Es pot accedir a Internet a través de diferents dispositius. A la taula següent es relacionen quins són i quin és el tipus de connexió emprada per cadascun:

La connexió a Internet sempre la facilita un proveïdor de serveis (ISP).

Des d'un ordinador personal, es pot accedir a Internet usant la xarxa telefònica.

Per tal que el senyal telefònic ens porti a Internet calen dispositius com el mòdem o l'enrutador (router).

El mòdem normalment és una targeta incorporada a l'ordinador i facilita l'accés a Internet mitjançant un cable connectat a la línia telefònica i a la sortida de l'ordinador.

L'enrutador s'utilitza per a les connexions a Internet a través de les línies ADSL i es connecta a la línia telefònica per cable físic i a l'ordinador a través de cable o sense fils (Wi-Fi). El protocol ADSL permet transmissions de dades de major velocitat que no pas l'ús del mòdem.

Les connexions ADSL suposen l’aplicació d’un filtre a la mateixa línia de telèfon el qual permet d’estar connectats a Internet i alhora rebre trucades per telèfon. Aquest tipus de connexió és molt més ràpid que la línia telefònica normal.

Un altre mitjà per connectar-se a Internet és a través del cable (també anomenat fibra òptica) que ja ha estat instal·lat de forma soterrada en determinades parts del territori de Catalunya. Aquest sistema permet també d’usar el telèfon mentre estem connectats.

També des d'un telèfon mòbil podem accedir a Internet a través de la tecnologia de comunicacions per satèl·lit:

• GSM (Global System for Mobile communications). És el sistema de radiotelefonia adoptat a Europa que permet la comunicació de dades entre telèfons mòbils. Es basa en l'anomenada tecnologia 2G o de segona generació.
• UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), se la sol anomenar simplement tecnologia 3G i ha estat adoptada a Europa . UMTS avantatja als sistemes mòbils de segona generació (2G) pel seu potencial per a suportar velocitats de transmissió de dades de fins a 2Mbit/s des del principi. Aquesta capacitat sumada al suport inherent del Protocol d'Internet (IP), es combinen poderosament per a prestar serveis multimèdia interactius i noves aplicacions de banda ampla, tals com serveis de vídeo telefonia i vídeo conferència.

Els telèfons mòbils també permeten a un ordinador accedir a Internet a través del protocol Bluetooth .

En aquest apartat, cal dir que l'accés a Internet es configura com un dret universal ja que comporta igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a la informació i la comunicació.

En aquesta línia, s'ha parlat de la fractura digital per referir-se a la diferència que s'estableix segons si es pot o no accedir a la Xarxa.

La fractura digital pot tenir causes:

• generacionals
• geogràfiques
• econòmiques

que poden actuar soles o combinades.

A l'Estat espanyol, la connexió a Internet ja forma part de l’anomenat servei universal, és a dir, que qualsevol persona té el dret a l’accés funcional a Internet, mitjançant la línia telefònica. Per tant està considerat com un servei bàsic.

La connexió a Internet és un servei que comporta despeses bàsiques de diferents tipus:

• Despeses d’electricitat, perquè l’ordinador està connectat a la xarxa elèctrica.
• Despeses de telèfon, perquè la transmissió de dades es fa mitjançant la línia telefònica.
• Despesa del proveïdor d’Internet, que és l’empresa de comunicacions que facilita l’accés a Internet.

Algunes companyies de telecomunicacions ofereixen serveis de tarifa plana per la qual, cada mes, es paga una quantitat fixa sense tenir en compte el temps de connexió a la xarxa. ¹⁾

Hi ha tarifes planes per a dies concrets o dins horaris determinats. Per tant les connexions fora del temps pactat es pagaran al preu d’una trucada normal.

A banda, organismes públics afavoreixen l'accés a Internet gratuït des de instal·lacions, com ara les biblioteques públiques, els Punts TIC, administracions locals (iniciativa Wifi Penedès)…

>>