Sou aquí: inici » bloc_2 » unitat_6 » m_1 » Observacions respecte del concepte de discriminació indirecta
El concepte de discriminació indirecta prové del Dret d’Estats Units d'Amèrica.
En l’àmbit del Dret Comunitari, és objecte de reconeixement inicial en la Directiva 76/206/CE.
En determinats supòsits, diferenciar les situacions de discriminació directa i indirecta resulta difícil.
Per identificar una situació de discriminació directa, partim del fet que els semblants han de ser tractats de la mateixa manera o, com a mínim, no poden ésser tractats de manera diferent per raó precisament de tenir una característica protegida, com ara el gènere, la raça o l’orientació sexual. Si un individu ha estat tractat de manera diferent, almenys en part, a causa d'una característica protegida, haurà estat víctima d’una situació de discriminació directa. La discriminació directa es presenta com una situació evident.
En el cas de la discriminació indirecta, una norma o una pràctica en l’Administració o en l’empresa privada aparentment neutral situa determinats individus en situació de desavantatge 1).
En primer lloc, cal que existeixi una norma o pràctica empresarial o política pública que té l’efecte de crear un grup guanyador i un grup perdedor. La norma o pràctica s’aplica indistintament a dones i homes; és, com s’ha dit, aparentment neutra.
Però a la pràctica el nombre de dones que pot complir amb les condicions establertes per la norma o la pràctica és menor que la proporció d’homes que pot complir amb la norma o pràctica. La discriminació indirecta situa la dona en una posició de desavantatge si es compara amb la posició de l’home. No hi ha cap justificació objectiva que legitimi la mesura.
En la discriminació indirecta preexisteixen dos grups i s’estableix un benefici per a un d’ells. Com s’ha dit la norma discriminatòria no és una norma que diferencia explícitament a homes i dones (no es tracta d’una norma de separació, separating rule), però té un impacte discriminatori sobre un dels dos grups.