La manera com cada cultura s’ha organitzat d’acord amb un determinat sistema sexe-gènere parteix d’una llarga tradició adquirida al llarg dels anys. El model de comportament, normes, funcions, expectatives i espais socials que, en una societat determinada, s’assigna a les persones de manera diferenciada segons siguin homes o dones és el que s’anomena rol de gènere.

Aquests rols estan influenciats per percepcions que es deriven de factors culturals, polítics, ecològics, econòmics i religiosos, com també de costums, de lleis, de la classe social, de l‘ètnia i de prejudicis individuals o institucionals.

Els rols determinen les accions i estableixen com ha d’actuar, ser i sentir una persona en funció de si és un home o una dona. D’aquesta manera, es determinen unes funcions que són atribuïdes i han de ser assumides de manera diferent per homes i per dones.

Mentre que els rols femenins estan més relacionats amb l’àmbit privat i domèstic, com ara tasques associades a la reproducció, criança, cura i suport emocional, els rols masculins estan més associats a l’àmbit públic, com ara tasques que tenen a veure amb l’espai productiu, el manteniment i la provisió econòmica.

Els rols de gènere s’estableixen i es transmeten a través d’actituds com:

• Associar la dona o l’home a unes activitats, potencialitats, limitacions i actituds determinades, com, per exemple: “els homes tenen facilitat per conduir vehicles’, ‘les dones són afectuoses i parladores”.

• Qualificar algunes activitats com de dones o d’homes. Per exemple: ”els nois no ploren”, ”els homes són els que han de prendre la iniciativa per lligar”, ”les noies han de ser pacients”.

• Assignar tasques "pròpies" de les dones i altres dels homes. Per exemple: ‘l'home ha de ser el cap de família’, ‘les mares són millors per a la criança de filles i fills’.

• Donar una importància diferent a una mateixa activitat. Per exemple: donar més prestigi social a un xef o un estilista de renom que a una cuinera o una perruquera.

Aquesta llarga tradició de determinar la identitat d’homes i dones establint quin ha de ser el comportament, les funcions i el paper social d’unes i altres, ha anat forjant de manera inconscient que hi hagi un imaginari col•lectiu en cada grup cultural que determina les relacions actuals entre uns i altres. Aquestes creences són el que anomenem estereotips de gènere.

Els estereotips de gènere són aquelles expectatives compartides socialment respecte a les idees, creences i opinions sobre com han de ser i de comportar-se tant homes com dones, que han sobreviscut al llarg dels anys i actuen com si es tractés d’una profecia que s’autocompleix.

D’aquesta manera, segurament hem sentit comentaris del tipus: * L’anatomia de les dones les fa més aptes per fer feines minucioses i rutinàries que no exigeixen tant desgast físic. La fortalesa constitutiva dels homes els facilita el desenvolupament de l’autoritat i, d’aquí, la capacitat de desplegar dots de lideratge. * Com que els homes són menys emocionals, poden prendre decisions amb més objectivitat. * A causa de la seva naturalesa, les dones tenen més baixes laborals que els homes. * Quan una dona és mare, li és difícil compaginar maternitat i vida laboral, i té moltes dificultats per concentrar-se al lloc de treball.

Els estereotips de gènere estableixen judicis sense que estiguin basats en fets demostrables, sinó en generalitzacions esquemàtiques, però que han estat transmesos generació rere generació en cada cultura.

De fet, ens trobem diàriament amb un munt de situacions que ens remeten als estereotips de gènere a través de les notícies, la publicitat, les pel•lícules, els contes, les dites, les tertúlies… És per això que els tenim molt arrelats i interioritzats, a vegades, fins i tot, de manera inconscient.

L’existència dels rols i estereotips de gènere comporta situacions no desitjades i frustracions tant per a les dones com per als homes que no els poden assolir o que els volen transgredir.

El fet que la nostra manera de fer, de pensar o de sentir no s’adigui a allò que s’espera de nosaltres, pot comportar experiències de rebuig i de marginació. Per exemple, si la nostra inclinació sexual no és l’esperada o el nostre cos no respon als cànons de bellesa desitjats, podem tenir sensació d’insatisfacció, d’aïllament i de disminució de l’autoestima.

Les expectatives i els judicis estereotipats són negatius tant per als uns com per a les altres. Atorgar unes característiques i unes funcions diferents a les dones que als homes com si es tractessin de qüestions innates al sexe, limita la llibertat del desenvolupament individual de les persones.

Establir valoracions diferents a les qualitats atribuïdes als homes, com ara la fortalesa, la decisió, la racionalitat o la capacitat de lideratge, que a les atribuïdes convencionalment a les dones, com l’emotivitat, la minuciositat o la tendresa, fomenta l’existència de desigualtats socials. No és casualitat, doncs, que tot allò relacionat amb l’esfera masculina tingui més prestigi en la nostra societat que allò relacionat amb l’esfera femenina.

La cultura patriarcal, els sistemes de gènere, els rols socials relacionats amb la feminitat i la masculinitat, així com les expectatives inconscients dipositades sobre dones i homes, expliquen com tot i gaudir dels mateixos drets, continuen havent-hi situacions de desigualtat i discriminació de les dones respecte dels homes. La construcció social de gènere fa molt difícil un canvi de paradigma només a través de la regulació jurídica.

<< 3.2.