Lliçó 3. Altres conceptes claus: androcentrisme, patriarcat

“Es dóna quan un estudi, anàlisi o investigació s'enfoca des de la perspectiva masculina, únicament presentant l'experiència masculina com central a l'experiència humana i, per tant, l'única rellevant, fent-se l'estudi de la població femenina, quan es fa, únicament en relació a les necessitats, experiències i/o preocupacions del sexe dominant masculí. Dues formes extremes de androcentrisme són la misogínia i la ginopia. La primera consisteix en el repudi al femení i la segona en la impossibilitat de veure el femení o invisibilització de l'experiència femenina” (Alda Facio).

Autors i autores han tractat de fer una tipologia d’androcentrismes. Vegem-ne exemples:

• Construcció de l’actor com a mascle. Quan les dones apareixen, ho fan com a objectes. Exemple: “la guerra intergrupal com a mitjà per aconseguir aliments, dones, esclaus…”
• Ginopia o invisibilitat de les dones. Es produeix quan les dones són excloses de la recerca. Exemple: “la taxa d’atur és del 9 %, però pels joves menors de 25 puja al 12 %”.
• Prevalença dels interessos masculins sobre femenins. Trivialització de les experiències de les dones. Exemple: “a les causes de divorci, les dones parteixen d’arguments diferents dels que habitualment sostenen els homes”.
• Misogínia i culpabilització de les dones. Sovint s’acusa les dones de conducta inapropiada quan elles són víctimes de la conducta d’altres.
• Domini masculí / sotmetiment femení. Mutilació, degradació… Exemples: cremar les vídues, embenar els peus, obligatorietat de vestir la burka…

A causa de l'arrelament a la societat, pot passar-nos per alt aquest punt de vista androcèntric. Però si observem amb detall, en trobem múltiples exemples:

• Supergeneralització. Quan un estudi es fa només sobre un sexe però es presenta com si fos aplicable a ambdós sexes. O quan es impossible saber si s’aplica a un o a ambdós. Alguns exemples els tenim en el llenguatge sexista (quan s’usa un terme referit a un sol sexe però inclou els dos sexes), en els títols sobregenerals (per exemple, el maltracte domèstic), o en conceptes sobregenerals (per exemple, el sufragi universal a la Revolució Francesa, el concepte de fertilitat…)
• Insensibilitat de gènere. Ignorar el sexe com una variable socialment important, no considerar el sexe de tots els participants a la investigació (des dels subjectes investigats, als investigadors fins als autors de declaracions). També és senyal d’androcentrisme donar per suposat que hi ha coses, accions, actituds pròpies d’un sexe o d’una identitat de gènere, i oblidar que, en realitat, hi ha molts pocs atributs que siguin específics del sexe.

Una de les maneres de combatre l’androcentrisme són les propostes d’anàlisi de la realitat des d’un enfocament de gènere.

La societat patriarcal considera que la dona no té rellevància ni vàlua en comparació a l’home, i els homes són els que han d’ocupar predominantment els llocs de major poder a les empreses, a la política, al govern i, per descomptat també, a la família. Les dones tenen assignats espais físics i simbòlics que no han estat triats per elles i que no suposen el reconeixement ni el poder del col•lectiu genèric, que els homes es reserven per a ells mateixos.

L’origen d’aquesta desigualtat es remunta, se suposa, als pobles primitius, on per condicions adverses de la naturalesa i les eines precàries de què disposaven, era l’home qui sortia a buscar l’aliment, ajudat per la seva fortalesa física, mentre la dona es quedava cuidant els fills i amb una servitud quasi permanent del seu cos, a causa de la menstruació, l’embaràs i el part. Aquest sistema patriarcal ha perpetuat aquest ordre jerarquitzat i per això ha elaborat tota una ideologia que el sustenta, fet que el dota d'una aparença científica.

L’èmfasi es posa en la diferència natural i en els factors culturals que donaren lloc a la construcció d’un “ideal” de dona, que assignava determinades funcions socials, les domèstiques, i certes conductes tals com la dolçor, la paciència o la comprensió, les quals “per casualitat” eren les idònies per a realitzar les tasques que li havien estat assignades amb anterioritat.

Grans filòsofs, que han estat així considerats, van deixar algunes reflexions sobre la dona i les seves casualitats :

• Aristòtil va dir que la dona és femella per la seva manca de qualitats, i que és incapaç de formar-se un judici propi, o de tenir criteris propis. Resta estancada en la mentalitat infantil.
• Tomàs d’Aquino ens definí la dona com un ésser sense substància pròpia, relegat al pla d'allò purament ocasional.
• Rousseau considerà que la dona havia perdut l’estat de naturalesa i s’havia convertit en un ésser fals, mundà i artificial, la regeneració de la qual l'obliga a aprendre a viure segons el seu origen. Per tant, la dona resulta que és un ser corporal, intuïtiu, sensible, dèbil en l’aspecte orgànic i inepta per a la lògica de la raó. Es conclou que la natura encadena la dona a l’home, ja que aquest és l’únic posseïdor del poder intel•lectual.

Quan s’educa les nenes i els nens amb aquesta ideologia androcèntrica, segons la qual la millor situació és aquella en què els homes són els dominadors i es va transmetent aquella idea de superioritat i de dominació d’un gènere sobre l’altre, aquests interioritzen una sèrie de mites sobre la masculinitat, tals com:

• La masculinitat és la forma més valorada de la identitat genèrica.
• El poder, la dominació, la competència i el control són essencials com a prova de masculinitat.
• La vulnerabilitat, els sentiments i les emocions en l’home són signes de feminitat i han de ser evitats.

L’autocontrol i el control sobre els altres i sobre el seu entorn són essencials perquè l’home es senti segur.

• Un home que demana ajuda o tracta de trobar suport en d’altres mostra senyals de debilitat, vulnerabilitat i incompetència.
• El pensament racional i lògic de l’home és la forma superior d’intel•ligència per enfocar qualsevol problema.
• L’èxit masculí en les relacions amb les dones està associat a la subordinació de la dona a través de l’ús del poder i del control de la relació.
• L’autoestima es fonamenta primàriament en els assoliments i els èxits obtinguts en la vida laboral i econòmica.

Com a conseqüència, un nen que creixi en aquesta cultura, que valora positivament la identitat masculina, separarà de forma ràpida i maldestra la seva identitat de la de la mare i, posteriorment, de la de tot el gènere femení. La nena que creixi en un ambient de similars característiques, aprendrà de seguida que el seu gènere està infravalorat, aprendrà els valors, habilitats, creences, etc., que li són propis pel fet de ser dona i tindrà sentiments sobre sí mateixa positius i negatius.

>>