Drets i deures dels internautes

L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació va generant un canvi econòmic, social, polític i cultural d'un abast tan gran com el que al segle XV va fer sorgir la invenció de la impremta. El dret occidental és, en bona mesura, hereu d'aquell canvi i del pensament democràtic que va alimentar. Un dret que s'ha anat desenvolupant al llarg de segles i que té com a punt àlgid, la proclamació i garantia dels drets humans com a valors suprems dels ordenaments jurídics.

Les constitucions europees i la mateixa Unió Europea a través de directives se singularitzen per l'especial protecció que atorguen a la intimitat, un dret fonamental que s'ha tornat més vulnerable enfront de l'escomesa de les xarxes de comunicacions, entre les quals Internet. Mireu-vos amb atenció el vídeo següent i entendreu per què, ara i aquí, parlem tant de protecció de dades personals.

La protecció jurídica de la intimitat té diferents vessants que es podrien encabir en una de molt important davant de la potencialitat que presenten les TIC per emmagatzemar, tractar i difondre informació relativa a les persones: l'autodeterminació informativa.

El dret a l'autodeterminació informativa significa que qualsevol persona

• decideix quins aspectes de la seva vida o personalitat vol que siguin públics;
• té control sobre les dades que sobre la seva persona ha cedit a terceres persones: sap què se'n fa, per a què, durant quant de temps, on seran emmagatzemades, qui vetlla perquè estiguin segures, quan seran cancel·lades i en quines condicions.

La Constitució espanyola (1978) va ser el segon estat europeu, després de Portugal, a reconèixer explícitament aquest dret amb rang de fonamental i, per tant, desenvolupat per una llei orgànica i emparat per les màximes garanties constitucionals.

A més, qualsevol ciutadà/àna pot presentar mitjançant simples formularis les queixes derivades d'actuacions que creguin que el vulneren davant de l'Agencia Española de Protección de Datos. Si es tracta de danys produït per l'Administració autonòmica catalana, es pot adreçar directament a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

• Constitució espanyola art. 18 i sentències del Tribunal Constitucional
• Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge
• Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)
• Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre pel qual s’aprova el reglament de mesures de seguretat
• Llei 5/2002, de 19 d’abril, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades
• Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades
• Codi Penal (art. 197 ss Revelació de secrets)
• LCGC en l’àmbit de la contractació mercantil
• Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú

El comerç electrònic està regulat per la mateixa normativa que el comerç tradicional.

Tanmateix i ateses les peculiars característiques dels serveis comercials basats en les tecnologies de la informació i la comunicació o d'aquestes mateixes tecnologies, la Unió Europea va emetre una Directiva (per tant, una norma d'obligada transposició als diferents ordenaments jurídics dels estats membres).

A l'Estat espanyol, aquesta transposició es va concretar amb la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic (LSSI) que estableix el marc legal de relacions entre els proveïdors de serveis a Internet i les persones que els contracten. Des d'aquest espai del Ministerio de Industria, Energía i Turismo espanyol, podreu accedir a àmplia informació sobre aquesta llei i la seva aplicació.

Cal fer un esment especial a la contractació dels serveis vinculats a les TIC, com ara línies ADSL. Com a consumidors i consumidores hem de vetllar per exigir el compliment del nivell de serveis contractats. Un exemple? La velocitat de la connexió. La podeu comprovar ben fàcilment a través de diversos aplicatius web com aquest de l'espai de l'Asociación de Internautas:

Malgrat la percepció que molt sovint tenen les persones usuàries de les tecnologies de la informació i la comunicació, la facilitat que aquestes ofereixen per copiar, reproduir, distribuir i publicar no comporta que no calgui respectar la propietat intel·lectual.

Tanmateix, els mitjans coercitius tradicionals s'estan mostrant impotents a l'hora d'aturar les infraccions del dret de la propietat intel·lectual, un dret que, recordem-ho, no pot estar emparat per les mateixes garanties que un de fonamental ja no està reconegut com a tal ni a l'ordenament jurídic espanyol, no a l'europeu ni tampoc al dels EUA. És per aquesta raó que cal entendre com lògic que un vídeo publicat p.e. a You Tube sigui retirat immediatament si vulnera el dret a la intimitat i que, en canvi, sigui com a mínim discutible que ho hagi de fer, en casos de reclamació per vulneració de la propietat intel·lectual si no està abastament provat que se n'està fent ús il·legítim.

Sens dubte, si la impremta va fer néixer aquest dret, les TIC n'han canviat la configuració de dalt a baix i, de ben segur, que d'aquí un temps s'entendrà sota unes altres premisses.

Ara bé, sigui quin sigui el panorama que se'n derivi, cal afirmar uns quants principis:

• Qualsevol creació és obra d'algú. El fet que estigui publicada a Internet no li atorga la consideració d'obra de domini públic.
• L'acte de creació s'ha de reconèixer així com els drets que se'n derivin.
• L'autor/a pot llicenciar com vulgui la seva obra, és a dir, pot posar condicions perquè aquesta sigui reproduïda, comunicada públicament, distribuïda.
• La llei es reserva uns determinats usos per tal que de la creació individual en pugui sorgir un aprofitament col·lectiu, p.e.
  • els drets patrimonials derivats de l'autoria vencen al cap de 70 anys de la mort de l'autor/a i les seves obres passen a ser de domini públic;
  • l'anomenat dret de cita, reconegut per l'art. 32 de la LPI i que se circumscriu als usos educatius.

Trobareu més informació sobre idees bàsiques de la propietat intel·lectual en aquesta pàgina web del Departament de Cultura i Mitjans d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

• Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de maig de 2001 relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins als drets d’autors a la societat de la informació.
• Directiva 2006/115/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006 , sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d'autor en l'àmbit de la propietat intel·lectual (Versió codificada) [aquesta directiva substitueix la Directiva 92/100/CE del Consell, de 19 de novembre de 1992, sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d’autor en l’àmbit de la propietat intel·lectual.
• Directiva 2006/116/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006 , relativa al termini de protecció de dret d'autor drets afins (versió codifica) [aquesta directiva substitueix la Directiva 93/98/CEE del Consell, de 29 d'octubre de 1993, relativa a l'harmonització del termini de protecció del dret d'autor i determinats drets afins.
• Recomanació de la la Comissió Europea de 10 de abril de 2008

sobre la gestió de la propietat intel·lectual en las activitats de transferència de coneixements i Codi de bones pràctiques per a les universitats i altres organismes públics d'investigació

• Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual i es regularitzen, s’aclareixen i s’harmonitzen les disposicions legals vigents sobre la matèria.

El Dret internacional, comunitari europeu i espanyol protegeix la propietat i també l’anomenada propietat intel·lectual. En aquest cas, els béns a protegir són immaterials. Quins? Les creacions originals.

Tipus:

• industrials (marques, patents, dissenys)
• obres de creació

A una casa, per protegir-la, hi pots posar una tanca.

Els objectes de valor els pots tancar en una caixa forta.

Els diners els pots dipositar en una llibreta d’estalvis a nom teu de manera que només tu en puguis disposar.

Però… com es protegeix la propietat intel·lectual?

Ara bé, és bo protegir a tota ultrança la propietat intel·lectual? O bé, ¿la paranoia de la protecció no ens deixa veure els avantatges del compartir?

1. La meva obra pot ser un punt de partida
2. La meva obra es pot enriquir amb les aportacions d'altres persones
3. La meva obra pot contribuir a fer accedir a informació d'interès a tothom qui se'n vulgui servir.
4. Les altres persones poden ajudar-me a fer millor la meva obra

Però, ¿com protegeixes una obra que has creat?

De fet, no cal que facis res d'especial: només cal que hi posis el teu nom i cognoms. Així de senzill! També pots escriure-hi davant el signe ©

Si tens molt clar l'esperit cooperatiu de la Xarxa, pots optar qualsevol llicència lliure (les més destacables són la Llicència Pública General i les http://cat.creativecommons.org/llicencia2/Creative Commons).

Si vols, a més a més, pots inscriure la teva obra en un registre oficial:

• Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya (l'enllaç conté indicacions sobre el procediment a seguir per registrar obres de creació, interpretacions, bases de dades)
• Oficina Espanyola de Patents i Marques (s'hi pot tramitar la sol·licitud en línia).

Als autors/es de les obres se’ls poden reconèixer drets morals o personals i/o drets patrimonials o econòmics.

Hi ha dos sistemes de protecció de la propietat intel·lectual. Ambdós sorgeixen de l'empremta tecnològica de la impremta i s'estructuren jurídicament a partir de la fi del segle XVIII:

1. l’anomenat dret d’autor, propi del dret europeu continental
2. l’anomenat copyright, característic del dret anglosaxó

Els programes d'ordinador, les fotografies (amb o sense qualificació d'art) i les bases de dades estan protegides per la Llei de la propietat intel·lectual.