• Llei general de la Seguretat Social, Reial decret legislatiu 1/1994.
• Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social

Podeu trobar la legislació general sobre Seguretat Social a: Seguretat Social.

Estan compresos dins del sistema de la Seguretat Social tots els espanyols, siguin quins siguin el seu sexe, el seu estat civil i la seva professió, que resideixin i exerceixin normalment la seva activitat a Espanya, i els estrangers que s’hi trobin legalment i estiguin inclosos en algun dels apartats següents:

• Persones que treballen per compte d’altri.
• Persones que treballen per compte propi.
• Persones sòcies que treballen en cooperatives de producció.
• Personal funcionari públic, civil i militar.

La Seguretat Social està composta per diferents règims, segons els diferents tipus de treballadors que inclouen:

• Règim general (persones que treballen per compte d'altri)
• Règim especial dels treballadors autònoms
• Règim especial agrari
• Règim especial dels treballadors del mar
• Règim especial d’empleats de la llar
• Règim especial de la mineria del carbó

En aquest tema ens basarem en el règim general, on està inclòs la majoria de personal de l'Administració de la Generalitat.

Cada treballador té assignat un número d'afiliació, que té caràcter vitalici i és únic a tot el sistema de la Seguretat Social; és a dir, en el moment en què una persona entra a formar part de la Seguretat Social, se li assigna un número d'afiliació que mantindrà durant tota la seva vida laboral, sigui quina sigui la seva trajectòria.

En cas que l'empresari no exerceixi la seva obligació, els treballadors poden sol·licitar l'afiliació al sistema. L'afiliació també es pot realitzar d'ofici per les direccions provincials de la Tresoreria General de la Seguretat Social quan es comprovi l'incompliment de l'obligació de sol·licitar l'afiliació per part dels treballadors o empresaris.

Actualment, l'Administració de la Generalitat tramita l'afiliació de forma telemàtica.

L'afiliació s'ha de tramitar en els terminis següents:

• Altes: s'han de tramitar amb caràcter previ, és a dir, abans que el treballador comenci a prestar els seus serveis. Però els seus efectes tenen lloc a partir de la data en què s'iniciï la prestació de serveis.
• Baixes o variacions: s’han de formular en el termini màxim de sis dies naturals a comptar de l’endemà de la variació o del cessament de l’activitat laboral.

Tenen l’obligació de cotitzar:

• l’empresari
• el treballador

La Llei general de la Seguretat Social fa responsable l’empresari de la realització dels conceptes següents:

• Descompte, en la nòmina dels treballadors, de l’aportació que correspon a cadascun.
• Cotització pròpia.
• Ingrés de les aportacions pròpies i dels treballadors.

Duració de l’obligació:

• Neix quan comença la prestació de treball.
• Es manté mentre el treballador està d’alta.
• S’extingeix quan el treballador es dóna de baixa de la Seguretat Social.

Hi ha dues bases de cotització:

• Base de contingències comunes (no inclou les hores extra/cotització addicional).
• Base d’accidents de treball.

Si voleu més informació, consulteu el web de la Seguretat Social, pel que fa a les bases i els tipus de cotització.

Es calcula prenent la remuneració total que correspongui al mes a què fa referència la cotització, excepte els conceptes exclosos. A aquesta remuneració, s'hi suma la prorrata, que és la part proporcional de les pagues extraordinàries que s'està meritant cada mensualitat.

Un cop tenim la base de cotització mensual, hem de comprovar que estigui compresa entre la quantia de la base mínima i la de la base màxima corresponent al grup de cotització de la categoria professional del treballador; si és així, cotitzarem per la base obtinguda. En cas que la base de cotització obtinguda sigui superior a la base màxima, cotitzarem per aquesta base màxima, i en cas que la base de cotització obtinguda sigui inferior a la base mínima, cotitzarem sobre aquesta base mínima.

Tant la base de cotització de contingències comunes com la base de cotització d'accidents laborals han d'estar incloses dins de l'interval entre la base mínima i la base màxima.

Aquests tipus de cotització són diferents per a l’empresari i per al treballador.

Tipus de cotització que s'ha d'aplicar a cada tipus de personal d’acord amb la seva vinculació amb l’Administració:

Personal funcionari

Personal interí

Personal laboral

És la quantitat que resulta d’aplicar els tipus de cotització a la base de cotització:

El sistema de la Seguretat Social protegeix el treballador en les situacions següents:

• Alteració de la salut
• Incapacitat per al treball
• Mort
• Jubilació
• Atur
• Càrregues familiars

Per protegir el treballador en les situacions enumerades anteriorment, el sistema de la Seguretat Social té previstes les prestacions següents:

• Assistència sanitària
• Prestació de recuperació
• Prestació de protecció familiar
• Prestació per maternitat
• Subsidi d’incapacitat temporal
• Prestació per accident de treball i malaltia professional
• Prestació per incapacitat permanent
• Pensió de jubilació
• Prestació per mort i supervivència
• Prestació i subsidi d'atur

Tenen la consideració de situacions determinants de la incapacitat temporal les causades per:

• una malaltia comuna
• una malaltia professional
• un accident de treball
• un accident no laboral

En la situació d'incapacitat temporal, el treballador no pot treballar i ha de rebre atenció sanitària de la Seguretat Social.

La durada màxima d’aquesta situació és de 12 mesos, prorrogables uns altres 6 mesos.

Mentre duri aquesta situació, el personal de l’Administració de la Generalitat continuarà percebent el 100 % de les seves retribucions.

Inici