Sou aquí: inici » bloc_3 » unitat_9 » El concepte de “democràcia paritària”: el que aporten les dones a la política tradicionalment entesa
La democràcia paritària suposa una participació equitativa i equilibrada de les dones i dels homes a les institucions democràtiques i als processos de decisió política.
Aquest concepte neix cap a finals del segle XX que s’havia iniciat amb les lluites de les dones reclamant la igualtat en l’accés a l’educació, en el treball assalariat, i en la vida política, i va acabar amb la reivindicació d’una participació equitativa i equilibrada de les dones i dels homes.
És un concepte relativament nou, que neix de la mà del concepte d’igualtat material, ja que suposa acceptar que la igualtat formal no és suficient per a aconseguir una societat igualitària respecte del gènere. Eliminar les traves legals no feia que hi haguessin dones als llocs de decisió ni transformava les polítiques androcèntriques.
Encara que la representació de les dones als parlaments ha augmentat de manera constant durant la dècada passada, en gairebé totes les legislatures nacionals continua sent baixa: menys del 17% de tots els parlamentaris del món. La quantitat de parlaments en què les dones representen el 30% de la legislatura o més (aquest és el patró de mesura crític sobre participació parlamentària de les dones reconegut per la Plataforma per l’Acció de Beijing 1995) s’ha quadriplicat en els últims anys. L’elecció en 2005 de Ellen Johnson- Sirleaf com a presidenta de Libèria i, a principis de 2006, de Michelle Bachelet com a presidenta de Xile, marcaren dos importants moments en la història del lideratge polític de les dones a l’Àfrica subsahariana i a Amèrica Llatina respectivament. A l’Europa Oriental, Letònia es va convertir en 1999 en la primera exrepública soviètica a elegir una presidenta com a cap d’estat. Finlàndia, Irlanda i Filipines també tenen presidentes. Hi ha dones que són caps d’estat a Alemanya i en altres llocs del món.
Pel que fa a ministeris, les dones estan menys representades que a nivell parlamentari. A març de 2006, només tres països, Xile, Espanya i Suècia, havien aconseguir la paritat a les carteres ministerials. Si segueix creixent com fins ara la participació de les dones als parlaments, la paritat només s’aconseguiria l’any 2068.
La participació de les dones a la política pot transformar significativament la gestió pública d’un país, fent-lo més receptiu a les preocupacions i necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Hi ha estudis empírics que avalen la idea de que les dones poden actuar des d’una perspectiva diferent.
Es considera que més representació de les dones als parlaments pot ajudar a que les legislatures tinguin més en compte les qüestions de gènere i els problemes de la infantesa, que es traduirien en lleis i polítiques que prendrien en consideració els drets de les dones i dels nens i nenes. Per la seva part, la presència de dones dirigents a la política local sol ajudar a que es pari més atenció a temes d’interès per les dones i la infantesa. Per exemple, a la Índia s’ha demostrat que la intervenció de les dones en la política local contribueix a que els recursos comunitaris es distribueixin d’una forma que afavoreixin a les dones i als nens i nenes. Finalment, a l’àmbit internacional cada cop hi ha més consciència en què la contribució de les dones és primordial per l’èxit al llarg termini dels processos de pau i per a l’estabilitat de després dels conflictes.
Això és perquè la motivació de les dones per a dedicar-se a la política és sovint diferent a la dels homes. Moltes vegades les dones inicien la seva participació política en relació amb organitzacions no governamentals, a diferència dels homes, que tendeixen a entrar en política per vies més convencionals, a través de partits polítics. A més a més, les dones tenen experiències vitals diferents a la dels homes, ja que viuen processos de socialització diferents, així que solen aportar a les seves decisions polítiques els seus coneixements i experiència. Finalment, les dones solen veure’s a sí mateixes com representants d’altres dones.
El treball que realitzen les dones parlamentàries no repercuteix solament en les lleis. La seva influència va més enllà, ja que produeix canvis en les prioritats i les polítiques dels legisladors nacionals, inclosos els seus col·legues masculins.