Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet

Com hem vist, les TIC i Internet han potenciat i facilitat l'accés a la informació en un primer estadi i, en un segon, a l'intercanvi de béns i serveis i a la comunicació.

Els mitjans més utilitzats per a exercir aquesta funció són els fòrums i els blocs.

Al Taller Virtual d'aquest curs heu tingut l'oportunitat de conèixer el funcionament dels fòrums i la seva tipologia diversa.

Quant als blocs, són uns dels elements més característics del web 2.0. Concebuts com a quaderns de bitàcola (d'aquí que també se'ls anomeni bitàcoles), tenen una estructura bàsica cronològica: l'última entrada és la primera que hi apareix.

En principi, s'entenen com a mitjans de comunicació a partir d'una única persona emissora, però, a la pràctica, en podem trobar amb diverses formes: el bloc d'una escola, el bloc d'un grup de treball (p.e. a e-Catalunya)…

Tanmateix, el més important és que no hi ha bloc viu sense la seva ànima: els comentaris de terceres persones. La vitalitat d'un bloc es mesura pel nombre de comentaris que arrossega (també el de connexions, és clar, però el web 2.0, com diuen, és un web tant de lectura com d'escriptura, amb una gran polifonia de veus).

Aspectes a tenir en compte en el procés de compra per Internet

1. Assegurar-se que el web des d'on es vol realitzar la compra és aigua clara: està identificat clarament. Per comprovar-ho es pot anar a www.whois.org i mirar les dades de qui ha registrat el nom de domini. Oi que no obriríeu les portes de casa a una persona desconeguda? Doncs tampoc no l'hi heu d'obrir les del vostre ordinador, la vostra intimitat o el vostre compte corrent.
2. El procés de compra ha d'estar perfectament indicat: en cada moment heu de saber
   • si esteu triant els productes
     • en quines condicions us els ofereixen (preus, garanties, renúncia a la compra)
   • si esteu confirmant la comanda (el millor és que, en aquest moment us paregui una 'pantalla d'acceptació' on calgui el vostre consentiment en forma de 'clic' per tirar endavant (és la que apareix quan us instal·leu un programa d'ordinador i heu de marcar la casella 'Sí, accepto'; si no, no podeu continuar amb la instal·lació)
   • si esteu efectuant el pagament
   • si us emeten la factura
     • impressió de la factura amb indicació clara d'on efectuar reclamacions (hi ha de constar una adreça física identificable)
3. IMPORTANTÍSSIM! Abans d'introduir cap dada personal o econòmica (com ara la de la targeta de crèdit) assegureu-vos que a la barra d'adreces us hi apareix el protocol httpS.

També us apareixerà un petit cadenat, bé a la mateixa barra d'adreces o, a l'angle inferior dret, en altres navegadors.

Tant l'empresa privada com l'Administració pública, es va adonar ben aviat del potencial formatiu subjacent en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Per una banda, les TIC i, en concret, Internet oferien una fórmula per a l'ensenyament a distància més àgil que no pas les tradicionals del coreu convencional i les trobades presencials ocasionals.

Per l'altra, les TIC s'han anat estenent arreu i han fet realitat la construcció d'una xarxa de coneixement en horitzontal on cada node és un generador de coneixement.

Amb l'arribada dels entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge (EVEA), la formació virtual ha trobat el seu espai cada cop més flexible. Una bona mostra n'és el conegut Moodle, aplicació en què es basa l'Aula Virtual de l'EAPC.

Per acabar i fent bo el lema de no fer presencialment allò que es pot resoldre en línia (fórmula d'estalvi de costos a diversos nivells), la virtualitat s'ha revelat com la gran aliada de la presencialitat en matèria de formació (aprenentatge mixt o blended learning).

Experiència pionera a Catalunya va ser el Programa d'Informàtica Educativa del Departament d'Ensenyament (1987) que des de finals dels 90 oferia cursos aleshores anomenats telemàtics per tal que el professorat dels nivells d'ensenyaments no universitaris es familiaritzessin amb la informàtica. El producte més conegut d'aquest Programa és la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya).

A nivell universitari, cal fer esment de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La línia de l'horitzó més immediat ja ha estat traçada per la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics: el 2010. Aquesta llei reconeix el dret de la ciutadania a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics i en regula l'ús en el desenvolupament de l'activitat de les administracions públiques amb l'objectiu d'assolir més seguretat jurídica en les transaccions telemàtiques entre les administracions, la ciutadania i les empreses i contribuir a la millora del funcionament de les administracions públiques. Així mateix, representa una bona oportunitat per avançar en el desenvolupament de l'administració electrònica a Catalunya.

L'esperit de la Llei 11/2007 és que la ciutadania pugui realitzar per mitjans electrònics tots els tràmits administratius que siguin possibles i que ho pugui fer amb condicions d'eficiència i seguretat, tot garantint la confidencialitat de les dades, aspecte de què parlarem més endavant, però que ja anunciem que es tracta d'un dret fonamental, el de l'autodeterminació informativa.

Fins avui dia, l'accés electrònic de la ciutadania als serveis públics s'ha caracteritzat per la passivitat: consultes als butlletins oficials, a llistes d'accés a determinats serveis (p.e. la preinscripció escolar)…

L'Administració que ha facilitat més l'accés electrònic a la ciutadania ha estat la tributària. En aquest sentit, ha esdevingut un paradigma i exemple conegut de tothom la presentació de la declaració de l'IRPF a l'Agència Tributària espanyola (Seu electrònica de l'AEAT ).

Les administracions locals han desenvolupat força els mitjans electrònics per tal de facilitar els tràmits de la ciutadania: empadronaments, pagaments d'impostos i de multes, sol·licituds de llicències d'obres… Un exemple el podem trobar a l'aplicació l'Ajuntament a un clic de Manlleu.

Cada ordinador de la xarxa és un dispositiu d'emmagatzematge i tractament de la informació. Aquest fet suposa un avantatge (compartir coneixement), però també un gran risc (possessió i divulgació de dades personals o de materials de propietat aliena). Ambdós es tradueixen en la necessària responsabilitat, regulada legalment, com veureu a la darrera unitat del curs.

Un cas paradigmàtic que està posant contínuament a prova els mitjans de coerció locals al món globalitzat és el cas de les xarxes P2P. Com funcionen?

A banda de casos com aquest, hi ha aplicacions que permeten compartir informació filtrada i enriquir-la. Són els marcadors socials. El més conegut és delicious. Aquests serveis us permeten emmagatzemar en línia els enllaços del vostre interès, etiquetar-los per tal que puguin ser fàcilment localitzables pels principals cercadors (Google, Yahoo…) i compartir-los amb altres persones usuàries. També permet afegir o afegir-se a canals d'informació i integrar-se en altres eines 2.0. p.e. en blocs o entorns d'ensenyament i aprenentatge com ara Moodle.

La proposta de del.icio.us se centra en el fet que compartir enllaços d'interès sigui al més fàcil possible. A més, permet accedir a les adreces que hem anat col·leccionant des de qualsevol ordinador connectat a Internet (a diferència de les Adreces d'interès o Favorits dels navegadors).

Compartir informació també serveix per garantir-se socialment la qualitat. Aquest avantatge és el que ha convertit en un èxit a la Xarxa iniciatives com meneame o negocis com atrapalo.com, booking.com.

>>