Sou aquí: inici » bloc_3 » unitat_9 » Per què hi ha poques dones que participen a l’àmbit de la política tradicional?

Per què hi ha poques dones que participen a l’àmbit de la política tradicional?

Font: WikicommonsCom deia la Virginia Woolf (Three Guineas) l'any 1938, el poder i la política tradicionalment entesa són construccions masculines, davant de les quals les dones se senten estranyes. La lògica de funcionament de la política estaria basada en l’experiència masculina i hauríem de plantejar-nos fins a quin punt les dones s’hi identifiquen com per participar-hi o si, pel contrari, les dissuadeix (Carrasco, 2007).

És evident que dins de l’àmbit de la política tradicionalment entesa hi ha grans diferències entre la forma de funcionar de les institucions de l’Estat, els moviments socials i les associacions ciutadanes. Les dinàmiques de funcionament de les institucions de l’Estat són molt agressives, exigents i inflexibles, sotmeses a la lluita constant pel poder. En canvi, el funcionament dels moviments socials i les associacions ciutadanes permeten més flexibilitat, perquè depenen més de la voluntat de les persones que en formen part (Carrasco, 2007). Podríem aventurar-nos a afirmar que en aquest segon cas, les dones s’hi sentirien més còmodes. De fet, l’associacionisme femení a Catalunya és un moviment actiu i en creixement.

Per una altra banda, el temps disponible és un element fonamental per a que les dones puguin animar-se a participar en activitats públiques. La doble presència, el tenir menys temps de lleure, els sentiments de culpabilitat si no es satisfan a la perfecció les necessitats de cura de les persones del voltant, etc. es consideren factors que dificulten que les dones, sobretot en determinats períodes vitals participin activament en moviments socials, associacions, i en la política en sentit tradicional. En aquest sentit, les dones que han fet l’opció de participar en la política institucional ho han fet amb un gran esforç i, moltes vegades, amb un gran cost en detriment del seu espai personal i domèstic.

A més, hi ha una cultura d’exclusió de les dones d’allò públic i, sobretot, dels llocs de responsabilitat. Les pràctiques culturals que serveixen per a alimentar i consolidar llaços de solidaritat masculina, com la beguda, el tabac, la pràctica del golf, són trampolins per a obtenir càrrecs polítics. També afecta el fet que les dones han tingut històricament, i encara tenen en molts llocs del món, un nivell educatiu inferior als homes.

A més a més, les dones afronten una àrdua lluita per convèncer l’opinió pública de les seves capacitats a l’àmbit públic. Hi ha molts mites sobre les dones a la política: que no són aptes per desenvolupar feines “dures”, que no tenen capacitat de decisió, que no afronten bé situacions de crisi, que acabaran abandonant la política per les seves càrregues familiars, etc.

>>