3.2.1. Sistema sexe-gènere
Per entendre la causa de les desigualtats entre homes i dones, és important tenir clares les diferències entre els conceptes sexe i gènere.
Dones i homes, com és obvi, tenim característiques físiques diferents: el nostre esquelet té una morfologia diferent, tenim uns òrgans sexuals diferents i inclús diferent distribució del teixit greixós. En aquest sentit, el concepte sexe és el que ens remet a determinar les persones com a mascles o femelles, és a dir, a diferenciar biològicament entre persones del sexe masculí i del sexe femení.
El gènere, d’altra banda, no ens remet a les categories biològiques, d’home i dona, sinó a les categories socials del que és femení i masculí. D’aquesta manera, es construeixen i s’estableixen uns patrons del que es considera masculí i del que es considera femení.
Aquests patrons determinen diferents característiques emocionals, intel•lectuals i maneres d’actuar per a cada un dels sexes basats en tradicions, valors i creences construïts socialment i culturalment.
És per això, que aquests models no són innats a cada sexe, sinó que s’assimilen i s’aprenen en el procés de socialització; per tant, també es poden desaprendre, modificar i reeducar.
Sexe femení: dependència, passivitat, debilitat física, tendresa, intuïció, obediència, submissió.
Si aquestes característiques fossin innates al sexe, arreu del món i de la història es mantindrien iguals; no obstant això, només cal que fem una mirada des de l’antropologia o la sociologia i veurem com aquestes característiques no les trobem en totes les societats ni en tots els moments històrics, sinó que varien al llarg del temps i segons les organitzacions socials.
Ens adonem, per tant, que l’atribució d’unes expectatives i d’uns rols socials no és inherent al sexe de les persones. La correlació entre comportaments socials i sexe difereix d’una cultura a una altra. És per això que es fa servir el concepte de sistema sexe-gènere2) per referir-nos a la manera com cada realitat cultural distribueix i assigna pautes de comportament i rols socials a les persones en funció del sexe.
La diferència sexual ha estat utilitzada i s’utilitza com a criteri per organitzar algunes societats, elaborant els sistemes de gènere, és a dir, establint uns rols i funcions diferents a homes i a dones pel fet de ser d’un sexe o un altre.
La socialització de gènere marca la diferència respecte de com ser, com sentir i com actuar d’homes i dones des del naixement, establint allò que associem a la masculinitat i a la feminitat. Es construeixen els patrons i models del que és masculí i femení des de la contraposició d’un sexe amb l’altre, però buscant la uniformitat dins del mateix sexe. És per això que hi ha una percepció social comuna del que és masculí i del que és femení, al mateix temps que una acceptació de la seva complementarietat.
Gènere: es refereix al conjunt de característiques socials i culturals que s’atorguen a les persones en funció del seu sexe. Aquesta construcció social és apresa, canvia amb el temps i varia molt segons cadascuna de les cultures.
Sistema de gènere: conjunt de pràctiques, símbols, representacions, normes i valors socials que les societats elaboren a partir de la diferència sexual –anatòmica i fisiològica– i que donen un sentit general a les relacions entre persones sexuades3).
El nostre sistema de gènere estableix la realitat des d’una dicotomia sexual. D’aquesta manera s’assigna a homes i a dones els patrons de masculinitat i feminitat que han de seguir, i s’estableix, d’acord amb la complementarietat entre els sexes, una orientació sexual determinada.
D’aquesta manera, moltes dones i homes que no responen als mandats de gènere i no se senten identificats amb el prototip idealitzat, no tenen cabuda. S’exclou de manera directa d’aquest sistema les persones intersexuals i transexuals respecte de les persones que s'ubiquen en la identitat home o dona, i persones homosexuals i bisexuals respecte de les heterosexuals.
