Tal com ho estem tractant, provenim d’una organització social en la qual els homes han tingut un poder superior al de les dones, l’han exercit i n’han gaudit en el qual tot ordre polític, social i cultural s’ha fet a imatge i semblança dels homes sense tenir en compte ni reconèixer les necessitats i experiències de les dones, i en el qual, com veurem tot seguit, els homes i les dones han desenvolupat tasques i responsabilitats diferenciades i diferentment valorades.

Històricament, els homes han estat vinculats a l'esfera pública, mentre que les dones s’han encarregat de l'esfera privada.

L'esfera pública és aquella en què es desenvolupa l'anomenat treball productiu, el qual és de caràcter social, a partir del qual es produeixen béns que constitueixen en el seu conjunt la riquesa social i del qual es rep un salari a canvi. Aquest treball es fa dins d'un període de temps determinat, i sota unes condicions determinades.

L'esfera privada és aquella on es desenvolupa l'anomenat treball domèstic i de cura. És un treball de caràcter individual, mitjançant el qual se satisfan les necessitats quotidianes de les persones, com ara l'alimentació, la higiene, la salut i el manteniment de la casa, i del qual no es percep una remuneració econòmica a canvi. En contraposició al treball productiu, el treball domèstic o reproductiu s'ha de dur a terme tots els dies al llarg de la vida d'una persona i és necessari per a tothom.

Aquesta divisió tradicional entre l’esfera pública i la privada ha tingut molta importància en l’evolució de la nostra societat, ja que ha legitimat que homes i dones assumissin tasques i responsabilitats diferents sota la justificació que uns i altres tenen capacitats i destreses diferents. Per exemple: ‘a les noies els escau millor fer el llit perquè són més meticuloses’, ‘els nois no veuen la brutícia de les cases’.

No és casual, per tant, que les dones de la nostra societat hagin estat més relacionades amb la llar i la cura de les persones, i interessades en ocupacions lligades per exemple a l'educació dels infants, els temes de salut i de benestar social, i que, d’altra banda, el homes hagin estat els protagonistes dels negocis, l'economia, la indústria, les relacions internacionals, la política i el govern.

D’això se’n diu divisió sexual del treball, i a banda de ser el factor que explicaria part de la segregació ocupacional existent avui en dia, també explica per què les tasques que fan els homes han tingut i tenen més valor, estan més reconegudes i millor visibilitzades que les portades a terme per les dones.

D'aquesta manera, l’esfera privada i el treball productiu està masculinitzat, genera riquesa, és visible socialment, té reconeixement social i proporciona autonomia personal. I en canvi, l’esfera privada i el treball reproductiu està feminitzat, no genera riquesa, és invisible socialment, no té reconeixement social ni proporciona autonomia personal i es considera secundari.

Aquesta valoració social diferent dels treballs productiu i reproductiu (domèstic) ha estat una de les qüestions més importants perquè en el nostre ordre social hi hagi relacions no igualitàries entre homes i dones.

A partir de la interiorització per part dels homes i les dones de la divisió de tasques en funció del sexe, es construeixen els rols de gènere. La diferent valoració i la relació de poder establerta entre aquests rols són en realitat els que determinen en la pràctica la discriminació de les dones.

---

<< 3.1.2. | << 3.1.