“Cuando nos necesitan nos llaman emigrantes, y cuando ya les hemos recogido la cosecha, somos vagabundos y tenemos que largarnos.”
John Steinbeck (1936). Los vagabundos de la cosecha. Barcelona: Libros del Asteroide, 2007. |
Les polítiques interculturals no han de tenir com a destinataris només els joves d’origen immigrant o de les cultures minoritàries, sinó a tota la població jove en general.
Però hi ha una excepció de
polítiques destinades a la població immigrada pel fet de ser-ho: les polítiques d’acollida que, per les seves característiques, estan destinades prioritàriament a les persones nouvingudes i reagrupades.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya, en l’article 138.1, estableix que la primera acollida és una competència de la Generalitat que s’ha de reglamentar per llei. És per això que es desenvolupa la Llei d’acollida, que ha de regular aquestes polítiques.
Les polítiques d’acollida atenen la primera etapa del procés d’integració d’un jove dins de la nostra societat. La finalitat és que els joves nouvinguts assoleixin la plena autonomia, al més aviat possible.
Per fer-ho possible s’ha de garantir a la persona coneixements bàsics sobre la llengua del país, el coneixement de l’entorn i els serveis jurídics per regularitzar la seva situació administrativa. Una bona recepció pot ser una inversió per a la inclusió i la convivència a mitjà i a llarg termini.
Cal que aquestes polítiques siguin transitòries (s’ha d’evitar la dependència) i siguin un primer graó de la política general d’integració, inclusió o acomodació.
Eines i propostes
Conèixer i difondre els serveis i els recursos entre professionals. Des de Joventut hem de conèixer els serveis i els recursos d’acollida que hi ha en el territori i que poden ser útils als joves nouvinguts (servei d’acollida, agent d’acollida), així com els recursos bàsics que s’hi ofereixen (formació lingüística, assessorament jurídic…). I alhora donar a conèixer els serveis i els equipaments de Joventut perquè siguin tinguts en compte pels serveis i pels agents d’acollida. A més del coneixement mutu i l’aprofitament dels recursos de les diferents àrees, es pot fer un pas més i coordinar aquests serveis i recursos.
Vetllar per la presència de Joventut en la informació que es proporciona als joves estrangers nouvinguts (tríptics, guies de recursos, visites de coneixement de l’entorn, sessions de benvinguda al municipi…) per difondre aquests recursos i serveis de joventut entre les persones nouvingudes.
Treballar en xarxa entre diferents serveis i entitats per fer derivacions i acompanyaments a joves nouvinguts (per exemple, escola d’adults, casal de joves, consorci de normalització lingüística, aules d’acollida…), així com fer un seguiment dels joves derivats per assegurar-nos que han respost a les seves necessitats.
Crear espais de trobada i treball entre professionals que fan les seves tasques en l’àmbit de l’acollida i els joves per diagnosticar conjuntament, detectar noves necessitats, coordinar accions, intervenir de manera integral, dissenyar nous projectes o accions, etc.
Adaptar els serveis d’acollida a la realitat juvenil. Sovint els serveis i les accions d’acollida municipals estan pensats per a tota la població nouvinguda independentment de l’edat o del sexe. Els joves, per la seva idiosincràsia, poden sentir-se més còmodes en espais exclusivament juvenils. Així, pot ser convenient fer accions d’acollida per a grups de joves nouvinguts o plantejar, si s’escau, projectes específics per a joves nouvinguts.
Oferir serveis d’orientació i assessorament a joves nouvinguts per assessorar-los sobre els recursos que hi ha (tant juvenils com educatius, esportius, culturals, laborals, etc.) i informar-los-en.
Desenvolupar projectes per contactar amb joves nouvinguts (al carrer o a altres espais clau com són bars, locutoris, instituts…) per detectar necessitats, demandes, interessos, etc., i fer-los conèixer els serveis i els recursos de Joventut.
Crear un protocol o circuit d’acollida per a joves, especialment de la franja de 16 a 18 anys, ja que les polítiques d’acollida generalistes normalment van adreçades a persones nouvingudes de més de 18 anys. Les persones menors de 18 anys tenen unes característiques i unes necessitats diferenciades, tant per la minoria d’edat com per la condició juvenil.
Elaborar protocols d’acollida als equipaments juvenils. Sovint costa que alguns col•lectius s’apropin a les instal•lacions juvenils (casals de joves, centres cívics, PIJ…) i, quan arriben a l’equipament, sovint no es té previst com atendre’ls des d’una perspectiva d’acollida. Els protocols d’acollida han d’establir com atendrem aquests joves: qui les atendrà?, què els explicarà?
Fomentar projectes d’acollida a les entitats juvenils i a altres espais o xarxes ciutadanes. Convèncer, promoure i facilitar eines i recursos perquè aquestes entitats es plantegin com arribar a les persones nouvingudes –possibles nous membres–, però també com pot acollir-les.
Desenvolupar projectes d’acollida i acompanyament de joves nouvinguts per part de grups d’iguals. Hi ha diverses varietats i denominacions per designar les estratègies de treball entre iguals: joves guia, apadrinament, company tutor, parelles lingüístiques, mentors, aprenentatge cooperatiu, etc., però tenen com a denominador comú l’aprofitament dels sabers i les habilitats dels mateixos joves per ajudar-se i cooperar entre ells. Un jove o una jove del territori acompanyen el jove o la jove nouvinguda amb l’objectiu de facilitar la seva incorporació, alhora que es fomenta el coneixement mutu i la convivència entre diferents col•lectius de joves.
^ “Cuando nos necesitan nos llaman emigrantes, y cuando ya les hemos recogido la cosecha, somos vagabundos y tenemos que largarnos.”
John Steinbeck (1936). Los vagabundos de la cosecha. Barcelona: Libros del Asteroide, 2007. |
2.6.2. >>