L’androcentrisme és el mecanisme que permet enfocar la realitat des d’una única perspectiva: la del sexe masculí. En una societat patriarcal es pren el masculí com a model de referència, com a model a imitar, com quan es parla de les edats de l’home, referint-se a la evolució de tota la humanitat, o la famosa frase l’home és la mesura de totes les coses. L’androcentrisme és una visió del món i de les relacions socials centrada en el punt de vista masculí sota la presumpció que tan dones com homes tenen idèntica perspectiva1).
El sexisme, és l’actitud o comportament excloent i discriminatori respecte d’una persona per raó del seu sexe. El sexisme permet l’assignació de valors, capacitats i rols diferents a homes i dones, exclusivament en funció del sexe i de les normatives adjudicades a cada gènere, però jerarquitzant-les, de manera que resulti menys important allò que fan, diuen i creuen les dones que el sistema de valors i comportaments dels homes. El sexisme opera en societats patriarcals, les quals mantenen visions androcèntriques, i ambdues característiques reforcen les percepcions que desvaloren les dones i afavoreixen les situacions de subordinació i explotació de gènere.
De manera que el sexisme és una actitud, que es caracteritza pel menyspreu i la desvaloració per excés o per defecte de les dones, i l’androcentrisme és un punt de vista, que consisteix en una visió parcial del món i de la realitat con si fos universal. En el primer cas, els efectes del sexisme reforcen els estereotips tradicionals i, en el segon, escamotegen i fan fonedissa la presència i l’aportació de les dones a la societat.