Lliçó 5. Manifestacions del principi d’igualtat i no-discriminació -directa i indirecta- per raó de sexe
Introducció
El referent fonamental per desenvolupar aquest tema és el Dret de la Unió Europea. En efecte, el Tractat de la Comunitat Europea (Roma, 25/III/1957) va ésser pioner en l’àmbit de la igualtat de tracte entre homes i dones pel fet que reconeix la igualtat salarial entre treballadors i treballadores. Després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa (1-12-2009), l’article 157 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE, succeeix el Tractat de la Comunitat) estableix el següent:
Aquesta disposició es va incloure al text del Tractat CE perquè França temia que la seva legislació, (que garantia la igualtat de tracte en termes més amplis que la legislació d’altres Estats membres de la Comunitat Europea), constituís una desavantatge per la competitivitat de les empreses franceses en el context del mercat comú. En efecte, es donava el fet que les empreses d’altres Estats de la Comunitat no havien de garantir la igualtat de retribució. És important remarcar que l’àmbit d’aplicació de l’article 141 és limitat doncs únicament fa referència a la igualtat de retribució entre treballadors i treballadores. Aquesta limitació no ha estat un obstacle per que el legislador comunitari hagi adoptat directives comunitàries (vegeu l’apartat següent) que van més enllà del principi d’igualtat de retribució i que garanteixen la igualtat de tracte respecte de l’exercici de qualsevol activitat econòmica.
D’altra banda, l’article 19 TFUE habilita el Consell de la Unió Europea (per unanimitat, a proposta de la Comissió i amb consulta prèvia al Parlament Europeu) a adoptar normes adequades per lluitar contra la discriminació per raó de sexe. Aquesta base jurídica permet al legislador comunitari adoptar qualsevol acte normatiu en matèria d’igualtat de tracte en l’exercici de competències normatives de la Comunitat. Aquesta disposició ha permès al legislador comunitari l’adopció de la Directiva 2004/113/CE sobre igualtat de tracte entre homes i dones en el context de l’accés a béns i serveis i el seu subministrament.
Directives comunitàries adoptades per combatre la discriminació entre homes i dones
Les directives adoptades al llarg dels anys setanta i vuitanta tenen en comú el fet que es limiten a reconèixer el principi d’igualtat formal, és a dir, prohibeixen la discriminació entre homes i dones, tot exigint als Estats membres la garantia d’aquesta igualtat.
Però, tot i ser imprescindible, la prohibició de discriminació en la legislació no serveix per si sola per assolir la igualtat fàctica entre homes i dones. Al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle XX, el legislador comunitari assumeix aquest fet. En conseqüència, la legislació comunitària en la matèria experimenta un gir, orientant-se a l’assoliment d’aquesta igualtat fàctica. Aquest fet es pot comprovar en la directiva més rellevant en matèria d’igualtat.
D’entrada, la Directiva exigeix que els estats garanteixin l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats: per tant, la Directiva va més enllà de la garantia de la igualtat jurídica entre homes i dones. A més, la Directiva autoritza els Estats membres de la Unió Europea a adoptar accions positives a favor de la igualtat (art.3 Directiva 2006/54). Les accions positives són objecte d’estudi específic més endavant.
Així mateix, la Directiva conté trenta-cinc articles organitzats en tres títols. En concret, regula els següents aspectes relatius a la igualtat de tracte:
- Prohibeix la discriminació directa i indirecta per raó de sexe en el conjunt dels elements i condicions de retribució, en l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció professional i les condicions de treball.
- Prohibeix la discriminació per raó de sexe pel que fa als règims especials de seguretat social. Aquesta prohibició s’aplica a la població activa, inclusos els treballadors autònoms.
- Prohibeix l’assetjament i l’assetjament sexual
- Estableix principis que els Estats han respectar en matèria de sancions davant situacions de discriminació.
- Reconeix el dret de tutela judicial dels drets reconeguts en la Directiva.
- Autoritza els Estats membres a adoptar mesures d’acció positiva.
La Directiva 2006/54/CE ha estat implementada a Espanya a través de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes, llei que s’analitza en l’apartat corresponent.
Cal destacar que la Directiva 2006/54 és una norma de codificació de directives anteriors: recull una part important del dret comunitari relatiu a la igualtat de tracte adoptat per la Comunitat Europea des de l’any 1976. En concret, recull les disposicions essencials de les directives següents: Directiva 75/117/CE, Directiva 76/207/CEE, Directiva 86/378/CEE, 97/80/CE i Directiva 98/52. La Directiva 2006/54 derogarà aquestes directives definitivament en data de 8 d’agost de 2009.
A més, la Directiva 2006/54 eleva a la categoria de dret determinats principis establerts pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en la seva jurisprudència.
Sens dubte, la jurisprudència comunitària ha contribuït decisivament a l’avenç del dret en matèria d’igualtat de tracte. La Directiva 2006/54
- incorpora la jurisprudència relativa el concepte de discriminació, directa i indirecta, identificant quines actuacions portades a terme en l’àmbit dels Estats membres són discriminatòries i, per tant, il.legals;
- incorpora el principi jurisprudencial segons el qual les sancions que adopten els Estats de la UE davant situacions de discriminació han de ser “proporcionades, efectives i dissuasives”.
Així mateix, la jurisprudència comunitària afirma la compatibilitat entre les accions positives en l’àmbit laboral i la igualtat de tracte.
El legislador comunitari ha adoptat altres directives en matèria d’igualtat de tracte. Són les següents:
- Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social
- Directiva 92/85/CEE del Consell, de 19 d’octubre de 1992, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la treballadora embarassada, que hagi donat a llum o estigui en període de lactància.
- Directiva 96/34/CE del Consell, de 3 de juny de 1996, relativa a l’Acord marc sobre el permís parental celebrat per l’UNICE, el CEEP i la CES.
- Directiva 2004/113/CE del Consell, de 13 de desembre de 2004, per la qual s’aplica el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones a l’accés a bens i serveis i el seu subministrament.