3.3.4. La violència masclista en persones joves
Hi ha poca recerca sobre violència masclista en joves. La majoria dels estudis estan basats en violència en l’àmbit de la parella, cosa que dificulta estimar l’estat de la qüestió i la prevalença de les situacions d’abús i de violència en la resta d’àmbits. La dificultat per reconèixer aquestes altres formes i àmbits de violència situa les noies joves en una posició de més vulnerabilitat.
A més, bona part de la població jove té certa dificultat per identificar les situacions de violència i abús. Sovint, consideren que la violència masclista és quelcom que tan sols succeeix en les parelles adultes i tendeixen a associar-la exclusivament amb l’exercici de la violència física, de manera que la resta de violències i abusos passen desapercebuts.
D’aquesta manera, el 35% dels nois i el 26,2% de les noies no consideren que la conducta ‘controlar tot el que fa’ sigui una forma de maltractament; el 30,7% dels nois i el 18% de les noies tampoc no consideren que ‘dir-li que no val res’ ho sigui, i el 26% dels nois i el 17,7% de les noies consideren que ‘controlar les seves relacions’ tampoc és una forma de maltractament 1).
A diferència del que pot succeir en les parelles adultes, les situacions de violència masclista en parelles joves acostumen a expressar-se a través de la violència psicològica i rarament s’exerceix violència física. Diversos autors i autores coincideixen en el fet que el més freqüent són les actituds de menyspreu, amenaces, humiliacions, gelosia exagerada i conductes de control o assetjament2).
Cal parar atenció, a més, a les noves formes d’intimidació i control a través de les noves tecnologies i les xarxes socials, com ara el cyberbullying 3) (o ciberassetjament). Així, les actituds i conductes de menyspreu, amenaça, humiliació, gelosia o control també poden expressar-se sota l’entorn de les noves tecnologies i l’espai de les xarxes socials.
En aquest sentit, malgrat que la violència masclista en l’àmbit de la parella jove no acostuma a tenir conseqüències tan visibles com en parelles adultes, la freqüència dels casos és de 2 a 3 vegades més gran que en parelles adultes casades4).
La normalització per part del jovent de les agressions verbals i psicològiques en les relacions de parella, posa de manifest la dificultat de les noies joves per identificar i reconèixer les diferents situacions d’abús rebudes com una forma de maltractament en l’àmbit de la parella.
Cal remarcar que és durant l’adolescència i la joventut, que s’acostumen a establir les primeres relacions de parella, de manera que les noies es troben amb una manca d’experiència per poder valorar i identificar possibles situacions d’abús. També les expectatives idealitzades al voltant de l’amor i d’una parella estable dificulten la identificació i el rebuig d’aquest tipus de conductes, que poden ser fins i tot justificades i normalitzades. Per exemple, creure que “l’amor ho pot tot” i que “amb el temps tot millorarà” pot fer que la noia pensi que amb el seu esforç la situació d’abús canviarà5).
Alhora, les expectatives respecte de les relacions de parella i els rols estereotipats de gènere que també tenen els nois joves, dificulten l'establiment de relacions igualitàries i perpetuen els models tradicionals apresos. La manca de models alternatius a la masculinitat tradicional, basada en l'assumpció de superioritat dels homes sobre les dones i en la càrrega de la responsabilitat de l'aprovisionament i la protecció de la família, la dona i la llar, juntament amb les creences al voltant de l'amor romàntic i les expectatives de les relacions de parella, poden arribar a justificar, per part dels nois joves, l'exercici de la violència per mantenir allò que és considerat com a propi i natural.
Tal com hem vist anteriorment, les creences sobre els mites de l’amor romàntic i els rols tradicionals de gènere van estretament lligats amb l’exercici i la tolerància de la violència masclista. Així doncs, les intervencions amb joves dirigides a transformar i modificar aquestes creences a favor d’unes relacions d’igualtat i respecte mutu esdevenen essencials per prevenir la violència masclista i lluitar-hi en contra.
