Sou aquí: inici » bloc_2 » unitat_6 » m_1 » Exemples de discriminació directa i indirecta en la jurisprudència comunitària
Exemples de discriminació directa i indirecta en la jurisprudència comunitària
(a) Una norma que estableixi que per tal d’obtenir un increment salarial del 10%, l'empleat ha d'estar preparat per treballar com a mínim quaranta hores a la setmana.
(b) Una norma que estableixi que per tal de rebre un benefici de la legislació laboral, es requereix que l’empleat hagi treballat de manera continuada dos anys.
En ambdós casos quan la norma de separació s’aplica, els membres del grup desfavorit no són capaços de complir i d’aprofitar l’avantatge o benefici.
Pot succeir que la disparitat de tracte es produeixi perquè existeixen dos grups que l’empleador tracta de manera diferent.
Discriminació directa
D’acord amb la jurisprudència comunitària les següents mesures o pràctiques constitueixen situacions de discriminació directa per raons sexuals.
- La imposició d’edats diferents de jubilació
- L’exclusió de les dones d’un determinat lloc de treball per raó del sexe. Hi ha excepcions a aquesta prohibició perquè en certs supòsits s’accepta que determinades professions puguin quedar reservades a un o altre sexe en funció de las característiques de la professió.3)
- Preveure normes aplicables als treballadors d’un sexe determinat.
Discriminació indirecta
Segons una jurisprudència comunitària reiterada, una mesura nacional comporta una discriminació indirecta quan, tot i estant formulada en termes neutres, de fet perjudica un nombre molt superior de dones que de homes. 4)
El cas Enderby
La sentència Enderby5) és una de les més importants en matèria de discriminació indirecta. Aquesta sentència evidencia l’actitud progressiva del TJCE en la matèria.
Fets
En aquest cas, la demandant, treballa com a logopeda. Es considera víctima d’una discriminació per raó de sexe en matèria de retribució donat que, dintre del seu de nivell de responsabilitat, les persones que duen a terme la seva professió són fonamentalment dones i reben una retribució sensiblement inferior a la de les persones amb feines comparables en les quals, en el nivell de carrera professional equivalent, els homes són més nombrosos que les dones.
Resolució del TJCE
- Quan existeixen estadístiques significatives que posen de manifest una diferència considerable de retribució entre dos funcions del mateix valor, una de les quals és desenvolupada quasi exclusivament per dones i l’altre fonamentalment per homes, l’article 119 del TCE (actual art. 141 TCE) exigeix que l’empleador justifiqui aquesta diferència sobre la base de factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe.
- Per tal de justificar objectivament la diferència de retribució entre dues funcions del mateix valor, una de les quals és desenvolupada quasi exclusivament per dones i l’altre fonamentalment per homes, no és suficient al.legar el fet que les respectives retribucions d’aquestes dues funcions es van determinar mitjançant processos de negociació col.lectiva diferents en els quals van intervenir les mateixes parts.
- L’òrgan jurisdiccional nacional ha de determinar, aplicant si fos necessari el principi de proporcionalitat, si i en quina mesura, la manca de candidats a una funció i la necessitat de atreure’ls mitjançant salaris més elevats constitueixen una raó econòmica objectiva que justifica la diferència de retribució entre les funcions de què es tracta.
El Cas de Ursula VoS
Fets
En aquesta ocasió6), l’òrgan jurisdiccional nacional constata que, per un volum de treball idèntic, la demandant, professora, va rebre una remuneració inferior a la del professor empleat a temps complet.
En conseqüència, l’òrgan jurisdiccional nacional planteja al TJCE si l’article 141 permet una normativa estatal que estableix una retribució inferior per les hores extraordinàries que excedeixen del temps de treball ordinari dels funcionaris a temps extraordinàries que excedeixen del temps de treball ordinari dels funcionaris a temps parcial a la que es paga als funcionaris a temps complet. Es dóna la circumstància que els funcionaris a temps parcial són majoritàriament dones.
Resolució del TJCE
L’article 141 TCE s’ha d’interpretar en el sentit que s’oposa a una normativa estatal en matèria de retribució dels funcionaris que atorga una remuneració inferior a les hores extraordinàries que duen a terme els empleats públics a temps parcial respecte de la remuneració dels funcionaris empleats a temps complert. Aquesta diferència en la remuneració constitueix una discriminació indirecta si es demostra que la normativa en qüestió afecta negativament un percentatge més elevat de treballadores que de treballadors i la diferència en el tractament no està justificada per factors objectius aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe.
Així mateix, al cas Schönheit, el TJCE afirma que hi ha una situació de discriminació indirecta quan es produeix “una reducció de l’import de la pensió dels funcionaris que han desenvolupat les seves funcions a temps parcial durant una part, al menys, de la seva carrera, quan aquesta categoria de funcionaris comprèn un número considerablement més gran de dones que de homes, excepte que la referida normativa estigui justificada per factors objectius i aliens a tota discriminació per raó de sexe.7)