Les lleis i normes són cosa de tothom. Les administracions en faciliten l'accés i la publicitat a través de diferents espais web i bases de dades en línia. Serviu-vos-en!

Les fonts normatives que regulen pràcticament la totalitat dels aspectes relacionats amb el pressupost són les que s'esmenten a continuació.

Article 212: “El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d'elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d'examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.”

L’article 21 especifica que els pressupostos de les comunitats autònomes tenen caràcter anual i igual període que els de l’Estat, i que s’hi inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos dels organismes i les entitats que en formen part.

També especifica que si els pressupostos no s’aproven abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, queden automàticament prorrogats els anteriors.

Finalment, regula que els pressupostos de les comunitats autònomes han de ser elaborats amb uns criteris homogenis per tal de poder consolidar-los amb els de l’Estat.

La Llei general pressupostària, de la mateixa manera que les altres lleis sobre finances, segueix la definició que al seu dia va formular Neumark, el qual va considerar el pressupost com el resum sistemàtic i xifrat, periodificat, de les despeses previstes i els ingressos estimats.

L’article 32 defineix el pressupost com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets i les obligacions a liquidar durant l’exercici per cadascun dels òrgans i les entitats que formen part de sector públic estatal.

L’article 33.2 afegeix:

“2. Els pressupostos generals de l'Estat determinen:

a) Les obligacions econòmiques que, com a màxim, poden reconèixer els subjectes que esmenta el paràgraf a) de l'apartat anterior.

b) Els drets a reconèixer durant l'exercici corresponent pels ens esmentats en el paràgraf anterior.”

(…)

L’article 27 defineix més acuradament el pressupost de la Generalitat:

"1. El pressupost de la Generalitat de Catalunya constitueix l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer la Generalitat i les seves entitats autònomes, i dels drets que poden liquidar-se durant l’exercici corresponent. 2. El pressupost de la Generalitat de Catalunya ha d’aprovar-se equilibrat entre l’estat d’ingressos i l’estat de despeses."

L’article 28 determina que el pressupost ha de coincidir amb l’any natural i l’article 29 especifica que el pressupost de la Generalitat ha d'incloure la totalitat de les seves despeses i ingressos.

Una altra característica que s’ha de remarcar és indicada en l’article 34.1, que diu que els ingressos i les obligacions reconegudes s’hauran d’aplicar al pressupost pel seu import íntegre.

Finalment, cal destacar el que indica l’article 35 sobre el fet que els crèdits per a despeses s’han de destinar a la finalitat exclusiva expressada explícitament en el pressupost i que, a més, tenen un abast limitatiu, per la qual cosa no es poden adquirir compromisos en una quantia superior als seus imports.

L’elaboració del pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2006 va estar marcada per un canvi important en la forma d’entendre el pressupost. Fins a la publicació de l’Ordre ECF/241/2005, el pressupost es definia com una expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions i dels drets que podien reconèixer la Generalitat i les seves entitats autònomes durant l’exercici. Ara, en canvi, sorgeix una nova forma d'entendre el pressupost, que en l'Ordre s'entén com “l'instrument a través del qual s'explicita l'estratègia política del Govern, definida mitjançant un procés de presa de decisions i assignació de recursos a partir de les relacions entre les forces polítiques i socials del país”.

A partir de l'exercici 2006, el pressupost deixa de ser una expressió xifrada i sistematitzada dels recursos econòmics i es converteix en un instrument de gestió.

Aquesta Ordre, a més, emmarca els pressupostos de la Generalitat de Catalunya en les normatives europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària, que exigeixen a les administracions públiques, d’acord amb la normativa del sistema europeu de comptes (SEC95), l'objectiu d'aconseguir el dèficit públic zero i que l’Administració pública que no l’assoleixi hagi d’elaborar un pla de sanejament amb un horitzó de compliment a mitjà termini. En el cas de la Generalitat de Catalunya, existeix un pla de sanejament mitjançant el qual el 2008 s'haurà d'haver arribat al dèficit zero.

PREÀMBUL

Els pressupostos de 2012 s’han elaborat en un marc de gran incertesa, ja que a la problemàtica que implica haver de pressupostar en l’actual context econòmic i financer –molt inestable–, s’hi afegeix la inseguretat que afecta els ingressos –i, a més, en l’apartat més important. Aquesta inseguretat és conseqüència del fet que l’Estat, arran de la convocatòria d’eleccions generals, hagi de recórrer a prorrogar els pressupostos. Malgrat les circumstàncies descrites, però, no convé retardar en excés la definició de les línies mestres que han d’orientar l’assignació dels recursos públics durant l’exercici 2012, per la qual cosa es fa necessari impulsar la tramitació d’aquesta llei.

Els comptes de l’exercici 2010 es van tancar amb desequilibris importants. És per aquest motiu que en els pressupostos per al 2011 es van adoptar mesures de caràcter extraordinari orientades a reconduir els comptes de la Generalitat i a no arriscar ni la sostenibilitat ni lacredibilitat de les nostres finances públiques. És en aquest sentit, i atesa la magnitud del dèficit, que no resultava viable abordar l’ajustament necessari en un únic exercici; per tant, els pressupostos del 2012 donen continuïtat als criteris de racionalització incorporats l’exercici 2011, que han de ser examinats des d’aquesta perspectiva conjunta. D’altra banda, l’escenari de consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea també centra els esforços més significatius en els exercicis 2011 i 2012.

Així, els principis que van guiar l’elaboració dels pressupostos del 2011 -austeritat, prioritat en la despesa social, credibilitat i corresponsabilitat-, continuen tenint vigència plena. D’altra banda, i entre els instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya, una de les línies estratègiques en què aprofundeixen aquests pressupostos és la que consisteix a impulsar el procés de reactivació econòmica, ja que només per aquesta via es pot recuperar el creixement i l’ocupació.

Esdevé una prioritat, doncs, consolidar l’esforç d’austeritat iniciat el 2011. Aquesta és la millor recepta per avançar cap a unes finances públiques sanejades i que resultin sostenibles a mitjà termini. No és admissible traslladar la càrrega del deute a les generacions futures ni tampoc que aquesta càrrega constitueixi un llast cada cop més feixuc respecte de la capacitat de despesa per atendre les necessitats de la ciutadania i de l’economia. En conseqüència, es preveu donar continuïtat a les mesures de reorganització i simplificació administrativa que s’han començat a aplicar. D’altra banda, en una Administració com la nostra, on la prestació de serveis públics com l’educació, la sanitat o els serveis socials constitueix el gruix de la despesa pública, l’increment de l’eficiència amb què opera el sector públic pot ser una de les millors contribucions per superar les dificultats presents que ha d’afrontar la nostra economia. En conseqüència, els pressupostos per al 2012 tenen com a objectiu reduir el dèficit fins a l’1,3% del PIB, d’acord amb el vigent Programa d’estabilitat i convergència. A més, per reforçar el compromís amb l’objectiu d’estabilitat i per garantir en el futur la sostenibilitat de les finances, el Govern de la Generalitat ha impulsat, també en aquest exercici, un Projecte de llei d’estabilitat pressupostària de Catalunya, amb el qual es vol evitar que les finances de la Generalitat arribin a nivells elevats de desequilibri fiscal en el futur. Finalment, cal assenyalar que el fet de disposar d’unes finances públiques sanejades es condició imprescindible per poder desenvolupar amb garanties l’autogovern i preservar l’estat del benestar de què ens hem dotat.

La prioritat en la despesa social és un altre dels principis bàsics dels pressupostos per al 2012. En primer lloc, perquè és en aquest àmbit que se centra el paper del sector públic en les modernes societats democràtiques occidentals, com a garant dels serveis bàsics a la ciutadania, i Catalunya té voluntat de situar-se en aquest marc. Aquest rol, però, cal que s’exerceixi amb la màxima eficiència perquè no sigui una càrrega per a la societat. Tanmateix, tot i que pugui convenir adoptar mesures per millorar el grau d’eficiència amb què es presten aquests serveis, la despesa social ha de continuar essent la prioritat més rellevant en la despesa pública de la Generalitat.

Un altre principi bàsic dels pressupostos de 2012 és la credibilitat, que s’ha de refermar tant davant de la ciutadania, com dels creditors. No cal dir que, en el context actual de crisi de confiança en les finances públiques, aquest principi adquireix una rellevància de primer ordre: una Administració pública que no sigui creditora d’una elevada reputació no podrà accedir als mercats financers en condicions raonables. És per aquest motiu que esdevé fonamental persistir en el rigor i en la seriositat respecte dels compromisos adoptats, tal com ja es va posar de manifest amb els pressupostos per al 2011.

Pel que fa al principi de corresponsabilitat, resulta un principi bàsic, atès el model de finançament vigent i la distribució competencial amb el Govern de l’Estat. Naturalment, la responsabilitat en darrer terme de la gestió de la despesa correspon a la Generalitat, que sovint resulta estar condicionada per la regulació de tot tipus que es fa des de l’àmbit de l’Administració general de l’Estat. És des de l’àmbit estatal que es disposa de capacitats reguladores en sectors com el laboral, el fiscal o en altres parcel·les de l’activitat econòmica que influeixen decisivament, tant en la mesura que determinen la mateixa gestió pública com en la creació del clima de confiança necessari per poder reprendre el creixement econòmic que, en darrer terme, resulta imprescindible per incrementar els ingressos públics. D’altra banda, convé insistir que els ingressos de la Generalitat estan fortament condicionats per la interpretació que en faci l’Administració general de l’Estat a l’hora de tractar les bestretes del model de finançament.

Finalment, si bé la Generalitat no té el paper més rellevant en l’impuls de l’activitat econòmica, ja que no governa les palanques que hi tenen una repercussió més directa, els pressupostos per al 2012 donen suport a l’economia productiva per impulsar la reactivació econòmica. En el context actual, en què es fa necessari restringir la despesa pública, una contribució bàsica que es pot fer des del sector públic és potenciar la simplificació administrativa, reduir les càrregues a les empreses i crear un marc favorable per desenvolupar l’emprenedoria i, en general, l’activitat econòmica. D’altra banda, i per combatre les dificultats per accedir al crèdit, es potencien els instruments de què disposa la Generalitat en aquest àmbit; finalment, es preveu desplegar mesures que afavoreixin l’ocupabilitat de les persones que han quedat fora del mercat de treball arran de la crisi econòmica.

Aquests grans principis orientadors que inspiren els pressupostos de la Generalitat i marquen l’escenari fiscal de referència, es complementen i completen amb una sèrie de prioritats i objectius de legislatura que es troben concretats en el Pla de Govern aprovat per al període 2011-2014. Aquesta eina de govern constitueix la carta de navegació que ha d’orientar l’acció pública en els propers anys, la qual s’estructura en vuit eixos: economia i sectors productius; ensenyament; salut; polítiques socials i família; seguretat; política territorial i sostenibilitat ambiental; administració, i nació, llengua i cultura.

Finalment, cal fer referència al marc normatiu en el qual s’elaboren aquests pressupostos: l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol; el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, i el conjunt de normes dictades a l’empara del pacte d’estabilitat i creixement europeu -Reial decret legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, que aprova el text refós de la Llei general d’estabilitat pressupostària, d’una banda, i Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei general d’estabilitat pressupostària, en la redacció que en fa la Llei 3/2006, de 26 de maig, de reforma de la Llei orgànica 5/2001, de l’altra.

Com a part d’aquest marc legal vigent, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 conté les previsions d’ingressos i l’aprovació de les despeses que s’han d’executar durant l’exercici pressupostari del 2012. Formalment, el text articulat es divideix en set títols i un nombre determinat de disposicions addicionals, transitòries i finals.

El títol I està dedicat a delimitar l’àmbit i aprovació dels pressupostos, a les vinculacions de crèdit, al règim de les modificacions pressupostàries i a l’assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.

El títol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, conté, com a element destacat, l’articulació dels mecanismes necessaris per evitar l’adopció d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix l’àmbit d’aplicació de les normes en aquesta matèria.

El títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic, estableix les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i organismes, tant a curt com a llarg termini, així com sobre el marc per gestionar els riscos de tipus d’interès i de canvi. També s’hi fixen les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.

Les normes tributàries, previstes en el títol V, fan referència al gravamen de protecció civil de Catalunya, al cànon de l’aigua i a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

El títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat, regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

L’últim títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes (Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Agència Catalana de Protecció de Dades).

Finalment, la Llei es completa amb dinou disposicions addicionals, una disposició transitòria i quatre disposicions finals. Aquestes darreres contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions i també l’habilitació per fer les adaptacions tècniques que siguin conseqüència de reorganitzacions administratives.

TÍTOL I. Aprovació i àmbit d'aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries

CAPÍTOL I. Aprovació dels pressupostos i àmbit d'aplicació

Article 1. Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d'aplicació

Article 2. Beneficis fiscals

Article 3. Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

CAPÍTOL II. Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4. Modificació d'ingressos

Article 5. Modificació de despeses. Principis generals

Article 6. Transferències de crèdit

Article 7. Generació de crèdits

Article 8. Crèdits ampliables

Article 9. Incorporació de romanents de crèdit

Article 10. Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

Article 11. Retencions de saldos pressupostaris

Article 12. Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats autònomes administratives i altres del sector públic

Article 13. Comptabilització de les transferències internes

Article 14. Fons de contingència

TÍTOL II. Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 15. Execució anticipada d'inversions

Article 16. Pressupostos de les universitats públiques

Article 17. Limitació de l'augment de la despesa

Article 18. Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

Article 19. Despeses afectades a ingressos finalistes

Article 20. Recurrència de despeses en exercicis futurs

Article 21. Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs

Article 22. Identificació i seguiment pressupostari dels projectes d'inversió

Article 23. Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats

TÍTOL III. Despeses de personal

CAPÍTOL I. Retribucions del personal

Article 24. Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Article 25. Retribucions del personal no sotmès a la legislació laboral

Article 26. Retribucions del personal funcionari

Article 27. Acreditació de retribucions

Article 28. Retribucions del personal laboral

Article 29. Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu

Article 30. Retribucions variables en funció d'objectius

Article 31. Pensions

Article 32. Pla de pensions

Article 33. Acció social i ajuts per al menjar

Article 34. Altres mesures de reducció de la despesa de personal per al 2012

CAPÍTOL II. Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 35. Limitació de l'augment de despeses de personal

Article 36. Contractació temporal de personal laboral

Article 37. Oferta pública d'ocupació

Article 38. Suspensió d'acords i pactes i inaplicació de convenis col·lectius

TÍTOL IV. Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Article 39. Operacions d'endeutament a llarg termini

Article 40. Operacions d'endeutament a curt termini

Article 41. Avals de la Generalitat

Article 42. Avals de l'Institut Català de Finances

Article 43. Informació sobre endeutaments i avals

Article 44. Operacions de cobertura de risc

Article 45. Fons per a les indústries culturals

TÍTOL V. Normes tributàries

Article 46. Cànon de l'aigua

Article 47. Tarifa d'utilització d'aigua

Article 48. Taxes amb tipus de quantia fixa

TÍTOL VI. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat i compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals

Article 49. Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat

Article 50. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat

Article 51. Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments

Article 52. Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

Article 53. Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

Article 54. Tramesa de documentació

Article 55. Compensacions econòmiques a favor d'ajuntaments

TÍTOL VII. Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Article 56. Parlament de Catalunya

Article 57. Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau

Article 58. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Interès legal del diner i interès de demora

Segona. Fons de competitivitat

Tercera. Règim retributiu dels funcionaris

Quarta. Destinació de l’eventual estalvi en despeses de personal

Cinquena. Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

Sisena. Construcció de centres d’atenció primària

Setena. Convenis de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

Vuitena. Cartera de serveis socials

Novena. Indicador de renda de suficiència

Desena. Prestacions socials de caràcter econòmic

Onzena. Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius

Dotzena. Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

Tretzena. Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

Catorzena. Prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat

Quinzena. Prestació per a menors d’edat en situació de risc

Setzena. Mesures excepcionals de contenció i d’equilibri pressupostari de les universitats públiques

Dissetena. Entitats dependents de les universitats públiques

Divuitena. Programes de foment de la recerca

Dinovena. Import màxim de garantia per a obres d’interès cultural rellevant

Vintena. Dotació pressupostària de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

Vint-i-unena. Construcció de centres educatius

Vint-i-dosena. Manteniment de les dotacions i aportacions als centres de formació professional i d’educació especial de Terrassa

Vint-i-tresena. Impost d’establiments turístics

Vint-i-quatrena. Atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya

Disposició transitòria

Disposicions finals

Primera. Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

Segona. Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat

Tercera. Modificació de les estructures pressupostàries

Quarta. Entrada en vigor

---

Unitat 3