Tot seguit, a tall d’exemple, es transcriu un model d’informe d’impacte de gènere emès sobre la proposta d’avantprojecte de llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, impulsada pel Departament de Governació i Administracions Públiques.
El Decret 162/2002, de 28 de maig, de modificació del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb l'objecte de promoure l'ús d'un llenguatge simplificat i no discriminatori i de la terminologia catalana normalitzada, obliga a l'ús no androcèntric ni sexista del llenguatge i a la utilització de termes que no suposin una discriminació per raó de sexe.
Tot i la bona redacció general de la proposta, el projecte normatiu inclou diferents termes androcèntrics sobre els quals hem d’aconsellar la seva substitució per tal d’evitar disfuncions amb l’esmentat Decret 162/2002. Així:
Per a resoldre qualsevol dubte recomanem consultar el manual Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, editat per la Secretaria de Política Lingüística, dins la Col•lecció Criteris Lingüístics, número 6, el qual també es pot consultar en versió electrònica a la pàgina web de www6.gencat.net/llengcat/.
En sentit propi, la disposició proposada té, sense perjudici de les observacions específiques posteriors, un objecte clar i concís: impulsar un model d’administració electrònica a Catalunya basat en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
L’accés a la informació és un dels elements clau per a la plena consecució de la igualtat entre dones i homes. La Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, defineix entre els principis generals relatius a la utilització de les tecnologies de la informació, el principi d’igualtat referit al fet que en cap cas l’ús de mitjans electrònics pot implicar restriccions o discriminacions per a la ciutadania que es relaciona amb les administracions públiques.
Actualment existeix al nostre país una diferència respecte de l’ús d’Internet i de les noves tecnologies per raó de gènere. Les causes d’aquesta situació son diverses i van des d’una posició de les dones en el mercat de treball fins a problemes culturals i institucionals. Les administracions públiques han de pretendre la igualtat en tots els àmbits i, per tant, posar en marxa actuacions perquè la societat de la informació contribueixi decididament a la igualtat de dones i homes.
Certament, la societat actual té com un dels seus trets característics la revolució que han suposat les comunicacions electròniques i l’accés a les noves tecnologies per part d’un gran número de la població. En aquest context les Administracions deuen oferir la ciutadania les avantatges i possibilitats que la societat de la informació ofereix, assumint també la responsabilitat d’impulsar polítiques que facin que aquesta esdevingui una realitat pel conjunt de la ciutadania. Aquestes noves tecnologies faciliten l’accés als serveis públics a aquelles persones que abans tenien grans dificultats per arribar a les oficines públiques per motius com condicions físiques de mobilitat, localització geogràfica, etc., i que ara, poden superar aquestes barreres gràcies a la utilització de les noves tecnologies amb la qual cosa es dóna un gran pas per facilitat la plena integració d’aquestes persones a la vida pública, social, laboral i cultural.
Tot i així no hem d’oblidar que no totes les persones es troben en igualtat de condicions per accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació per la qual cosa les administracions han d’impulsar mesures que facilitin que aquests col•lectius amb dificultats d’accés als mitjans electrònics, dins dels quals trobem un nombre significatiu de dones, puguin accedir-hi.
Així, respecte a l’ús de les TIC a Catalunya el 2004 un 60% de la població feia un ús regular de l’ordinador, tot i que el percentatge de llars amb ordinador baixa fins un 54’7%. En referència a les persones usuàries d’Internet, aquestes representaven un 44’2% ( de les quals un 50’7% correspon a la província de Barcelona ), amb una presència de llars amb Internet d’un 40’4% i de llars amb banda ampla de només un 17’8% ( de les quals trobem que Tarragona i Girona presenten un percentatge inferior en tres punts ). En referència a l’equipament TIC a les llars s’observa, segons dades de l’INE/FOBSIC, que hi ha dos àmbits que presenten un clar lideratge, el metropolità i les terres de Ponent, ocupant la posició més desfavorida les Terres de l’Ebre i comarques de l’Alt Pirineu ( on el Pallars Subirà i especialment l’Alt Urgell es presenten com a comarques especialment desfavorides ) i Aran.
Veiem doncs, que l’ús de l’ordinador i de les tecnologies de la informació i la comunicació estan força estesos al llarg del territori català però encara hi ha un sector de la població que no utilitza ni ha utilitzat mai un ordinador, majoritàriament la gent gran i les persones amb pocs ingressos i un nivell d’estudis baix, els quals representen aproximadament un 45% de la població.
També els homes, segons dades d’Eurostat de 2005, utilitzen Internet més que les dones, i també ho fan més els joves que la gent gran. Parlem, doncs, de l’existència d’una escletxa digital de gènere, és a dir, de la distància que hi ha entre les persones o comunitats que poden utilitzar i apropiar-se de les TICs i entre qui no té accés a la infraestructura necessària per utilitzar aquestes eines o qui, tot i tenint-hi accés, no pot treure profit de les seves avantatges.
Així, tot i que, respecte a les darreres dades de l’INE de 2006, la diferència en punts percentuals entre sexes respecte els principals indicadors d’ús de les TICs ha anat disminuint amb el temps, aquestes dades són relativitzables en el moment que es fa una anàlisi per franges d’edat. Així, les dones joves utilitzen les TICs de forma similar als homes, però a mesura que augment l’edat va creixent la distància en l’ús de les TICs entre dones i homes, de manera que els percentatges de dones que usen les TICs va baixant considerablement fins per sota del 5% en les franges d’edat més grans mentre que pels homes es manté per sota del 10%, però encara per sobre del 5% entre les persones més grans. Aquesta escletxa també es dóna entre dones si atenem als diferents grups d’edat, ja que el percentatge de dones que utilitzen les TIC baixa de forma significativa a mesura que ens acostem als grups d’edats compresos entre els 45 i els 65 anys, i especialment a partir dels 65 anys, on la baixada és pràcticament absoluta. Si mirem el nivell d’estudis veiem que tant les dones amb estudis superiors (un 82’9%) com les dones amb formació professional superior finalitzada ( un 60% ) han utilitzat Internet regularment, mentre que el percentatge es redueix considerablement en el moment que ens acostem als sectors de dones amb un nivell d’estudis més baix.
També trobem diferències en referència a la situació laboral de les persones ja que tot i que les diferències entre homes i dones són quasi imperceptibles en el cas de persones actives, en el cas de les inactives es va incrementant i la distància major la trobem amb les persones que tenen cura de la llar i les pensionistes. Així, només un 3,3% de les dones pensionistes i un 9’1% de les persones que es dediquen a les tasques de la llar utilitzen regularment Internet.
Per tant, l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació no és a l'abast de forma generalitzada del conjunt de la població, per la qual cosa cal que les administracions públiques realitzin polítiques contra la fractura digital i vigilin el desplegament de l’accessibilitat i alfabetització digital dels col•lectius desfavorits. Cal assegurar que aquella població que per qualsevol motiu ( no disponibilitat d’accés a les noves tecnologies o manca de formació ) no pugui accedir electrònicament a l’Administració pública, disposin de mitjans adequats per comunicar-se amb l’Administració amb els mateixos drets i garanties. I per garantir el ple exercici d’aquest drets cal que les administracions habilitin diferents canals o medis per prestar els serveis electrònics, garantint en tot cas l’accés tota la ciutadania, amb independència de les seves circumstàncies personals, mitjans o coneixements.
La solució per assolir aquest objectiu passa tant per la formació del personal al servei de l’Administració que atén al públic per tal que facin possible la comunicació d’aquests ciutadans i ciutadanes amb l’administració electrònica, així com per la disponibilitat de punts d’accés electrònics públics a les seus administratives que comptin amb l’assistència i orientació sobre la seva utilització per part del personal de les seus on es localitzin o bé per sistemes incorporats al propi instrument, o per serveis d’atenció telefònica que facilitin a la ciutadania l’accés a aquests serveis electrònics. Una altra possibilitat s’orienta cap a l’ús d’altres plataformes de comunicació amb l’Administració pública com pugui ésser la utilització de la via SMS, que avui en dia ja està essent utilitzada amb èxit per algunes administracions.
També l’impuls de l’ús intensiu dels PIAPs a les àrees més desfavorides pot contribuir a disminuir aquesta fractura digital territorial mitjançant l’alfabetització digital dels col•lectius amb més desavantatges, en especial en referència a les dones que viuen a l’àmbit rural.
En aquest sentit la disposició addicional cinquena de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, que gaudeix de caràcter de legislació bàsica en virtut d’allò establert a l’article 149.1.1r de la Constitució espanyola, estableix que “amb l’objectiu de fomentar la presència de la ciutadania i de les entitats privades sense ànim de lucre i garantir el pluralisme, la llibertat d’expressió i la participació ciutadana a la societat de la informació, s’establiran mitjans de recolzament i línies de finançament per al desenvolupament de serveis de la societat de la informació sense finalitat lucrativa que, promoguts per entitats ciutadanes, fomentin els valors democràtics i la participació ciutadana atengui a l’interès general o prestin serveis a comunitats i grups socials desfavorits.
També la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes recull, amb l’objecte de garantir la integració efectiva de la perspectiva de gènere, el mandat que tots els programes públics sobre societat de la informació incorporin la efectiva consideració del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el seu disseny i execució, així com la garantia que el llenguatge emprats i els seus continguts no siguin sexistes.
També el Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya (2008-2011), recull entre els seus objectius generals garantir l’accés de les dones a la informació i difondre el recursos existents. Aquest objectiu general es concreta en els objectius específics següents:
D’acord amb tot el que s’ha dit, l’aportació d’aquest Institut pel que fa a la proposta de normativa presentada a informe es concreta en les propostes següents: