Sou aquí: inici » 3.4. Les polítiques de gènere » 3.4.1. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats

3.4.1. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats

Les polítiques d'igualtat d'oportunitats es fonamenten en el fet d’entendre que cal donar les mateixes oportunitats a les dones que als homes perquè no hi hagi discriminació a favor d’uns i en contra de les altres. Per tant, el primer que es fa és revisar els marcs legals discriminatoris amb les dones.

Posteriorment, es busca a través de la regulació facilitar l’accés i més participació pública de les dones, sobretot a través del mercat de treball remunerat, intuint que d’aquesta manera les dones aconseguiran els mateixos drets socials que els homes treballadors.

Es considera que les desigualtats de gènere són conseqüència de la no-participació de les dones en els diferents àmbits de l'esfera pública. Per tant, les solucions que es plantegen són un conjunt de mesures perquè les dones puguin accedir a aquests àmbits que tradicionalment han ocupat els homes.

La principal observació crítica cap a aquest enfocament és que ni la modificació de les lleis ni l’accés de les dones a l’àmbit públic per si soles produeixen canvis en la realitat social de les dones.

La desigualtat no desapareix perquè en l’àmbit privat la distribució de responsabilitats femenines i masculines segueix igual, és a dir, l’àmbit domèstic i de cura familiar continua sent de responsabilitat de les dones. Mentre que les dones en la major part dels països s’incorporen al treball productiu, no es dóna per part dels homes una major assumpció de responsabilitats dins l’àmbit reproductiu.

Quan les dones comencen a treballar fora de casa (treball remunerat) no disposen del mateix temps per dedicar-se al treball domèstic i de cura. És en aquest moment quan es comença a percebre el valor d'aquestes tasques i les necessitats socials que satisfan. No n’hi ha prou a impulsar més presència de les dones en l’àmbit públic per assolir la igualtat, cal també una reformulació de l’àmbit privat.

Per tant, el problema més gran d’aquesta estratègia ha estat no tenir en compte que la situació de partida d’homes i dones és diferent. Com s’ha buscat resoldre aquesta situació de partida desigual? A través d’alguns mecanismes, com l’acció positiva o la paritat.

17.jpg


<< 3.4. | 3.4.2. >>