Sou aquí: inici » 1. El gir social d'Internet » 1.3. Principals plataformes i xarxes de la Internet social
En aquest apartat descriurem breument les principals plataformes participatives que hi ha en aquest moment a Internet, amb el benentès que el més pràctic per comprendre'n el funcionament és immergir-s'hi.
L'eina més senzilla per publicar regularment a Internet és un blog. Es tracta d'un sistema en el qual introduïm articles que són publicats del més recent al més antic en un flux continu. La popularització dels blogs s'ha degut en gran part a la senzillesa amb què es poden gestionar. Hi ha plataformes de blogs de caràcter divers com Blogger o Wordpress i n'hi ha d'altres, condicionades temàticament, que poden allotjar-se en servidors utilitzant diversos programaris. La Generalitat disposa d'un sistema de blogs corporatiu propi creat a partir de Wordpress.
El primer que hem de fer per publicar en un blog és crear-lo. En un sistema com Blogger la creació del blog requereix una alta prèvia al sistema de correu Gmail. Un cop disposem d'aquest compte, podem entrar a Blogger i crear el blog. Les dades mínimes per crear-lo són el nom que ha de tenir (URL) i el títol que el presidirà. A continuació el podem personalitzar: incloure-hi elements decoratius, widgets, modificar-ne el color, etcètera. El pas següent serà publicar-hi apunts.
Facebook és la xarxa social més popular i amb més audiència a nivell planetari i també a Catalunya. Es basa en les relacions personals, però també és útil a les organitzacions que volen relacionar-se amb la seva audiència.
Publicar a Facebook és ben senzill a nivell d'usuari. De fet hi ha organitzacions que han utilitzat perfils d'usuari per expressar-s'hi, però les organitzacions o els col·lectius tenen a Facebook recursos propis: els grups i les pàgines.
Els grups de Facebook estan formats per col·lectius de persones que s'organitzen. Poden ser grups secrets (només en coneixen l'existència les persones convidades a participar-hi), tancats (cal sol·licitar-hi l'ingrés tot i que l'existència del grup és pública) o oberts (qualsevol hi pot accedir). Es poden personalitzar (imatges, widgets, etc.) i tenen com a principal espai d'expressió el mur. En els grups, fins que tenen 2.000 membres, és possible d'enviar missatges a tots els components. Això és avantatjós. En canvi, allò que es publica al mur no apareix en la pàgina d'inici dels usuaris de manera que han d'entrar al grup per poder-ne veure les novetats.
Les pàgines són l'instrument corporatiu que Facebook ha preparat per a marques i organitzacions. Es creen de manera senzilla i permeten una comunicació molt directa amb els usuaris ja que tot allò que s'hi publica des de la pròpia personalitat de la pàgina apareix en el flux inicial de totes les persones que s'hi han adherit. L'eina escollida per la Generalitat per treballar a Facebook són, justament, les pàgines.
La xarxa social Twitter es basa en perfils que poden ser personals o d'organització. Per publicar-hi cal disposar d'un d'aquests perfils, la creació dels quals és ben senzilla.
Twitter es considera una xarxa de microblogging ja que el sistema de publicació és similar al dels blogs però el nombre de caràcters molt limitat (140 per missatge com a màxim). Els usuaris poden relacionar-se entre ells simplement citant-se el nom precedit de @ i es possible fer un retwitt (RT) d'un missatge que ens ha agradat d'un altre usuari i passar-lo al nostre perfil. D'altra banda, si precedim una paraula del signe #, el convertim automàticament en un hashtag, és a dir, un hiperenllaç amb el qual podem buscar coincidències en els comptes d'altres usuaris.
Google ha proposat una xarxa amb un alt nivell d’usabilitat i pensada per distribuir els continguts a partir de targets o grups (els cercles). Preveu perfils personals i perfils corporatius i enllaça amb la resta del programari de Google.
A més, s’ha construït de tal manera que els perfils que en formen part es posicionen molt bé al cercador dela mateixa companyia. Tot i això, no ha aconseguit, encara, els nivells de popularitat d’altres xarxes.
Tuenti és una xarxa social creada a Espanya que té com a públic objectiu principal els joves entre 14 i 27 anys. Ha tingut un creixement lent però intens en determinades zones de l’estat en tractar-se d’una xarxa amb accés per invitació.
Té una alta densitat al conjunt de l’estat, però no a Catalunya on va expandir-se molt ràpidament Facebook. Té un caràcter fonamentalment lúdic i recreatiu, però les marques i organitzacions més rellevants també n’han fet un ús corporatiu.
Hi5 és una xarxa social amb més de 70 milions d'usuaris, així que és un excel•lent lloc per connectar amb moltes persones d'arreu del món . Els perfils es poden personalitzar amb colors de fons, tipus de lletra, 'skins ', etc. Pensada per a les relacions socials (divertir-se, lligar…), té una àmplia selecció de paràmetres de privacitat per a cadascuna de les seccions.
És la xarxa social professional per excel·lència. Disposa de perfils personals, perfils d'empresa i grups temàtics, a més de moltes altres prestacions i aplicacions. És una eina idònia per gestionar i compartir informacions amb interès professional.
La Generalitat hi és present tant en grups com amb un perfil d'empresa, al qual s'han adscrit milers d'empleats públics. L'eina permet treure gran rendiment dels contactes i és molt útil per a la recerca de feina i la promoció professional.
Instagram és la primera gran xarxa pensada des d'una perspectiva mòbil i que prioritza els dispositius mòbils. Se centra en les fotografies i la possibilitat de compartir-les i valorar-les. Les organitzacions n'han tret profit a efectes promocionals (concursos, etc.) i de branding.