Amb referència al marc normatiu de la funció pública, analitzarem els apartats següents:

• El règim jurídic de la funció pública espanyola: l'Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP)
• El règim jurídic de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya: el Decret legislatiu 1/1997

L’article 23 de la Constitució espanyola (CE) fa referència al principi d’igualtat, d'on s'extreu que els ciutadans tenen:

1. El dret de participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants elegits lliurement en eleccions periòdiques per sufragi universal.
2. El dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que assenyalin les lleis.

L'article 28 CE reafirma el principi de lliure sindicació:

• Tothom té dret a sindicar-se lliurement. La llei pot limitar o exceptuar l’exercici d’aquest dret a les forces o als instituts armats o als altres cossos sotmesos a disciplina militar i ha de regular les peculiaritats que l’exercici d’aquests presenti als funcionaris públics. La llibertat sindical comprèn el dret de fundar sindicats i organitzacions sindicals internacionals i el dret d'afiliar-s’hi. Ningú no pot ser obligat a afiliar-se a un sindicat.

• Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l’exercici d’aquest dret ha d'establir les garanties que calguin per tal d’assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.

L'article 103.3 CE destaca el principi de legalitat:

• La llei ha de regular l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat, les peculiaritats de l’exercici del dret dels funcionaris a la sindicació, el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions.

L'article 149 CE regula la distribució competencial i posa de manifest que:

• L’Estat té competència exclusiva per dictar les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals han de garantir, en qualsevol cas, un tractament comú […].

Així, doncs, la Constitució estableix que l'Estat té la competència exclusiva per dictar les bases del règim estatutari dels funcionaris de les administracions públiques (Administració de l'Estat, administracions autonòmiques, administracions locals, etc.).

En virtut de l'article 149.1.18 CE, l'Estat va dictar la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.

En virtut de l’article 149.1.18 CE, l’Estat va dictar la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.

La Constitució estableix que l’Estat té la competència exclusiva per dictar les bases del règim estatutari dels funcionaris de les administracions públiques (Administració de l’Estat, administracions autonòmiques, administracions locals, etc.).

L'objecte de l'EBEP és establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d'aplicació i, al mateix temps, determinar les normes aplicables al personal laboral al servei de les administracions públiques.

L'EBEP estableix els principis generals aplicables al conjunt de relacions "d'ocupació pública", començant pel principi de servei a la ciutadania i a l'interès general.

L'àmbit d’aplicació parla d'“empleats públics”; és a dir, inclou no només el personal funcionari, sinó també el personal laboral, respecte al qual determina quina és la normativa aplicable.

L'EBEP, doncs, s’aplica al personal funcionari i laboral de:

• l’Administració general de l’Estat,
• l’Administració de les comunitats autònomes,
• l’Administració de les ciutats de Ceuta i Melilla,
• les administracions de les entitats locals,
• organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia dependents de les administracions anteriors o que hi estan vinculades,
• les universitats públiques,
• i també s’aplica, amb algunes excepcions, al personal docent i al personal estatutari dels serveis de salut.

El seu contingut essencial és:

• Conté una definició i una classificació de les classes d’empleats públics (funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral i personal eventual).

• Estableix que les funcions que impliquin una participació directa o indirecta en l’exercici de potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos de l’Estat i de les administracions públiques, correspon exercir-les exclusivament als funcionaris.

• Crea la figura del personal directiu professional i estableix els criteris per a la seva designació i avaluació.

• Per primer cop en la nostra legislació, estableix una regulació general dels deures bàsics dels empleats públics, fonamentada en uns principis ètics i unes regles de comportament que constitueixen un autèntic codi ètic.

• Defineix i regula les modalitats de carrera professional, i amb un èmfasi especial la carrera horitzontal, que s’articula mitjançant un sistema de graus, categories o graons d’ascens als quals s’associa una retribució.

• Disposa que les administracions públiques han d’establir sistemes d’avaluació de l’acompliment que permetin mesurar i valorar la conducta professional i el rendiment o la consecució de resultats.

• Es configura un sistema retributiu basat en la determinació de les retribucions bàsiques (sou i triennis) i l’establiment dels factors que permetin a cada administració pública fixar la quantia i l’estructura de les retribucions complementàries.

• Regula el dret de reunió i a la negociació col·lectiva, la representació i la participació institucional.

• Estableix les normes bàsiques de l’ordenació de l’activitat professional, de l’estructura de l’ocupació pública i de la provisió de llocs de treball, i preveu que la continuïtat en els llocs de treball obtinguts per concurs de mèrits se subjecti a l’avaluació de l’acompliment.

Tal com hem dit, la Constitució espanyola (CE) atribueix a l'Estat competència exclusiva per dictar les bases del règim estatutari dels funcionaris públics (art. 149.1.18 CE).

A Catalunya, l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) recull l'encàrrec de la Constitució i, així, trobem en el seu articulat:

• Article 136 EAC 2006: "Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local:
  • a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
  • b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
  • c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal."

El desenvolupament legislatiu i l'execució del règim jurídic dels funcionaris correspon a les comunitats autònomes, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat.

La primera norma dictada per la Generalitat en matèria de funció pública va ser la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat. Aquesta Llei va ser modificada per la Llei 9/1994, de 29 de juny, de reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya.

Com a conseqüència de la diversitat de normativa en matèria de funció pública que es va dictar des de l’any 1985 i les posteriors i successives modificacions que es van produir, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 8/1997, de 23 de juny, per la qual s’autoritza la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

Fruit d’aquesta Llei, es va aprovar el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

• Principi de legalitat: l’Administració, quan reguli la funció pública, ho ha de fer d’acord amb la Constitució i la llei.

• Principi d’objectivitat: qualsevol actuació de l’Administració ha d'estar dirigida per una imparcialitat i una satisfacció dels interessos generals i reals dels ciutadans.

• Principi d’economia: la funció pública implica una important despesa en matèria de personal en els pressupostos. Cal aplicar una racionalització de la despesa d’acord amb els pressupostos aprovats pel Parlament.

• Principi d’eficàcia: s'ha d'aconseguir el major nombre d’objectius dels que l’Administració es va proposar aconseguir.

• Principi d’eficiència: s'han d'aconseguir els objectius amb el menor nombre de recursos econòmics i humans.

El Decret legislatiu 1/1997 s’aplica al personal següent (art. 2):

• Personal subjecte al règim funcionarial (funcionaris de carrera, funcionaris interins i personal eventual).
• Personal laboral, en els casos a què es faci referència.
• Personal de les universitats, respectant l’autonomia universitària.
• Personal al servei de les corporacions locals situades en el territori de Catalunya.
• Personal al servei del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.

NO s’aplica al personal següent:

• Personal al servei del Parlament de Catalunya.
• Personal al servei del Síndic de Greuges.
• Personal al servei de la Sindicatura de Comptes.
• Personal al servei de les entitats de dret públic subjectes al dret privat, que es regeix per la seva normativa específica.

• Títol I: objecte de la Llei, principis en què s’inspira i àmbit d’aplicació
• Títol II: òrgans competents en matèria de personal
• Títol III: estructura i organització de la funció pública
• Títol IV: adquisició i pèrdua de la condició de funcionari
• Títol V: provisió dels llocs de treball
• Títol VI: situacions administratives
• Títol VII: drets i deures dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat
• Títol VIII: personal no funcionari
• 25 disposicions addicionals
• 13 disposicions transitòries
• 2 disposicions finals

Anterior Següent