Sou aquí: inici » 4. Sistema retributiu » 4.2. Diferents conceptes retributius per al personal funcionari i el personal laboral

Següent

4.2. Diferents conceptes retributius per al personal funcionari i el personal laboral

Personal funcionari

Marc normatiu

  • Decret legislatiu 1/1997
  • EBEP
  • Lleis de pressupostos de la Generalitat de Catalunya
  • Lleis de presupostos de l'Estat

Podeu trobar aquesta legislació en aquest enllaç:legislació.

Àmbit d'aplicació

El règim retributiu del personal funcionari és d'aplicació a tot el personal subjecte al règim funcionarial que presta serveis a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, és a dir, a totes les persones que desenvolupin llocs de treball inclosos en les relacions de llocs de treball de personal funcionari.

No serà d'aplicació al personal que presta serveis en les entitats de dret públic subjectes al dret privat, ja que es regeixen per la seva normativa específica.

Conceptes retributius

Les retribucions del personal funcionari es classifiquen en:

Retribucions bàsiques:

Determinen la pertinença d'un funcionari a un grup de titulació, un cos o una escala, i l'antiguitat. (D'acord amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic, les retribucions bàsiques depenen del subgrup de classificació o del grup en cas que no existeixi subgrup.) Les quanties de les retribucions bàsiques han de ser iguals a totes les administracions públiques per a cada grup.

Aquestes retribucions són:

  1. Sou
  2. Triennis
  3. Pagues extraordinàries

Retribucions complementàries:

Van lligades a l'exercici concret d'un lloc de treball i les seves característiques, a la carrera professional, a l'interès i al desenvolupament de les tasques assignades.

Aquestes retribucions són:

  1. Complement de destinació
  2. Complement específic
  3. Complement de productivitat
  4. Gratificacions extraordinàries

Abans de començar a analitzar cadascun dels conceptes retributius, seria convenient que anéssiu consultant les taules retributives, cosa que podeu fer a través del portal ATRI, en la pestanya de les retribucions.

Retribucions bàsiques

Sou

El sou es fixa atenent l'índex de proporcionalitat assignat a cada un dels grups en què s'organitzen els cossos de la Generalitat.

És a dir, tot els funcionaris i interins que pertanyin al mateix subgrup de classificació o al mateix grup en cas que no existeixi subgrup, perceben el mateix sou.

Triennis

Els triennis són una quantitat igual per a cada subgrup de classificació o per a cada grup en cas que no existeixi subgrup, per cada tres anys de serveis. En el supòsit que els tres anys de serveis siguin en grups diferents, es computa per a tots tres anys l'import corresponent al subgrup del cos o de l'escala en què estigui en actiu el funcionari en el moment de perfer el trienni.

Els efectes econòmics dels triennis són vigents a partir del primer dia del mes següent al de la data de venciment. En cas que la data del venciment coincideixi amb el dia 1 del mes, els efectes econòmics seran els mateixos que la data de venciment.

En el cas del personal funcionari, el primer trienni es reconeix d'ofici per l'Administració tres anys després de la presa de possessió del càrrec. En canvi, el personal interí sempre ha de sol·licitar el reconeixement dels serveis prestats per tal que se li reconegui el primer trienni.

Els triennis sempre es perceben d'acord amb el subgrup en què han estat reconeguts.

Reconeixement de serveis previs

El temps de serveis prestats dins l'àmbit de l'Administració pot ser reconegut a l'efecte dels triennis. Per tal que sigui reconegut, la persona interessada ha de presentar la sol·licitud de reconeixement de serveis previs degudament registrada pel que fa a l'entrada. Les peticions les ha de resoldre, en el termini de tres mesos, l'òrgan del departament competent en matèria de personal. Si transcorre aquest termini i no s'ha dictat una resolució expressa, la petició s'ha d'entendre desestimada.

Es reconeixen tots els serveis prestats en qualsevol administració pública:

  • Administració local
  • Administració estatal
  • Administracions autonòmiques
  • Administració pública dels països de la Unió Europea

I amb qualsevol de les vinculacions següents:

  • Com a funcionari de carrera
  • Com a personal eventual
  • Com a personal interí
  • Com a contractat laboral
  • Com a contractat administratiu

Pagues extraordinàries

Les pagues extraordinàries són dues l'any i es perceben els mesos de juny i desembre. L'import de cadascuna serà el d'una mensualitat de sou, amm els triennis i el complement de destinació corresponents d'acord amb la situació del funcionari el dia 1 del mes d'abonament de la paga extraordinària.

Actualment, l'import en concepte de sou i triennis que s'abona en la paga extraordinària és inferior a l'import corresponent a la retribució mensual.

Les pagues extraordinàries són proporcionals a la jornada realitzada i al temps treballat.

El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors, és a dir:

Paga extraordinària de juny

Període: de l'1 de desembre de l'any anterior al 31 de maig de l'any en curs.

Paga extraordinària de desembre

Període: de l'1 de juny al 30 de novembre de l'any en curs.

Les pagues extraordinàries s'abonen proporcionalment en els casos següents:

  • Quan el temps de serveis prestats és inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis prestats efectivament.
  • Quan la jornada de treball, durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, és en jornada reduïda, l'import de la paga extraordinària ha d'experimentar la reducció proporcional corresponent.
  • Per als funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'acredita els mesos de juny i desembre, però s'ha d'abonar en la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent de cadascuna de les pagues.
  • En cas de cessament en el servei actiu, la paga extraordinària s'acredita el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari en aquella data, però s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis prestats efectivament.

Retribucions complementàries

Complement de destinació

El complement de destinació correspon al nivell del lloc de treball que s'ocupa; és a dir, tots els funcionaris/interins que ocupen llocs de treball que tenen el mateix nivell, perceben el mateix complement de destinació.

El nivell del lloc ha de figurar en la relació de llocs de treball.

  • Complement de diferència de nivell: els funcionaris de carrera tenen dret a percebre almenys l'import del complement de destinació corresponent al seu grau personal consolidat. D'acord amb aquest dret, els funcionaris que tinguin un grau consolidat superior al nivell del lloc de treball que ocupen, percebran el complement de diferència de nivell per l'import corresponent a la diferència econòmica existent entre el complement de destinació corresponent al nivell del lloc de treball ocupat i el complement de destinació corresponent al grau consolidat.

Complement específic

El complement específic es destina a retribuir les condicions particulars dels llocs de treball pel que fa a:

  • L'especial dificultat tècnica.
  • El grau de dedicació.
  • La responsabilitat.
  • La incompatibilitat.
  • La perillositat i la penositat.

L'import del complement específic assignat a cada lloc de treball ha de figurar en la relació de llocs de treball. Només es pot atribuir un complement específic a cada lloc de treball.

Aquest complement es percep en dotze mensualitats ordinàries i dues d’addicionals els mesos de juny i desembre. Són d’aplicació a aquestes dues pagues addicionals les mateixes normes de proporcionalitat que s'apliquen a les pagues extraordinàries.

Complement de productivitat

El complement de productivitat té com a finalitat retribuir el rendiment especial, l'activitat extraordinària i l'interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball.

L'apreciació de la productivitat, per pagar aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada de cada funcionari.

La Llei de pressupostos ha d'establir també els criteris per distribuir aquest complement. La persona responsable de la gestió de cada programa de despesa (els secretaris generals dels departaments i els directors dels organismes autònoms) ha de determinar, dins les dotacions pressupostàries corresponents i d'acord amb la normativa establerta per la Llei de pressupostos, la quantitat individual que correspon a cada funcionari.

Cada any s'aprova un acord de Govern en el qual es dicten les normes per a l'aplicació del complement de productivitat.

Les quantitats que percebi cada funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l'organisme interessat i per als representants sindicals.

L’import que s'ha de percebre dependrà de la valoració (alt, normal), del temps treballat dins l’any natural i de la jornada realitzada.

El personal que hagi prestat serveis a l'Administració de la Generalitat un període inferior als tres mesos no té dret a percebre complement de productivitat.

Aquest import també es veurà minvat per les incidències que s’hagin produït des de l’1 de novembre de l’any anterior fins al 31 d’octubre de l’any en curs. Les incidències que no deduiran el complement de productivitat són:

  • Maternitat, adopció, paternitat i lactància
  • Permís prenatal
  • Vacances
  • Assumptes personals
  • Naixement d’un fill
  • Deures inexcusables
  • Mort, accident o malaltia greu d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat
  • Accidents laborals i malalties professionals
  • Permís per atendre fills discapacitats
  • Permís per atendre fills prematurs
  • Permís per matrimoni i permís per matrimoni d'un familiar
  • Reduccions de jornada amb la percepció del 100 % de les retribucions
  • Permís per situacions de violència de gènere
  • Absències inferiors a una jornada

Cada departament ha de donar compte, al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances, de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

Gratificacions de serveis extraordinaris

Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i només poden ser reconegudes per a serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball. En cap cas poden ser fixes pel que fa a la quantia ni periòdiques en el dret a percebre-les.

  • Límits a les hores extraordinàries:
    • Existeix un crèdit assignat a cada departament o organisme autònom per a aquesta finalitat, el qual no es pot sobrepassar.
    • No es poden fer més de 350 hores extra durant un any.
    • No pot compensar les hores extraordinàries el personal que ocupa llocs de treball a partir del nivell 26 i el personal que ocupa llocs de treball de 40 hores setmanals.

Tipus d'hores extraordinàries

  • Hora extraordinària normal: és la que es fa com a conseqüència de la prolongació de la jornada ordinària del treballador.
  • Hora extraordinària nocturna: és la que es fa com a conseqüència de la prolongació de la jornada ordinària del treballador, en la franja horària compresa entre les 22 i les 6 hores.
  • Hora extraordinària festiva: és la que es fa en un dia de descans; és a dir, en un dia que, d'acord amb la jornada de treball del treballador, és de descans.

Tipus de compensació

Compensació econòmica: cada hora extraordinària té assignat un import depenent del tipus d'hora extraordinària reaitzada i del subgrup al qual es pertany.

Compensació amb hores lliures de servei

  • 1 hora normal = 1 hora i 30 minuts lliures de servei
  • 1 hora festiva = 1 hora i 45 minuts lliures de servei
  • 1 hora nocturna = 1 hora i 45 minuts lliures de servei

Acreditació de les retribucions

Les retribucions que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes i d'acord amb la situació dels funcionaris el primer dia del mes que correspongui.

Només es liquidarà per dies en els casos següents:

  • En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala.
  • En el reingrés al servei actiu.
  • En el mes de cessament en el servei actiu.
  • En les llicències sense dret a retribució.
  • En el cas del personal interí.

És a dir, s'abonarà per dies sempre que hi hagi un trencament de la relació contractual.

Els funcionaris de carrera en servei actiu que canviïn de lloc de treball dintre del mateix cos o escala, continuaran percebent les seves retribucions d'acord amb la seva situació el dia primer del mes que correspongui, encara que el canvi es produeixi a mitjan mes.

En cas de concurs de canvi de destinació, es fa càrrec de tota la mensualitat del mes de cessament la dependència en la qual cessa el funcionari d'acord amb el lloc de treball que estava ocupant, i a partir del primer dia del mes següent es farà càrrec de retribuir-lo la dependència a la qual hagi estat destinat, d'acord amb la situació i els drets del funcionari.

Quan correspongui fer la liquidació d'aquestes retribucions per dies, s'han de considerar els dies realment treballats sobre la base de la retribució mensual. El càlcul de les retribucions que s'han de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes o període corresponent.

Personal laboral

Marc normatiu

Àmbit d'aplicació

És d’aplicació al personal que, amb una relació juridicolaboral, presta serveis a:

  • L’Administració de la Generalitat de Catalunya.
  • Tots els organismes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei de la funció pública de la Generalitat de Catalunya.
  • Les entitats gestores de la Seguretat Social, sempre que aquest personal no estigui sotmès a un règim estatutari específic.

Conceptes retributius

Seria convenient que tinguéssiu a mà i consultéssiu les taules retributives del personal laboral, que podeu trobar igualment en el portal de l'empleat ATRI.

A continuació s'exposa l'estructura de les retribucions del personal laboral.

Salari base

És la part de la retribució mensual del treballador fixada en funció del grup i la categoria professional a què pertany.

Si us fixeu en les taules retributives, en realitat el salari base està fixat per a cada subgrup i és la part més important de les retribucions mensuals del personal laboral.

Complement de grup

S’abona per la preparació i capacitat professional de cadascun dels grups professionals.

L'import d'aquest complement depèn de cada grup professional.

Complement d'antiguitat

S’abona per cada tres anys de prestació de serveis complerts.

L'import dels triennis és una quantitat igual per a cada grup de classificació.

Els triennis s'abonen a partir del dia 1 del mes següent al de la data en què es compleix el venciment. En el cas que el venciment coincidexi amb el dia 1 del mes, s'abona des d'aquesta data.

El personal laboral percebrà tots els triennis reconeguts segons l'import corresponent al grup professional en què estigui en actiu.

Reconeixement de serveis prestats

Només es reconeixeran els temps de serveis prestats com a personal laboral en la mateixa Administració de la Generalitat de Catalunya sempre que existeixi una continuïtat en la relació laboral. S'entén que hi ha discontinuïtat a partir dels 20 dies sense relació laboral.

Al personal transferit, també se li podrà reconéixer el temps de serveis prestats en l'Administració de procedència.

Pagues extraordinàries

Són dues l’any i s'abonen els mesos de juny i desembre. L’import de cadascuna és d’una mensualitat de sou i de triennis.

Les pagues extraordinàries són proporcionals a la jornada realitzada i al temps treballat.

Per al personal laboral, les pagues extraordinàries es meriten anualment, és a dir:

Paga extraordinària de juny

Període: de l'1 de juliol de l'any anterior al 30 de juny de l'any en curs.

Paga extraordinària de desembre

Període: de l'1 de gener al 31 de desembre de l'any en curs.

Les pagues extra s'abonen proporcionalment sempre que no s'hagin prestat serveis durant tot el període de meritació.

Hores extraordinàries

Es considera hora extraordinària cada hora de treball degudament autoritzada que es porti a terme de més respecte a la durada màxima de la jornada ordinària de treball.

El nombre d'hores extraordinàries no pot ser superior a 80 l'any.

Tipus d'hores extraordinàries

Hi ha tres tipus d'hores extraordinàries:

  • Hora extraordinària normal: és la que es fa com a conseqüència de la prolongació de la jornada ordinària del treballador.
  • Hora extraordinària nocturna: és la que es fa com a conseqüència de la prolongació de la jornada ordinària del treballador, en la franja horària compresa entre les 22 i les 6 hores.
  • Hora extraordinària festiva: és la que es fa en un dia festiu, és a dir, en un dia declarat festiu oficialment.

Tipus de compensació

Compensació econòmica: cada hora extraordinària té assignat un import depenent del tipus d'hora extraordinària realitzada i del grup al qual es pertany.

Compensació amb hores lliures de servei:

  • 1 hora normal = 1 hora i 30 minuts lliures de servei
  • 1 hora festiva = 1 hora i 45 minuts lliures de servei
  • 1 hora nocturna = 1 hora i 45 minuts lliures de servei

Complement de productivitat

La definició i la regulació del complement de productivitat per al personal laboral són exactament les mateixes que per al personal funcionari. L'única diferència és que, a causa d'una sentència, el personal laboral té garantit el 50 % de l'import del complement de productivitat, que, per al departament per al qual està prestant serveis, correspon al grup en què el personal laboral està en actiu. És a dir, el personal laboral que tingui una valoració normal, percebrà el 50 % de l'import que li correspondria amb una valoració alta.

Plusos

El personal laboral pot percebre, d'acord amb la seva jornada laboral, algun dels plusos següents:

  • Plus de diumenges i festius: el percep el personal que, d'acord amb la seva jornada laboral, ha de prestar serveis els diumenges i els festius.
  • Plus de nocturnitat: el percep el personal que, d'acord amb la seva jornada laboral, ha de prestar serveis entre les 22 i les 6 hores.
  • Plus de rotació de torns: el percep el personal que, per la naturalesa del treball que desenvolupa, ha de treballar habitualment en torns rotatius.

Altres complements

En casos molt concrets, el personal laboral té dret a la percepció d'algun d'aquests complements retributius:

  • Complements de penositat, toxicitat o perillositat: aquests complements s'han d'acomodar a circumstàncies veritablements excepcionals.
  • Complement de comandament: té la finalitat de remunerar els llocs de treball que comporten una responsabilitat especial lligada a l'exercici de funcions de direcció, comandament, etc. Aquests complements ja estan marcats en el Conveni.
  • Complement de lloc de treball: el tenen assignat alguns llocs de treball amb unes tasques molt concretes. En el Conveni s'especifica quin tipus de llocs de treball tenen dret a aquest complement, els quals, a més, han de constar en la relació de llocs de treball.

Efectes econòmics de les reduccions de jornada

Aquest apartat ja s'ha desenvolupat en la part 3, "Polítiques socials, jornades i vacances", concretament en l'apartat "Reduccions de jornada".

Indemnitzacions per raó del servei

Marc normatiu

Àmbit d'aplicació

És d'aplicació al personal que presta serveis a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, integrat en els seus departaments, entitats autònomes de caràcter administratiu, comercial i financer, i entitats de dret públic.

Queden exclosos de la seva aplicació el personal laboral i els alts càrrecs.

Tipus d'indemnitzacions

S'entén per indemnització la quantitat percebuda pels treballadors, en el marc de la seva relació laboral, que no té la consideració de sou, atès que falta el caràcter de contraprestació pels serveis realitzats; és a dir, és la quantitat que indemnitza o compensa el treballador per les despeses ocasionades per l'activitat laboral.

Comissions de serveis fora de la localitat

Es produeixen quan s'encarreguen al treballador tasques especials de caràcter circumstancial que s'han d'exercir fora de la localitat del lloc de treball habitual.

Quan es produeix aquest tipus de comissió, es pot tenir dret a les classes d'indemnització següents:

  • Indemnització per dietes: és la quantitat que s'acredita diàriament per satisfer les despeses de manutenció i allotjament. L'import de les despeses de manutenció pot correspondre als dinars i sopars que s'hagin realitzat amb motiu de la comissió de serveis fora de la localitat. L'import de la indemnització es minorarà, si s'escau, amb l'import del tiquet restaurant. Pel que fa a la indemnització per allotjament, es percebrà l'import realment gastat i justificat documentalment, sempre que la despesa s'hagi fet en un establiment hoteler de categoria estàndard.
  • Indemnització per despeses de viatge: és la quantitat que s'abona per la utilització de qualsevol mitjà de transport. El treballador té dret a la indemnització del cost del transport des del lloc de treball habitual fins a la destinació de la comissió de servei, i a la inversa. Si el trasllat es realitza en transport públic, es percebrà l'import del bitllet d'acord amb les tarifes de classe turista. Si es fa en un vehicle particular, la indemnització es calcularà d'acord amb el quilometratge.

Comissions de serveis dins de la localitat

El personal té dret a ser indemnitzat per les despeses originades pels desplaçaments que, amb la conformitat expressa del cap de la unitat administrativa, es vegi obligat a efectuar per raó del servei dins de la localitat del centre de treball habitual. Aquests desplaçaments s'han d'efectuar preferentment en transport públic, però excepcionalment es poden fer en taxi o vehicles particulars.

Indemnitzacions per trasllat de residència

Aquestes indemnitzacions s'autoritzen quan es produeix un trasllat forçós del lloc de treball, que és d'obligat compliment i que implica un canvi de localitat en el lloc de destinació. Si aquest trasllat és conseqüència d'una sanció disciplinària, no és indemnitzable.

Assistències

Són les indemnitzacions que s'han d'abonar en els casos següents:

  • Participació en tribunals d'oposicions i concursos encarregats de la selecció de personal, o en la pràctica de proves d'aptitud.
  • Col·laboració amb caràcter no permanent ni habitual en cursos i altres activitats de formació i perfeccionament del personal organitzades per l'Administració, i col·laboració en publicacions i altres mitjans de difusió d'informació.

Personal laboral

L'article 50 del 6è Conveni col·lectiu estableix que, en cas de viatges i desplaçaments que per necessitats del treball o per ordre de l'Administració hagin d'efectuar els treballadors fora del lloc on radiqui el seu centre de treball habitual, s'hauran d'abonar als treballadors les dietes en la mateixa quantia que en cada moment s'estableixi per al personal de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb les normes i el procediment que fixa el Decret 337/1988, d'indemnitzacions.

Següent