La llengua és el resultat d’una cultura, però també opera com un condicionant del pensament i de la conducta; com totes les construccions humanes, és una creació que ens crea. El llenguatge incorpora la cosmovisió social de la comunitat de parlants i tant expressa els valors i creences més tradicionals com permet la incorporació de noves paraules i sentits que tradueixen visions diferents i alternatives. Cada paraula o expressió ens evoca una representació mental que sovint, de manera acrítica, es pronuncia o s’escriu sense que ens adonem del seu contingut ideològic.
Així, una llengua és tan racista, sexista, classista, heterosexista com la societat que la parla. Si la nostra societat manté uns acudits, unes frases fetes, unes dites, unes definicions, etc., sobre determinats col•lectius, és perquè encara hi ha un gran nombre de persones que connecten amb aquests significats.
El llenguatge és una herència cultural que anem traspassant de generació en generació, com hem dit, no es tracta d’un procés estàtic, ben al contrari, és un procés extraordinàriament dinàmic en el que no només canvien les paraules sinó que també canvia el seu significat. La llengua s’adapta als canvis socials, es transforma i es modifica en funció de les noves realitats i per això varien o es suprimeixen conceptes i paraules. Però també manté unes estructures fixes que resulten més difícils de variar, per exemple, les normes gramaticals o en un altre registre les representacions mentals que donen peu a determinades figures retòriques.
En aquest sentit, l’evolució que ha experimentat el paper de les dones a la nostra societat ens permet concloure que quan diem jutgessa o alcaldessa no estem parlant de l’esposa del jutge o de l’alcalde perquè ara hi ha moltes dones que ostenten aquests càrrecs. Com que avui les dones ja no són vistes ni valorades de la mateixa manera, cal que aquests comportaments més igualitaris es traslladin també a la llengua que emprem per comunicar-nos. Cal cercar la precisió del llenguatge tot buscant l’equilibri entre el respecte a les normes gramaticals i el compromís a favor d’un us no discriminatori del llenguatge.
L’Administració pública, com a òrgan en què participa i està representada tota la població, ha d’evitar que el seu llenguatge reprodueixi els vells esquemes, més si tenim en compte que la precisió és una de les característiques desitjables del llenguatge administratiu. Per aquest motiu no és aconsellable que els termes de gènere masculí no s’expressin de forma ambigua, de vegades com a genèrics i de vegades com a exclusivament masculins.
Els apartats d'aquesta lliçó són: