Mecanismes androcèntrics i sexistes

Es fa servir per englobar homes i dones en un mecanisme semàntic que esborra les dones. Quan identifiquem home com a persona, confonem una part de la humanitat amb tots els éssers humans.

Si hem dit que les paraules, el llenguatge, serveix per anomenar, podem dir que quan emprem el genèric masculí o quan el llegim, no podem saber si ens estan parlant de grups mixtes de persones o bé d’homes sols. “Els pares porten als seus fills a una guarderia i els deixen amb els mestres”.

El genèric masculí en els mitjans de comunicació d’aquests moments presenta un nivell d’imprecisió alarmant. Quan el llenguatge dels mitjans de comunicació feia referència a les accions i persones que es desenvolupaven en la vida pública, el genèric masculí complia millor la seva comesa, ja que habitualment es tractava de grups masculins que actuaven o parlaven, però avui dia les dones estan cada vegada més presents a la vida social i, per tant, la utilització del masculí genèric produeix confusió i ambigüitat. Atès que el substantiu home posseeix un doble valor, segons si es fa servir com genèric (en lloc de persona, ser humà) o com específic (com a espècimen masculí), no sempre resulta fàcil interpretar el sentit exacte, i cada cop més apareix la confusió.

Es produeix quan s’utilitza genèricament el masculí per referir-se a un conjunt d’homes i dones i, en canvi, més endavant es veu que el seu valor era específic. La conseqüència deriva en l’exclusió femenina.

N'hi ha nombrosos exemples:

• 680 persones s’enfrontaven a la distància dels 100 quilòmetres. Disposaven de quatre punts per aprovisionar-se i del suport d’esposes i amigues.
• El 20% dels catalans consumeix una quantitat excessiva de greixos, a diferència de les dones que cuiden més la seva alimentació.

Val a dir que tant l’IEC com la RAE en les últimes edicions dels diccionaris respectius ja admeten la feminització de moltes termes referits a càrrecs, professions i oficis que abans només tenien gènere masculí. Encara hi ha, però, dificultats per acceptar algunes d’aquestes feminitzacions. Per exemple, per què no es pot feminitzar fent acabar amb a els que en masculí acaben en consonant?, com ara, fiscala, pilota (conductora de bòlid o avió), informàtica, quan ja diem alcaldessa, regidora, consellera, ministra, enginyera, arquitecta, mèdica. És una qüestió de temps i d’ús lingüístic de la comunitat que aquestes denominacions es facin servir amb normalitat.

Hi ha alguns termes que només distingeixen la forma femenina i la masculina per l’article: el cap/la cap, la líder/el líder.

És curiós que quan la professió era tradicionalment femenina i ara la fan també homes li canviïn el nom, per exemple: el masculí d’hostessa no és hostesso, és auxiliar de vol, o el de secretària, és administratiu.

Per tradició històrica, la llengua incorpora un seguit d’expressions que reflecteixen els papers diferents que homes i dones desenvolupaven a la societat i que, malgrat anomenar-se de la mateixa manera, tenen un significat diferent segons al sexe al qual s’apliquen: així un home públic i una dona pública volien dir situacions ben distintes. Un governant i una governanta, un sergent i una sergenta, un secretari i una secretària, un qualsevol, una qualsevol, un clàssic i una clàssica, un zorro i una zorra. Podem assegurar que aquest és un tret clar de sexisme lingüístic.

>>