A partir d’un punt de vista més ampli aportat per la perspectiva de gènere, en el nou mil•lenni apareix una nova variable a tenir en compte en les polítiques d’igualtat, el temps, com a factor per interpretar espais, ritmes i dedicacions diferents de la vida de les persones.
Les polítiques del temps analitzen i expliquen la distribució distinta del temps entre dones i homes dins d’un determinat sistema sexe-gènere, determinada per les diferents distribucions i assumpcions de rols.
El temps de treball productiu històricament assumit pels homes sempre ha estat visible i ben reconegut; en canvi, el treball reproductiu, relacionat amb les tasques de cura i de la llar i assumit tradicionalment per les dones, gairebé no s’ha visualitzat i se li ha donat poc valor.
Amb les polítiques del temps es busca superar algunes de les limitacions de les polítiques d’igualtat d’oportunitats visibilitzant i analitzant la implicació i dedicació que homes i dones atorguen al treball remunerat i al treball domèstic i de cura. D’aquesta manera, s’analitza i es proporciona informació sobre la disponibilitat d’homes i dones per al temps d’oci i el temps social i comunitari.
La diferent intensitat amb la qual s’ha donat la incorporació de les dones al treball remunerat fora de la llar i la incorporació dels homes al treball domèstic i de cura, ha generat noves desigualtats i situacions de desavantatge i empitjorament de la qualitat de vida de les dones, com és ara la doble i triple jornada o la doble presència femenina.
La major càrrega de treball per a les dones, explica la seva menor disposició de temps social i temps d’oci, sobretot quan hi ha càrregues familiars. Una de les conseqüències que va altament lligada a aquesta menor disponibilitat de temps és la menor participació política de les dones, entre altres qüestions.
Les polítiques del temps no sols van dirigides a les dones, sinó que es dissenyen tant per als homes com per a les dones i busquen una millor racionalització i distribució dels usos del temps per a una veritable conciliació laboral, familiar i personal.
Doble presència: es refereix al fet que les dones, a causa d’una repartició del treball familiar escassa, estan pendents de la responsabilitat familiar encara que estiguin al seu lloc de treball. Fan simultàniament el rol d’assalariades i el rol de mestresses de casa en un mateix espai de temps i jornada.
Triple jornada: jornada que s’afegeix a la doble jornada laboral destinada a dur a terme activitats comunitàries de caràcter polític o social.
Conciliació de la vida laboral, familiar i personal: estratègia d’organització de l’entorn laboral, dels serveis i dels temps que integra les necessitats familiars i personals dels homes i de les dones.