El personal al servei de les administracions públiques es classifica en:
Vegem-ho amb deteniment.
| Són funcionaris els qui, en virtut de nomenament i sota el principi de carrera, mitjançant relació professional sotmesa al dret públic, s’incorporen al servei de l’Administració de la Generalitat i ocupen places dotades en els seus pressupostos o es troben en alguna de les situacions que aquesta Llei determina (servei actiu, excedències, serveis especials, etc.). |
|---|
| 1. Són funcionaris de carrera els qui, en virtut d’un nomenament legal, estan vinculats a una administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’exercici de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. 2. En tot cas, l’exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques correspon exclusivament als funcionaris públics, en els termes que s’estableixin en la llei de desplegament de cada administració pública. |
|---|
Els funcionaris s’agrupen en cossos per raó del caràcter homogeni de les funcions que han de realitzar.
Dins els cossos, per raó de l’especialització de les funcions, poden existir escales.
D'acord amb el que estableix l'article 19 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, els cossos de funcionaris s’agrupen, segons el nivell de la titulació exigida per ingressar-hi, en els grups següents:
Modificació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic:
Els cossos i les escales es classifiquen, d’acord amb la titulació exigida per accedir-hi, en els grups següents:
Transitòriament, els grups actuals s’integren en els nous grups amb les equivalències següents:
| Decret legislatiu 1/1997 | EBEP |
|---|---|
| grup A | subgrup A1 |
| grup B | subgrup A2 |
| grup C | subgrup C1 |
| grup D | subgrup C2 |
| grup E | agrupacions professionals |
Els cossos són creats, suprimits i modificats mitjançant una llei del Parlament de Catalunya.
Les lleis de creació dels cossos i les escales han de determinar:
Els cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya es classifiquen en:
Els cossos generals es regulen en les disposicions addicionals sisena, setena, vuitena, novena i desena del Decret legislatiu 1/1997 i es classifiquen en:
Els cossos específics es regulen mitjançant lleis pròpies i en la Llei 9/1986, de 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. Els cossos específics es classifiquen en:
La condició de funcionari s’adquireix mitjançant el compliment d’aquests requisits:
La condició de funcionari es perd per:
L’Estatut bàsic de l’empleat públic distingeix els següents tipus de jubilació:
En cas d’extinció de la prestació de serveis com a conseqüència de la pèrdua de la nacionalitat o la jubilació per incapacitat permanent per al servei, la persona interessada, una vegada desapareguda la causa objectiva que va motivar aquesta situació, pot sol·licitar la rehabilitació de la seva condició de funcionari, que li serà concedida.
Les administracions poden concedir, amb caràcter excepcional, la rehabilitació, a petició de la persona interessada, de qui hagués perdut l'habilitació per haver estat condemnat a la pena principal o accessòria d’inhabilitació, atenent les circumstàncies i el delicte comès. Si en el termini de sis mesos no es dicta una resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.
| És personal interí el que presta serveis amb caràcter transitori en virtut d’un nomenament subjecte al dret administratiu i ocupa places dotades pressupostàriament que, d’acord amb la relació de llocs de treball, són reservades a funcionaris de carrera. |
|---|
| Són funcionaris interins els qui, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per al desenvolupament de funcions pròpies de funcionaris de carrera. |
|---|
El personal interí pot ser nomenat, segons el Decret legislatiu 1/1997, per:
Per la seva banda, l’EBEP diposa que les circumstàncies que poden donar lloc al nomenament de personal interí són:
L’EBEP estableix que el nomenament del personal interí requereix un procés selectiu regit per criteris d’objectivitat, sotmès als principis constitucionals d’igualtat, mèrit o capacitat, i que s'ha de dur a terme mitjançant una convocatòria pública.
No obstant això, la norma preveu també que excepcionalment, per raons d’urgència apreciada per l’Administració, es pot nomenar personal interí sense que calgui realitzar una convocatòria pública.
El personal interí ha de complir els requisits generals de titulació i les altres condicions necessàries per participar en el procés d’accés al cos o l'escala a què pertany el lloc de treball que ocupa.
Per analogia, s'aplica al personal interí el règim aplicable al personal funcionari, excepte:
El temps de serveis prestats, l’experiència i la formació podran ser valorats en la fase de concurs en els processos selectius sempre que siguin adequats a les funcions dels cossos a què corresponguin les places convocades.
La condició d’interí es pot perdre per:
| És personal eventual el format pels qui, en virtut de lliure nomenament del president o dels consellers i en règim no permanent, ocupen un lloc de treball considerat de confiança o d’assessorament no reservat a funcionaris i que figura amb aquest caràcter en la corresponent relació de llocs de treball. |
|---|
La prestació de serveis en qualitat de personal eventual en cap cas no pot ser considerada com a mèrit per a l’accés a la condició de funcionari o de personal laboral ni per a la promoció interna.
Per analogia, s'aplica al personal eventual el règim aplicable al personal funcionari, excepte:
La provisió dels llocs de treball del personal eventual, per la pròpia naturalesa del lliure nomenament i a causa de les seves característiques especials, no requereix una convocatòria pública. El nomenament es farà per resolució del president o dels consellers respectius, d’acord amb la dotació pressupostària global assignada a aquest efecte.
El cessament del personal eventual no genera en cap cas dret a una indemnització i només pot tenir lloc per alguna de les causes següents:
Els nomenaments i cessaments del personal eventual es publicaran en el DOGC. En la resolució de nomenament han de figurar les funcions i el nivell retributiu que s'assigna a la persona nomenada.
| 1. És personal eventual el que, en virtut d’un nomenament i amb caràcter no permanent, només realitza funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial, i és retribuït amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per a aquest fi. 2. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han de determinar els òrgans de govern de les administracions públiques que poden disposar d’aquest tipus de personal. El nombre màxim l’estableixen els respectius òrgans de govern. Aquest nombre i les condicions retributives són públics. 3. El nomenament i cessament són lliures. El cessament té lloc, en tot cas, quan es produeix el de l’autoritat a la qual es presta la funció de confiança o assessorament. 4. La condició de personal eventual no pot constituir un mèrit per a l’accés a la funció pública o per a la promoció interna. 5. Al personal eventual li és aplicable, en el que sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera. |
|---|
| És personal laboral el que, en virtut d'un contracte de naturalesa laboral, que s’ha de formalitzar sempre per escrit, ocupa llocs de treballs classificats com a tals. Aquest personal ocuparà llocs de treball classificats com a laborals en la corresponent relació de llocs de treball. |
|---|
D'acord amb l'article 30 del Decret legislatiu 1/1997, els llocs de treball poden ser ocupats per personal laboral:
| 1. És personal laboral el que, en virtut d’un contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació de personal previstes a la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. En funció de la durada del contracte aquest pot ser fix, per temps indefinit o temporal. 2. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han d’establir els criteris per a la determinació dels llocs de treball que poden ser exercits per personal laboral, respectant en tot cas el que estableix l’article 9. |
|---|
La seva relació professional està sotmesa al dret laboral i es regula de forma similar a qualsevol treballador:
El personal laboral es pot classificar en:
En l’Administració de la Generalitat, el conveni col·lectiu que regeix les condicions de treball del seu personal laboral és el VI Conveni col·lectiu únic del personal laboral de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Com en el cas del personal interí, el temps treballat pel personal laboral no permanent es pot tenir en compte en la fase de concurs per a l’accés a un lloc de treball de personal laboral permanent.
El Govern i els òrgans de govern de les comunitats autònomes poden establir, en desplegament d’aquest Estatut, el règim jurídic específic del personal directiu, així com els criteris per determinar la seva condició, d’acord, entre altres, amb els principis següents:
La determinació de les condicions de treball del personal directiu no té la consideració de matèria objecte de negociació col·lectiva a l'efecte d’aquesta Llei. Quan el personal directiu reuneixi la condició de personal laboral, estarà sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció.