Hi ha fronteres entre grups culturals, però aquestes fronteres no són fetes de ciment, fetes d’història o de gens, tan se val, sinó de fum, i són traspassades constantment per tota mena de contrabandistes i de trànsfugues.
Manuel Delgado |
Més enllà de les polítiques d’acollida i d’inclusió de la diversitat, cal potenciar les relacions interculturals en el món juvenil (reconeixement mutu, construcció de referents comuns, identificació amb el territori i la cultura pública comuna) respectant la diversitat cultural.
En les polítiques de promoció de les relacions es promouen espais de trobada entre joves diversos per fomentar la interacció intercultural, creant accions perquè es relacionin i, fins i tot, perquè d’aquesta relació neixin projectes comuns.
S’hi fomenten les competències interculturals entre els joves, però també entre els professionals de les polítiques de joventut.
Eines i propostes
Introduir accions formatives que afavoreixen el reconeixement de les minories ètniques o faciliten el coneixement mutu entre persones de diferents grups culturals, per exemple, oferint cursos de les altres llengües del país (llengua caló, en el cas de la comunitat gitana; llengües vingudes de la immigració com ara l’amazic, el xinès, l’àrab, el romanès…).
Fomentar espais de relació en l’àmbit del treball, a més de les activitats productives, per arribar des del lligam laboral a relacions estables de cooperació intercultural que vagin més enllà dels llocs de treball.
Impulsar la participació de les associacions d’immigrants en les xarxes locals juvenils, per exemple, mitjançant la creació de seccions juvenils en les entitats de base ètnica o nacional, perquè des de les entitats es tinguin més en compte les especificitats i necessitats d’aquest col•lectiu, alhora que els joves es posen en contacte amb altres entitats juvenils per treballar projectes comuns que vagin més enllà de les necessitats concretes del grup.
Difondre l’existència de la diversitat culturals i el pluralisme a través de les expressions artístiques. En les creacions artístiques es plasma sovint el bagatge personal, social i artístic de les persones. Els joves creadors a Catalunya tenen ja orígens i trajectòries diverses que val la pena explicar i divulgar.
Facilitar trobades entre artistes i creadors de diferents orígens aprofitant els espais que ja hi ha (facultats de belles arts o escoles d’art). Molt sovint, hi ha neguits i llenguatges comuns que poden servir per transcendir obstacles entre col•lectius i erigir-se com a elements identitaris locals, per exemple: es poden organitzar trobades o actuacions des de diferents expressions artístiques (música, dansa, teatre, etc.) i promoure la creació de grups en clau de diversitat.
Desenvolupar projectes que potenciïn les relacions interculturals en el món juvenil (el reconeixement mutu, la construcció de referents comuns, la identificació amb el territori i una cultura pública comuna), però respectant la diversitat etnocultural.
Promoure espais locals de trobada entre els col•lectius de joves diversos amb la finalitat de fomentar la interacció intercultural. Un programa diversificat no vol dir només donar possibilitats a tots els col•lectius d’organitzar les seves activitats, sinó de crear activitats que neixin de projectes comuns.
Iniciar accions i projectes de sensibilització i lluita contra el racisme i la xenofòbia, promovent el respecte i l’acceptació de la diversitat a tota la ciutadania. La ignorància i els prejudicis de la població poden ser obstacles per a la integració i el desenvolupament dels joves de les diferents comunitats culturals.
Impulsar la formació en competències interculturals a tots els agents de les polítiques de joventut (professionals, membres d’entitats juvenils, treballadors i treballadores dels equipaments juvenils, etc.).
L’interculturalisme en les polítiques de joventut:
<< 2.6.