresol de cultures). Rep el nom de la metàfora de fondre diferents metalls per crear-ne un de nou: els elements es barregen en una olla.

Es pretén la fusió de les poblacions immigrades de diferents orígens en una societat homogènia: les diferències inicials s'esborrarien per formar un tot. Els grups minoritaris tendirien a assimilar-se als majoritaris. És el model dels Estats Units d’Amèrica.

Produeix: aculturació (adopció de patrons culturals per part de la majoria), assimilació estructural (les formes de discriminació desapareixen) i creació d’una identitat comuna (sentiment de pertinença).

Dificultats del model: no produeix una assimilació socioeconòmica i espaial; presenta obstacles en la integració de poblacions natives i negres (cas EUA); es destaca la persistència de diferències ètniques (fracàs escolar, mobilitat decreixent, segregació, atur); no hi ha hagut una assimilació cultural i social de les diferents generacions d’immigrants, sinó més aviat el naixement de diferents formes de segmentació i estratificació ètniques.

Promou una estratègia de dissolució i eliminació de la diversitat cultural en contextos pluriculturals. Les minories han de renunciar als seus trets culturals característics i adoptar els de la majoria com a propis, fent desaparèixer les diferències per assolir una societat culturalment homogènia, sobretot en l’àmbit públic.

Concep les diferències culturals com a immutables i hermètiques. No és capaç de concebre-les com a complementàries ni plantejar-se que hi ha semblances i diferències entre les cultures que es poden incorporar de manera positiva. Bàsicament és el model francès.

Fotografia: Rafa Espada (http://www.flickr.com/photos/rafaespada/5155148197/sizes/m/in/photostream/). Alguns drets reservats (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/).

Produeix: la integració dels estrangers amb igualtat de condicions dels nacionals (equiparació de drets en la segona generació, escola laica i homogènia…). La conversió voluntària en ciutadans i ciutadanes francesos plens, semblants en la seva manera de pensar i vida social. La nacionalització de les persones nascudes en el territori (ius solis). En alguns aspectes el model ha reeixit (pensem, per exemple, en l’alt índex de parelles mixtes franceses).

Dificultats del model: el descontentament en la convivència de les majories (per la pèrdua d’identitat i del nivell de benestar) i de les minories (pel desig de conservar normes culturals i religioses, especialment quan afecten el laïcisme); el ressentiment de la població d’origen immigrant per la “promesa de mobilitat social no complerta” en l’adhesió a la nació: la persistència de situacions socioeconòmiques més baixes en els fills i filles de les migracions.

Model que reconeix i defensa el dret a la diferència. Emfatitza la pròpia història i cultura, els drets de cadascú, el sistema jurídic de cada poble. Les persones i les diferents comunitats culturals poden conviure l’una al costat de l’altra, a partir d’una coexistència basada en el respecte i l’acceptació de l’altre. Es caracteritza per la segmentació dels diferents grups culturals, molt cohesionats internament, però sense influències ni interaccions dels uns sobre els altres. És el model del Regne Unit com una societat multicultural (religió, llengua, ètnia i nacionalitat).

Produeix: cada grup d’immigrants conserva les seves identitats col•lectives i les seves formes de vida tant com sigui possible, a canvi del respecte a unes normes mínimes de convivència, que permetin mantenir l’ordre públic i evitar conflictes racials. Les persones d’origen immigrant mantenen la vinculació amb les seus orígens, retenen la seva cultura i xarxa social.

Dificultats del model: silencien o privatitzen els problemes d'integració social. La població d’origen immigrant s’incorpora a la part baixa de l’estratificació social amb escasses possibilitats de mobilitat ascendent. S’hi constata certa intolerància racial de la societat.

Model en què es proposa la creació d’una societat i una cultura comuna a partir de la negociació de valors, costums i creences de tots els grups socioculturals, amb un respecte absolut als trets de cada grup. Es basa en una perspectiva dinàmica de les cultures: si la cultura és dinàmica, en el procés intercultural es poden modificar aspectes de les cultures que interaccionen.

Els grups i les persones de diferents orígens socials i culturals han d’establir relacions mútues i dialogants entre ells i amb les institucions, amb drets i deures compartits. Aquest model es va formular i aplicar al Quebec a partir dels anys setanta del segle XX.

Fotografia: Jaume Pernas (http://www.flickr.com/photos/spivak/1591952238/sizes/m/in/photostream/). Alguns drets reservats (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/).

Produeix: intercanvi i interacció (entre la cultura majoritària i la minoritària). Relació dinàmica entre les persones i els grups culturals que s'influeixen de manera recíproca, en un procés de construcció conjunta: aprenentatge mutu, cooperació i intercanvi.

Dificultats del model: se l’ha criticat sovint per utòpic. En la seva aplicació pràctica al Canadà se l’acusa de ser molt restrictiu amb l’entrada al país de persones immigrants, ja que selecciona el perfil dels immigrants segons les necessitats del país.

Des de les polítiques de joventut apostem pel model intercultural. Inclinar-se per aquest model és possible perquè partim d’una determinada concepció de la cultura.

És, en part, per aquesta concepció complexa, dinàmica, transmissible i adaptativa de les cultures que apostem pel model intercultural. Les cultures es transformen adaptant-se a les noves realitats i a partir de les interrelacions de persones i grups. Apostar pel model intercultural vol dir que creiem que la societat i la cultura comuna d’aquesta l’han de construir tots els seus membres a base d’interaccions, negociacions i diàlegs. Els joves catalans, amb tota la seva diversitat, han de participar de manera activa en aquesta construcció d’una societat més intercultural i inclusiva, i les polítiques de joventut han de ser una eina per facilitar-ho.

<< 2.3 | << 2.3.1