Els gèneres gramaticals

La nostra llengua, en la seva evolució del llatí, va passar de tenir tres gèneres: el masculí, el femení i el neutre, a tenir-ne dos. Les paraules neutres presentaven una diferència molt minsa amb els altres substantius i això va provocar la seva desaparició.

El neutre del llatí acabava en a en el nominatiu i en l’acusatiu del plural, per això té aquest valor de col•lectiu: per exemple la banca / el banc; la policia / el policia. El femení singular també funciona com a col•lectiu en frases com “la caiguda de la fulla” (fulles), “l’obra d’aquesta autora”, “la fruita va bé pel cos”.

Actualment tenim dos gèneres: el masculí que serveix com a marcador de sexe i també com a genèric (l’home) que representa homes i dones i el femení que serveix exclusivament com a marcador de sexe femení.

Pel que fa al femení genèric, s’usa en algunes especials animals, per exemple: les balenes, o s’expressa en alguns termes genèrics, com les persones, la humanitat, tot i que no s’acostuma a anomenar un col•lectiu mixta amb preponderància de dones emprant el genèric femení (hi ha una proposta de la professió d’infermeria de anomenar-se Col•legi d’Infermeres).

>>