Sou aquí: inici » 3.4. Les polítiques de gènere » 3.4.4. Les polítiques de transversalització de gènere (gender mainstreaming)
És a partir dels anys noranta, que es busquen noves formes d’intervenció que vagin més enllà de la igualtat d’oportunitats. La finalitat és que el conjunt d’institucions públiques vetllin per la igualtat entre homes i dones des dels diferents departaments i àrees d’actuació, i no tan sols s’abordi de manera sectorial.
El gender mainstreaming o la transversalització de gènere es tracta d’una estratègia que aposta per incorporar la dimensió de gènere en el disseny de cada actuació pública. Es parteix de la màxima que tant les relacions entre homes i dones com la seva participació social estan subjectes al sistema sexe-gènere i, per tant, cal que cada actuació pública, sigui de l’àmbit que sigui, s’analitzi en termes d’impacte diferencial sobre les dones i els homes, per evitar qualsevol tipus de discriminació o desigualtat per raó de sexe.
Per tant, en termes pràctics, la implementació de la transversalitat del gènere comporta que qualsevol activitat o planificació pública incorpori des d’un inici la perspectiva de gènere.
La perspectiva de gènere ens permet superar i ampliar la visió androcèntrica amb la qual analitzem el món i per tant visibilitzar les condicions, les prioritats i les necessitats pròpies de les dones i dels homes amb la voluntat de promoure la igualtat entre ambdós.
Alguns dels instruments i les eines utilitzades per a l’aplicació de la transversalització de gènere han estat els plans d’igualtat, els pressupostos amb perspectiva de gènere o els indicadors de gènere.
Tot i que aquest enfocament té en compte la situació diferencial existent entre homes i dones, no és suficient per eliminar la base cultural i política que sustenta la jerarquia entre allò masculí i allò femení i la divisió entre allò públic i allò privat. Per això cal una veritable revolució social1).