Idea predeterminada o creença per la qual s’adjudiquen valors i comportaments a les persones, en funció del seu grup de pertinença (sexe, edat, ètnia, raça, etc.).
Condició social (per oposició a la condició biològica) que estableix el comportament i les actituds que es consideren apropiades i que són diferents per a dones i homes, les quals han estat apreses i evolucionen amb el temps i el context cultural.
La llengua que s’utilitza des de la perspectiva d’una realitat que exclou, menysté i oculta les aportacions d’una part de la població per raó del seu sexe.
Actitud o comportament excloent i discriminatori respecte d’una persona per raó del seu sexe.
Visió del món i de les relacions socials centrada en el punt de vista masculí.
Dit d’un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d’una espècie. El nom rossinyol és epicè.
Indicacions per evitar la discriminació de sexe en el llenguatge administratiu. Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona. Barcelona 1992.
Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Document elaborat per la Secció d’Assessorament de la Secretaria de Política Lingüística i revisat per Eulàlia Lledó. Barcelona. 2005 http://www20.gencat.cat/Autoservei/pdf/marcar.pdf
Esports, dones i llengua. Estatuts: un model. Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Consell Català de l’Esport. Eulàlia Lledó. Barcelona. 2007
Llenguatge no sexista. Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la UAB. Amb el suport de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB. Document elaborat pel Servei de Llengües de la UAB, amb la participació de Fiona Kielso, Heura Marçal i Mercè Nogués, amb la col.laboració d’Amparo Tusón. Sense data.
Guia per un llenguatge igualitari als mitjans de comunicació. Ajuntament de Sagunt. Àrea de la Dona. Maria Martí López i Òscar Pérez Silvestre. Sagunt 2009.