L’únic món veritablement humà és aquell que cada persona elegiria per a ella mateixa sense saber abans quina posició hi ocuparia una vegada creat.
Kant, s. XVIII |
Les polítiques de joventut que s’han desenvolupat en la darrera dècada han fet èmfasi en els processos d’emancipació i de participació de la joventut amb una voluntat de polítiques universalistes, és a dir, per a tots els joves. Però, a vegades, aquest èmfasi ha anat en detriment de la capacitat d’atendre la diversitat interna d’aquest sector de la població, posant de manifest la dificultat de resoldre el binomi igualtat–diversitat, confonent una atenció diversa amb una atenció desigual.
Les
polítiques inclusives de joventut han de facilitar i contribuir a fer que els joves puguin desenvolupar plenament el seu propi projecte de vida en igualtat de condicions.
En el PNJCAT 2010-2020 es proposa una visió transformadora i inclusiva d’aquestes polítiques:
Han de tenir en compte que hi ha uns factors com són el sexe, l’edat, l’origen, el territori, la classe social o les discapacitats que generen desigualtat social de manera estructural. Les polítiques de joventut han de desenvolupar accions que permetin disminuir els efectes diferencials d’aquests factors estructurals.
Per desenvolupar les polítiques inclusives des de Joventut cal, doncs, tenir en compte:
La diversitat de la població juvenil
Es considera i s’analitza el col•lectiu juvenil no com un tot homogeni, sinó divers i plural, que està conformat per molts subcol•lectius amb característiques sociodemogràfiques i condicionants vitals diferents (edat, sexe, nacionalitat, classe social, qualitat de la salut, discapacitat, xarxa i àmbit relacional, competències lingüístiques…) que generen diferents necessitats, gustos, projeccions i expectatives específiques tant personals com professionals.
La incidència dels factors estructurals de desigualtat en la població juvenil
De manera estructural hi ha desigualtats per raó de sexe, de classe, d’edat, d’origen, de diversitat funcional i de territori que generen desavantatges socials entre els joves. Analitzar la incidència d’aquests factors estructurals a l’hora d’explicar les dinàmiques desiguals identificades, ens permetrà reconèixer i entendre la causa real de moltes problemàtiques juvenils, i no sols veure’n les conseqüències, per proposar solucions estructurals i no puntuals.
La igualtat d’oportunitats entre la població juvenil
Identificar i reflectir les diferents barreres i obstacles existents entre la població juvenil en l’accés i el gaudiment dels recursos i serveis, ens permet incidir des de l’acció pública en la millora de les condicions per generar una igualtat real pel ple desenvolupament de la vida dels joves .
Les polítiques de joventut, des d’una perspectiva inclusiva i intercultural, en un principi no s’haurien de centrar en la realització de projectes específics per a una determinada població (d’origen immigrant, joventut gitana…), sinó que haurien de realitzar polítiques que incloguin a tota la població jove. Però, perquè això sigui possible, cal tenir en compte que una mateixa política (projecte, servei, equipament…) pot atendre les persones de manera diferent (que no vol dir desigual), oferir recursos i usos distints dels espais, utilitzar canals de comunicació i intervenció estratègics segons els col•lectius, etc., tenint en compte la diversitat, però amb polítiques que incloguin a tothom.
Aquest enfocament no està en contradicció amb el fet que hi ha determinats col•lectius joves que poden tenir unes necessitats concretes i que, per tant, s’han d’idear accions específiques en aquests casos.
Eines i propostes
Pal•liar la fractura digital, universalitzant i democratitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC, en endavant). Es pot treballar a partir d’accions d’alfabetització digital, cursos d’informàtica i garantint l’accés a Internet. Però, també, es pot utilitzar les NTIC per crear espais i projectes d’intercanvi permanent (com les webs 2.0 o les xarxes socials), eines de consulta i de treball entre joves, així com estimular projectes creatius (música, jocs…) fomentant la diversitat en la participació.
Fomentar projectes productius i d’inserció per a joves estrangers nouvinguts, amb l’objectiu de facilitar els canvis en la seva situació administrativa (accedint a l’autorització de residència i treball), de millorar la seva qualificació i, d’aquesta manera, poder obtenir una primera feina i experiència laboral.
Desenvolupar accions per garantir la igualtat d’oportunitats en el món laboral per als joves d’origen immigrant, els fills i les filles de famílies immigrades i els joves gitanos. Aquestes accions han de treballar per a la incorporació dels joves en el món de l’ocupació, però garantint la diversitat d’oportunitats i la possibilitat de millora.
Adaptar els missatges de les campanyes de prevenció o de consells en matèria de salut. Les traduccions dels materials a les llengües dels col•lectius pot ser una estratègia que té, alhora, el valor simbòlic de reconeixement del col•lectiu. L’objectiu és que el missatge arribi, l’elecció de l’estratègia més eficient s’ha de valorar amb rigor. És més, l’adaptació no sols té relació amb la llengua sinó amb el contingut i la forma de fer arribar el missatge.
Fer un esforç per conèixer els problemes o les patologies més comuns entre alguns grups o la prevenció de consums de drogues i situacions de risc més habituals i incidir-hi. Cal tenir en compte les diferències culturals a l’hora d’abordar alguns temes sovint delicats com la sexualitat, la prevenció de les malalties de transmissió sexual i la sida, el consum de drogues i d’alcohol, els embarassos no desitjats, etc.
Millorar la difusió, a tots els grups i col•lectius, de les polítiques (d’habitatge, de salut, d’ocupació…) destinades a joves.
Facilitar l’accés als grups que tenen més dificultats per trobar un habitatge (per la seva situació administrativa, perquè pateixen algun tipus de discriminació xenòfoba, racista…), als programes d’intermediació d’habitatge de lloguer entre joves llogaters i propietaris, incidint des d’aquests programes i serveis en els factors de discriminació.
Tenir en compte, en les polítiques, la voluntat de mobilitat espaial en matèria d’habitatge d’alguns joves. Les intervencions públiques en matèria d’habitatge han d’ajudar perquè no es consolidin situacions de concentració de minories que poden ser segregadores i estigmatitzadores per a les persones que hi viuen. Cal intervenir-hi i incentivar la redistribució de la població d’origen immigrant en els diferents barris d’un municipi.
Proporcionar eines i recursos a les associacions i als col•lectius de joves perquè esdevinguin més inclusius i millorin la participació de col•lectius específics, per exemple: treballar amb les entitats del territori perquè assumeixin nous reptes incorporant les preocupacions i necessitats d’una joventut diversa.
Trobar altres formes de participació i d’interlocució. El dret a atorgar les representacions polítiques (poder elegir i ser elegit) és de l’Estat i, com sabem, aquest dret està limitat per a les persones estrangeres. Hi ha, doncs, persones i col•lectius que no poden expressar les seves opinions polítiques a través del vot i, per això, encara es fa més necessari buscar altres formes de participació i interlocució amb l’Administració.
La participació dels joves d’origen immigrant i de minories ètniques no s’ha de fer només en aquells espais que tractin temes o problemes específics relatius al seu col•lectiu, sinó que la política de participació ha de ser plural i afavorir la seva presència en tots els àmbits de la vida social, perquè puguin incidir en les polítiques que afecten a tota la ciutadania de la qual són membres.
Facilitar l’accés i el consum cultural a tots els joves, difonent i apropant els equipaments culturals als diferents col•lectius. A més de difondre l’oferta en els espais més freqüentats pels grups als quals es vol arribar (o d’utilitzar els seus mitjans de comunicació), caldria fer accions proactives (visites guiades, abaratir costos, treballar projectes culturals per apropar-los a un espai o equipament cultural, entre altres).
Facilitar els recursos necessaris per a la producció i difusió culturals a tota la gent jove. Molts cop hi ha un desconeixement de les ajudes i beques que hi ha per a la producció, la difusió, les beques d’intercanvi, entre d’altres.
Polítiques de joventut en clau d’inclusió de la diversitat:
<< 2.6.1. |
2.6.3. >>