Tipus d’indicadors

Hi ha diferents classificacions d’indicadors. D’entrada, cal tenir clars els quatre indicadors que més es fan servir en les anàlisis des de la perspectiva de gènere i que solen estar presents als estudis estadístics.

1. Índex de concentració: és el tant per cent en relació al seu grup sexual. Es calcula dividint el número de dones d’una categoria entre el total de dones (igual pels homes). Ens serviria, per exemple, per saber quin tant per cent de les dones de Catalunya té estudis universitaris.
2. Índex de distribució: és el tant per cent d’un sexe en relació amb l’altre. Es calcula dividint el número de dones d’una categoria entre el total de persones dins d’aquesta categoria. Per exemple, ens serviria per conèixer quantes dones catedràtiques d’universitat hi ha.
3. Bretxa de gènere: es la diferència entre les taxes masculina i femenina en la categoria d’una variable. Es calcula restant a la tassa femenina la tassa masculina. Així, en l’exemple anterior, veuríem la bretxa que hi ha entre la taxa de dones catedràtiques i la d’homes.
4. Índex de feminització: és la representació de les dones amb relació als homes en la categoria d’una variable. Es calcula dividint el número de dones entre el número d’homes. L’1 seria l’equitat; resultats per sota de l’1 suposaria una infrarrepresentació de les dones; per sobre de l’1 indicaria feminització. Per exemple, l’índex de feminització respecte a la població activa, és negatiu. Menys dones treballen al mercat productiu que homes.

Generalment, els indicadors es construeixen en relació a algun projecte o programa que es vol implementar, i en virtut de en quina fase d’aquest procés ens trobem els indicadors poden ser:

• De diagnòstic: són la base per la planificació del programa, ja que ens donen un panorama global i sintètic de la situació relativa en un moment determinat i ens permeten seguir-ne l’evolució al llarg del temps (Carrasco, 2007).
• De seguiment: són indicadors que aporten informació relacionada amb el comportament de les variables que intervenen en l’execució dels programes o projectes. Aquests indicadors haurien de mesurar l’eficiència i l’eficàcia, per a que fos possible introduir canvis durant el procés d’execució. Aquests dos indicadors són econòmics i suposen (Dávila, 2004):
  • D’eficàcia: l’eficàcia és la relació que existeix entre els objectius plantejats d’un programa i els resultats obtinguts. Des de la perspectiva de gènere, l’objectiu serà escurçar les bretxes de gènere, és a dir que la situació diferencial entre dones i homes sigui menor al final del projecte que quan s’inicià o millorar la qualitat de vida o el benestar o les capacitats de dones i homes.
  • D’eficiència: és el concepte d’eficàcia però tenint en compte la qüestió econòmica, és a dir, relaciona el resultat del programa amb els costos que se’n deriven de la seva actuació. Així, serà més eficient un projecte si amb els mateixos recursos és capaç d’obtenir millors resultats.
• D’avaluació: permeten verificar el compliment dels objectius del projecte, i poden ser:
  • De resultat: seran els indicadors que mostren els resultats obtinguts, el benefici de la implementació del projecte. Evidentment, s’han de disgregar per sexe i ensenyaran una fotografia estàtica del que s’ha fet per dones i per homes.
  • D’impacte: són els indicadors d’efectivitat del programa i mesuraran els seus èxits vinculant-los amb els objectius. Els impactes poden ser previstos a l’inici del projecte o imprevistos, a més de poder ser diferents per a homes i per a dones.
    Per estudiar l’efecte dels nostres programes o projectes, podem distingir:
    • Efecte brut: són els canvis produïts des de l’inici al final del projecte en la situació de les dones i dels homes, on no es pot establir una relació directa entre els objectius que tenia el programa i els resultats, és a dir, d’altres factors han pogut contribuir als canvis produïts.
    • Efectes nets: són els que mostren la relació causal entre les accions desenvolupades i la situació d’homes i de dones. Nogensmenys, és poc freqüent trobar aquests indicadors d’efectes a programes d’intervenció social.
    • Efectes directes: els resultats afecten directament els subjectes destinataris del programa, és a dir, les dones i els homes.
    • Efectes indirectes: recauen sobre terceres persones o sobre qüestions estructurals, com per exemple, en la relació entre allò públic i allò privat, en la transformació dels rols de gènere.

A més a més, els indicadors poden ser quantitatius (dades estadístiques) o qualitatius (entrevistes, qüestionaris, etc. que ens donen una informació complementària a la que ofereixen els indicadors quantitatius i més centrada en els aspectes relatius a la percepció de la realitat i l’experiència de la vida quotidiana per part dels subjectes de la comunitat). Els indicadors quantitatius, per la seva pròpia forma de càlcul aporten un major grau d’objectivitat, encara que evidentment també són subjecte d’interpretacions diverses. L’indicador quantitatiu, com a representació numèrica, és més fàcil de calcular i interpretar que el qualitatiu. La major dificultat d’elaboració de l’indicador qualitatiu està relacionada amb la seva major riquesa informativa.

Finalment, una última classificació podrien ser els indicadors possibles, aquells per als quals es té la informació necessària perquè les dades ja s’estan recollint en els estudis estadístics, o els desitjables, aquells que es consideren rellevants però que no es poden calcular perquè no hi ha la informació necessària (Carrasco, 2007).

>>