Metodologia per establir indicadors

Des del punt de vista metodològic, els indicadors han de ser definits teòricament, explicant la informació que se'n vol obtenir, l’objectiu que perseguim realitzant aquest indicador i la forma en què es volen fer servir posteriorment.

Per a l’elaboració i posada en marxa d’indicadors de gènere és imprescindible disposar d’una recollida de dades fiable i apropiada i una desagregació sistemàtica de dades per sexe.

Podríem definir les passes a seguir de la manera següent:

1. Definició dels objectius del programa: els objectius ja han d’incorporar una dimensió de gènere i han de tenir el perfil de les persones beneficiàries, el que es vol obtenir (quantitat, percentatge, activitat, etc.), definició del concepte de resultat i uns objectius realistes i verificables.
2. Identificació d'on es poden trobar les bretxes de gènere o les àrees on hi ha mancances en la qualitat de vida o benestar de les dones. Per això, és necessari analitzar la situació de dones i homes davant del projecte; determinar els recursos, la participació, les normes o els valors que pertanyen a cada sexe i que puguin condicionar la seva participació; determinar què deixen veure i què no els indicadors tradicionals quan es separen per sexe; i, per últim, identificar els àmbits concrets en què s’observen situacions diferencials entre les dones i els homes, especificant la distància entre ambdós, o la mancança de benestar o qualitat de vida de dones i homes.
3. Elecció d’una tipologia coherent d’indicadors: és necessari determinar un ordre de presentació d’indicadors
4. Aspectes clau per a la construcció d’indicadors:
   1. Les dades han d’aparèixer disgregades per sexe
   2. Altres variables interessants són els trams d’edats significatives, ja que les circumstàncies vitals canvien molt en les dones segons en quina etapa vital es troben (solteres, amb persones dependents a càrrec, etc.); la “procedència”, és a dir, el caràcter de dones o homes autòctones o migrants; i el nivell social (nivell educatiu, nivell de renda, i categoria socioeconòmica).
   3. Treballar amb dades relatives, més que absolutes, perquè ens permetrà posar les dades en relació al total de dones o en relació amb els homes. Pot servir l’índex de distribució o l’índex de feminització, entre d’altres.
5. Elecció del marc cronològic: els indicadors han d’agafar les dades de moments preestablerts, que no han de ser les mateixes per a tots els indicadors. L’elecció cronològica ha d’estar determinada en funció de situacions específiques de cada àmbit i de cada programa.
6. Anàlisi dels efectes: farem servir bàsicament indicadors d’avaluació.

>>