L’article 19 de la Directiva obliga els Estats membres a adoptar, de conformitat amb els seus sistemes judicials nacionals, les mesures necessàries perquè, quan una persona que es consideri perjudicada per la no-aplicació del principi d’igualtat de tracte, presenti, davant un òrgan jurisdiccional estatal o un altre òrgan competent, fets que permetin presumir l’existència de discriminació directa o indirecta.
El principi d’inversió de la càrrega de la prova no és fàcil d’aplicar. En efecte, no és fàcil exigir a algú que demostri no haver fet alguna cosa, ja que les proves fan referència a fets. En aquest sentit, la demostració de no haver portat a terme una conducta és difícil i complicada.
Precisament, a causa d'aquesta dificultat, aquest principi és compatible amb un règim probatori més favorable a la part demandant (art.19.2).
Els Estats membres es podran abstenir d’aplicar la inversió de la càrrega de la prova en els procediments en els quals la instrucció dels fets correspongui als òrgans jurisdiccionals o a l’òrgan competent.
Finalment, cal dir que el principi d’inversió de la càrrega de la prova és d’aplicació per extensió a les situacions cobertes per l’article 141, per les Directives 92/85 i 96/344 i a qualsevol procediment civil o administratiu relatiu als sectors públics o privats.