Mesures a adoptar per a augmentar la presència de dones a les institucions de l’Estat: les quotes de la Llei d’igualtat

Paral·lelament a les declaracions internacionals¹⁾, els estats del nostre voltant han anat adoptant diferents sistemes per a aconseguir una major participació de les dones a la política. Alguns països han optat per un sistema d’acords informals al sí dels partits polítics, com és el cas de Suècia, on a nivell nacional, la representació és d’un 40,4%, i on els partits polítics fan el que es denomina “sistema cremallera”, que consisteix en alternar ambdós sexes en les llistes electorals. Finlàndia, en canvi, sí que ha optat per una llei que des del 1985 recomana una participació paritària de dones i homes i que des de 1995 aquesta participació es considera així si cap sexe no es troba infrarrepresentat per sota del 40% , igual que d’altres estats europeus amb més o menys sort, com Bèlgica, Itàlia, França, etc.

A Espanya el debat sobre la incorporació de les quotes al nostre sistema de representació es va iniciar a finals dels anys vuitanta. Els partits d’esquerra van ser el que van començar a adoptar alguna clàusula interna dins dels partits per al repartiment de responsabilitats i en les seves activitats. Fins al Govern socialista de Zapatero de 2004 no hi havia hagut un govern paritari a l’Estat espanyol. Des d’aleshores, gairebé sempre s’ha mantingut la paritat entre ministres dones i homes.

Va ser amb la Llei d’igualtat de 2007, que es va establir un criteri de quotes per a les llistes electorals, per a tendir a la paritat també als parlaments. La llei regula aquesta qüestió a la Disp. Ad. 1a de la Llei d’Igualtat i ho fa de la manera següent:

“Als efectes d’aquesta Llei, s’entendrà per composició equilibrada la presència de dones i homes de forma que, en el conjunt a que es refereixi, les persones de cada sexe no superin el seixanta per cent ni siguin menys del quaranta per cent”.

En aquest sentit, modifica la Llei Orgànica de Règim Electoral General fent que les candidatures que es presentin per les eleccions de diputats al Congrés, municipals, consells insulars, Parlament Europeu, assemblees legislatives de les comunitats autònomes, hauran de tenir una composició equilibrada de dones i homes de forma que en el conjunt de la llista els candidats de cada sexe suposin com a mínim el quaranta per cent. A més a més, per evitar que les dones vagin al final de les llistes (un fet habitual) es mantindrà la proporció mínima del 45% en cada tram de cinc llocs.

Sobre aquest article, va haver-hi una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat de Santa Cruz de Tenerife. El Tribunal Constitucional, a la Sentència 12/2008, de 29 de gener, va validar la Llei d’igualtat en afirmar que les quotes a les llistes electorals tenen com a fonament la justificació constitucional de retirar els obstacles de qualsevol mena que obstaculitzin la igualtat entre els ciutadans i les ciutadanes, en la vesant d’igualtat efectiva i en el terreny de la participació política.

>>