Sou aquí: inici » 3.1. Conceptes de referència per entendre la raó de les desigualtats entre homes i dones joves » 3.1.2. Diferència, desigualtat i discriminació en funció del sexe
3.1.2. Diferència, desigualtat i discriminació en funció del sexe
Com hem vist, les societats patriarcals, a banda d’establir de manera arbitrària identitats, tasques i responsabilitats diferents per a cadascun dels sexes, atorguen un grau més alt de consideració als valors associats al sexe masculí per damunt dels associats al sexe femení.
La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat. L’atribució de valors i de poder diferent a cadascuna de les categories, en aquest cas home i dona, és el que transforma la diferència en desigualtat.
La desigualtat es refereix a les diferents oportunitats que tenen homes i dones per accedir a béns i recursos, com poden ser la salut, l’educació, l’habitatge i el treball, i també a l’autonomia, l’accés a la informació, la presa de decisions, i la presència i visibilitat pública.
Amb tot això no es busca amagar les diferències i promoure la uniformitat i l’homogeneïtat entre les persones, sinó remarcar que cal garantir les condicions d’igualtat, i a la vegada, respectar la diferència. Una cosa i l’altra són compatibles.
Una de les expressions de la desigualtat de gènere és la discriminació sexual. Les discriminacions poden servir tant per beneficiar un grup social com per perjudicar-lo, però en la societat de què formem part, les dones han patit més discriminacions negatives, és a dir, un tractament desigual amb conseqüències perjudicials, a diferència de les discriminacions atorgades als homes davant de situacions semblants (Izquierdo,1998: p. 29).
Actualment, en el món occidental, el marc normatiu preveu la no-discriminació per raó de sexe, és per això que és menys probable trobar discriminacions directes. Tot i així, proliferen les discriminacions indirectes, actes aparentment neutres que, en l’aplicació pràctica, determinen un impacte advers en el col•lectiu femení sense trobar justificació en un motiu aliè al sexe.
Desigualtat de gènere: situació social en què hi ha una relació entre homes i dones caracteritzada principalment per la subordinació de les dones respecte als homes en la majoria d'àmbits de la vida i un grau diferent d’accés a recursos i a informació. Les desigualtats de gènere tenen l'origen en el desenvolupament de les societats sexistes, androcèntriques i patriarcals.
Discriminació: distincions i pràctiques socials de caràcter arbitrari i desigual cap a una persona o un col•lectiu per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, opció sexual o qualsevol altra que atorgui identitat.
Discriminació directa: situació de desigualtat clara, objectiva i contrària a les normes establertes que es pot verificar directament sense recórrer a l’anàlisi complementària.
Discriminació indirecta: maneres d’actuar o de regles que semblen neutres però que, en la pràctica, produeixen efectes discriminatoris per a una determinada categoria o sexe. Fa referència a la discriminació camuflada, i de la qual no es pot comprovar l’existència directament.
La diferència, per tant, tampoc és per definició discriminatòria, el problema és que s’estableixen relacions de subordinació entre aquestes mateixes diferències, i aleshores sorgeix la discriminació.
La desigualtat i la discriminació existent entre homes i dones és el que genera l’existència de situacions de domini, d’abús, d’opressió, de subordinació i de desavantatge d’uns per damunt de les altres davant la realitat i les oportunitats socials. La materialització més devastadora d’aquesta relació de domini i abús dels homes cap a les dones ha estat i és la violència masclista, la violència que s’exerceix contra les dones pel sol fet de ser-ho (vegeu l’apartat 3.3).