Exemples d’indicadors basats en l’experiència de les dones

La suggeridora proposta de l’obra Estadístiques sota sospita és la construcció d’uns indicadors de diagnòstic basats en l’experiència de les dones a través de deu capacitats tenint com a objectiu la qualitat de vida o el benestar de totes les persones, però reconeixent-ne la diferència sexual. D’aquesta idea de benestar no es tenen en compte alguns aspectes més relacionats amb la intimitat de les persones ja que no són susceptibles d’intervenció pública (Carrasco, 2007). Les capacitats sobre les que es varen construir indicadors de diagnòstic són les següents:

• Accés a la salut
• Accés a l’educació i al coneixement
• Accés a un espai domèstic adequat i segur
• Accés a un treball remunerat en condicions adequades
• Accés a l’obtenció d’ingressos monetaris
• Accés a una mobilitat i a una planificació territorial adequades
• Accés al temps lliure i activitats esportives
• Accés a la cura
• Accés a una vida lliure de violència
• Participació social i política en la comunitat

Totes aquestes capacitats estan interconnectades i contribueixen a generar una xarxa que permet tenir accés a una qualitat de vida millor.

Les set primeres poden ser adquirides al mercat, si es té diners, o per l’Estat, si hi ha un Estat del Benestar desenvolupat. L’accés a la cura no té cobertura pel mercat si l’entenem amb els aspectes relacionals i emocionals. Finalment, les últimes suposen comportaments diferenciats per sexe com a producte de la cultura patriarcal.

Per una altra banda, hi ha capacitats que són un fi en elles mateixes (salut, vida lliure de violència, etc.) i d’altres que són un mitjà per d’altres, com els ingressos monetaris que poden facilitar l’accés a la salut, a l’educació, al temps lliure, etc. (Carrasco, 2007).

Dins d’aquestes capacitats n'hi ha quatre referides a la feina:

• l’accés al treball remunerat en condicions adequades, al mercat laboral,
• l’accés a la cura, com a treball reproductiu;
• l'accés als ingressos
• l'accés al lleure, que també té a veure amb el temps de treball (Carrasco, 2007).

Com a exemple, dedicarem una especial atenció als indicadors que es proposen respecte a la capacitat d’accés a la salut. Es parteix de la idea que totes les persones han de tenir accés a la salut, ja que és la base d’altres llibertats.

Existeixen diferències en la salut entre dones i homes, que s’expliquen per raons biològiques i culturals. És constatat que les dones, malgrat viure més anys que els homes, tenen un estat de salut pitjor que els homes. La seva posició subordinada respecte a l’educació, el treball, la influència política, la planificació i la falta de temps, redueix la capacitat per protegir i promoure la seva salut física i mental. La divisió sexual de la vida social és responsable de desigualtats en la salut, i fa, per exemple, que les mestresses de casa a temps complet tinguin un pitjor estat de salut.

Les malalties més habituals entre les dones són els trastorns musculoesquelètics i els ansiosodepressius, que no són mortals però redueixen la seva qualitat de vida (Carrasco, 2007).

Els indicadors respecte a la salut que es proposen són:

• Esperança de vida en néixer de dones i d’homes en trams d’edat significatius L’objectiu és detectar diferències en l’esperança de vida de dones i homes.
• Realització regular de mamografies preventives entre els 50 i els 64 anys desagregant per procedència, nivell d’estudis, estat civil i distribució geogràfica. L’objectiu és detectar possibles desigualtats en la cobertura de la detecció precoç del càncer de mama segons les variables que s’han esmentat.
• Interrupció voluntària de l’embaràs, desagregant la procedència, els trams d’edat significatius, nivell d’estudis, situació laboral i distribució geogràfica L’objectiu és identificar si existeixen desigualtats en les interrupcions voluntàries de l’embaràs segons les variables de desagregació, que podria servir per apuntar mesures a prendre: educació sexual, apropar recursos de planificació familiar a algunes zones, etc.
• Estat de salut percebut de dones i homes desagregant la procedència, els trams d’edat significatius, estat civil, situació laboral i tipologia de llar L’objectiu és conèixer les diferències en la percepció de la salut d’homes i dones. Generalment, els estudis afirmen que les dones tenen pitjor estat de salut i que a mesura que es redueix l’estatus socioeconòmic també es redueix l’estat de salut.
• Estat de salut mental de dones i homes amb la desagregació anterior. L’objectiu és detectar diferències entre homes i dones. Els estudis consideren que hi ha prevalença de trastorns ansiosodepressius en el cas de les dones, cosa que s’explica per la seva situació subordinada a la societat.
• Mobilitat reduïda de dones i homes majors de 64 anys L’objectiu és veure les diferències entre dones i homes, ja que les dones, malgrat que viuen més anys tenen més problemes musculoesquelètics que les deixen en situació de dependència i que moltes vegades ni l’Administració ni el suport social informal els donen una atenció suficient.
• Tabaquisme de dones i homes desagregant per procedència, trams d’edat significatius, nivell d’estudis i situació laboral Permet veure les diferències en el tabaquisme entre homes i dones. Les generacions més joves de dones estan fumant més que els homes, amb el que això suposa per les conseqüències per a la salut.
• Activitat física amb beneficis per a la salut, on consti el percentatge de dones en relació amb el d’homes que han realitzat activitat física d’intensitat moderada (alta) en el temps d’oci, desagregant per trams d’edat significatius, situació laboral i tipologia de llar. L’activitat física té bones repercussions per a la salut. Els estudis consideren que les dones realitzen menys activitats físiques, a causa de la diferent socialització de dones i homes, pel tipus de feines que realitzen les dones i per la manca de temps de lleure de les dones degut a la doble presència.
• Sobrepès de dones i homes desagregat per trams d’edat significatius, nivell d’estudis, situació laboral, estat civil i tipologia de llar. L’objectiu és mostrar les diferències entre el sobrepès de dones i homes, ja que provoca malalties i més mal estat de salut. Entre les persones joves, les dones pateixen menys sobrepès, però la taxa s’iguala entre les persones més grans, o en el cas de les mestresses de casa.
• Perspectiva no androcèntrica al Pla de Salut de Catalunya. Es vol conèixer el percentatge de conductes relacionades amb la salut i trastorns de salut que en l’apartat de descripció i la formulació dels objectius inclouen l’anàlisi de desigualtats entre homes i dones quan és aplicable. Aquest indicador permet mostrar quant s’ha introduït la perspectiva no androcèntrica en l’anàlisi de l’estat de salut.

>>