Cal tenir en compte el contingut d’un text i valorar si és de caire general, informatiu, històric, etc. i quan es faci al•lusió a persones, en cas que aquestes siguin determinades i per tant es pugui saber si són homes o dones, s’haurà de redactar en conseqüència.
En canvi, si la persona que el llegeix o s’hi pot sentir al•ludida, és desconeguda de la persona que redacta, com és el cas dels documents públics que es destinen a un conjunt indeterminat de persones (convocatòries, disposicions oficials, impresos, informació de serveis), caldrà tenir especial cura a no caure en la rutina del llenguatge administratiu que utilitza el masculí per generalitzar.
Com a conseqüència, els documents administratius es poden classificar en documents oberts, que són aquells que s’adrecen a persones desconegudes o de tots dos sexes, i documents tancats, és a dir, els que s’adrecen a una persona concreta, coneguda.
Són documents oberts els que s’adrecen a persones indeterminades i desconegudes. Si es combinen les possibilitats que ens ofereix el llenguatge es pot evitar l’exclusió redactant un text que comprengui tant dones com homes.
En aquesta mena de documents, cada vegada més es tendeix a la simplificació i a eliminar informació innecessària, però, tant si són en paper com en format electrònic, hauran de tenir en compte la realitat de les persones que els han d’emplenar.
Hi ha diverses maneres d’incloure la referència a homes i dones en la redacció i es poden combinar en un mateix escrit.
Per exemple, l’espai destinat al nom de la persona pot ser un espai en blanc, sense encapçalament (estalviar Sr/Sra o Alumne/Alumna o Lector/a), en cas que calgui una guia es pot indicar: Nom i cognoms, Càrrec, Lloc de naixement o bé Natural de, Domicili. A l’apartat per indicar on ha de signar la persona interessada, n’hi ha prou de posar-hi signatura.
Si és imprescindible emprar una expressió amb marca de gènere, caldrà esmentar-los tots dos.
Com que solen ser textos curts amb gran economia d’espai, es recomanable fer servir el sistema de dobles formes amb separació per barres. Vegem-ne un exemple del qual s’han fet desaparèixer les marques de gènere.
Pel que fa a les circulars que, com en les cartes, no sabem si la persona a qui van destinades és home o dona, es poden encapçalar amb la doble designació i mirar de no fer servir la forma femenina abreujada Senyor/a.
Per exemple: Senyor/Senyora o Benvolguda senyora, benvolgut senyor.
Dins del cos de la circular cal emprar el tractament de vós i evitar les expressions amb marques de gènere; si aquestes fossin inevitables, podem fer servir la doble fórmula escrita tota sencera.
Actualment els mitjans informàtics permeten, a partir de les bases de dades, editar cartes i circulars en què el tractament i la redacció s’adaptin al gènere de cada persona a qui va destinada la comunicació.
Vegem un exemple habitual i la proposta en què s’ha substituït el genèric masculí per altres recursos:
| Benvolgut senyor, Lamentem haver-lo d’informar sobre la decisió dels directors, que no l’han considerat apte per a la vacant d’adjunt, per a la qual va ser entrevistat. Ens ha estat difícil escollir entre tants candidats que, com vostè, estaven molt capacitats. Tanmateix tots els responsables d’aquesta entitats ens sentiríem honorats si poguéssim comptar amb vostè entre els nostres futurs col•laboradors. | Benvolgut senyor/benvolguda senyora, Lamentem haver-vos d’informar sobre la decisió del consell de direcció, que ha considerat que no reuniu prou condicions per a la vacant d’adjunt/a, per a la qual us vam entrevistar. Ens ha estat difícil escollir entre un nombre tan gran d’aspirants que, com és el vostre cas, van mostrar grans capacitats. Tanmateix, aquesta entitat se sentiria honorada si pogués comptar amb la vostra col•laboració futura. |
En aquests documents, en què es fa referència tant a càrrecs unipersonals com a òrgans de gestió i s’adrecen al conjunt de la població, cal preveure la inclusió de tots dos sexes.
En aquests textos, com disposicions oficials, ordres, normes, etc., el redactat seguit no permet la separació amb barres, ja que dificulta la lectura, per tant, és preferible fer servir formes genèriques, col•lectives o indefinides, o bé esmentar les formes femenines i masculines senceres.
Com a criteri general, en la redacció de normes preval el càrrec o l’òrgan sobre la persona concreta que l’ocupa o n’és la responsable i, per assegurar la validesa general dels documents, cal tenir en compte que els càrrecs poden ser ocupats tant per homes com per dones i evitar l’ús del masculí per generalitzar.
Una altra possibilitat d’evitar l’exclusió s’aconsegueix eliminant els articles, els representants, el personal tècnic per representants i personal tècnic.
Quan es tracta de textos que fan referència a grups professionals o a condicions laborals, cal tenir en compte que, si bé la institució que genera l’escrit no discrimina per raó de sexe, aquest punt ha de quedar adequadament reflectit en el llenguatge que utilitza en relació amb les persones que formen part de la seva plantilla actual o futura.
| Terme exclusiu | Terme inclusiu |
|---|---|
| treballadors | el personal |
| els metges | cos mèdic |
| fumadors | les persones fumadores |
Algunes professions femenines encara són vacil•lants o presenten diferents possibilitats (per exemple, advocada, advocadessa), pel que fa a la seva denominació, per aquest motiu, és millor assegurar-se i consultar el material disponible. D’altra banda, cal pensar que en la mesura en què càrrecs i professions estiguin ocupades per dones se'n popularitzarà l'ús, com ara gerenta, pilota (qui condueix un vehicle de fórmula 1 o un avió), i les formes que avui no són normatives ho podran esdevenir en el futur.