Possibilitats de les TIC i Internet

El fet que els ordinadors personals es poguessin connectar entre ells va fer que el terme informàtica passés a segon terme i parléssim de tecnologies de la informació i la comunicació.

Anàlogament, hem parlat de web 1.0 quan la transmissió d'informació ha estat unidireccional. En canvi, en el moment en què els espais a Internet han passat de ser espais de lectura a espais de lectura i escriptura, hem parlat del web 2.0, és a dir, de comunicació, de col·laboració i de compartició i construcció del coneixement.

Avui dia, doncs, disposem d'

• una quantitat ingent d'informació al nostre abast, per activa i per passiva i en múltiples formats
• un bon nivell de connexió en qualsevol punt del món i a través de múltiples aparells (ordinadors cada cop més petits i portàtils, tauletes tàctils, telèfons mòbils, llibres electrònics, videoconsoles…)
• una gran oferta al mercat adaptable a les necessitats de cadascú i cada cop eines i procediments més transparents quant a la utilització, cosa que hauria de fer créixer la capacitat crítica del consumidor/a.

Sigueu benvinguts i benvingudes al web social o web 2.0! Tots els recursos que us presentarem intenten resoldre aquest problema.

Malgrat l'embranzida del web 2.0, encara avui dia Internet continua sent per a bona part de persones usuàries un espai de cerca d'informació per damunt de tot.

El principal negoci que ha generat s'hi basa. Tothom el coneix. Es diu Google. Google és un cercador, és a dir, una aplicació informàtica que busca i selecciona informació a Internet a partir d'uns criteris introduïts per la persona usuària. Què el fa singular i exitós? Hi ha més cercadors a la Xarxa. Però Google és el rei. Per què?

Tanmateix, per bé que és el cercador més conegut i emprat,

• tot sovint no li traiem tot el suc possible perquè desconeixem les possibilitats de cerca avançada que ens permeten, a través d'un senzill formulari, refinar les nostres cerques, cosa molt útil, per exemple, quan busquem una imatge i volem tenir garanties que l'autor/a en permet la distribució i les condicions en què s'ha de realitzar
• oblidem que hi ha altres cercadors que són tan eficients com ell i menys lesius per a la privacitat de les persones. Coneixeu DuckDuckGo?
  

Així, si busquem una imatge per il·lustrar un informe que ens ha demanat la nostra cap sobre societat del coneixement, tant se val l'abast de difusió que li vulguem donar, el correcte és comprovar que l'autor/a ens ha donat llicència per fer-la servir. La cerca avançada de Google ens ajudarà a fer les coses ben fetes. Seguiu els passos següents:

1. Obriu el vostre navegador i copieu-hi a la barra d'adreces Google.
2. Introduïu els termes que cregueu que defineixen de manera més ajustada la vostra cerca al requadre central de la interfície. Penseu que han de ser prou concisos perquè no es produeixi "soroll" en la vostra cerca, però també prou extensos com per no perdre possibilitats d'èxit.
3. Feu clic a l'enllaç 'Imatges' que es troba a la part superior de la relació de cerques
4. Ara se us haurà obert una nova pantalla amb un munt d'imatges.
   
   Alerta! Com que no heu refinat la cerca, se us mostraran totes les imatges que corren per Internet amb l'etiqueta (tag, en anglès) 'societat del coneixement', però… hi ha un problema: pot ser que no tingueu llicència per utilitzar-les en cap cas o bé que en tingueu només en determinades condicions. Per defecte, heu de suposar que no en teniu en cap circumstància, ni tan sols per introduir-les en una presentació electrònica (p.e. de PowerPoint) que voleu enviar a companys i companyes de feina per fer una broma simpàtica en ocasió de les festes nadalenques. Penseu sempre que els formats electrònics tenen un llarg abast que s'escapa de les mans i les intencions de la persona originàriament emissora de la informació.
   Com veureu, la cerca haurà estat molt fèrtil (milions de fotografies!), però potser no totes les imatges us poden servir
   1. perquè no en teniu llicència de reutilització (és el que sempre heu de pressuposar!);
   2. perquè no són d'espais web que mereixin la vostra confiança o, simplement, no són del vostre gust.

Què heu de fer? A continuació, us farem dues propostes per resoldre cadascuna dels dos casos exposats.

• Com refinar la cerca d'imatges per saber el tipus de llicència que tenen
• Com refinar qualsevol cerca per ajustar-la a un espai web que considerem de referència

Una altra cosa molt important quan utilitzem dades extretes d'Internet és citar les fonts d'on hem extret la informació.

Finalment, Cal afegir que Internet és un reflex de la comunicació al món actual. Per tant, la llengua que hi predomina és l'anglès, fet que ens pot comportar més d'un trasbals a l'hora de buscar informació. La xarxa ofereix nombrosos recursos de traducció per resoldre el problema. El mateix cercador Google us ofereix possibilitats de traducció automàtic a la llengua en què tingueu configurat el vostre navegador mitjançant enllaços que trobareu a la mateixa pàgina on es mostren els resultats de la vostra requesta. Per exemple, si heu buscat informació sobre el marcador social del.icio.us, que té la interfície en anglès, veureu que Google us ofereix la possibilitat d'accedir a una traducció automàtica de les pàgines:

Gencat, el web de la Generalitat de Catalunya, ofereix des del juliol de 2011, una versió millorada i ampliada del seu cercador que permet, no només cercar a les pàgines web de la Generalitat, sinó també als més de 26.000 arxius multimèdia inclosos en el Banc Iconogràfic de la Generalitat de Catalunya (BIG).

A més, la nova versió del cercador incorpora la possibilitat de visualitzar els resultats sobre un mapa, sempre que els arxius estiguin georeferenciats. D'aquesta manera, l'usuari pot localitzar fotografies i vídeos d'una àrea geogràfica concreta de Catalunya.

El cercador gencat ha modernitzat també la interfície i el disseny i disposa de filtres per realitzar cerques d'adreces i telèfons d'organismes de la Generalitat, ajuts i tràmits inclosos a l'Oficina Virtual de Tràmits, equipaments de Catalunya o documents del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

De la cerca anterior, societat del coneixement, ja heu vist que el fet que la xarxa sigui no només un espai d'informació sinó de comunicació propicia el contacte entre persones amb interessos afins: fer un curs de formació sobre contractació, discutir sobre l'últim concert d'un/a cantant, valorar un model de telèfon mòbil… i, per descomptat, treballar conjuntament.

Aquesta és la finalitat de portals com e-Catalunya. I, per aquesta raó, disposa de serveis de comunicació, com ara blocs, wikis, sindicació de continguts…, i de serveis d'establiment d'estructures (formació de grups…)

Internet disposa de serveis que permeten fer xarxa a partir d'interessos o contactes afins o, simplement, mantenir el caliu entre un grup. A hores d'ara, els que han causat més impacte són Facebook i Twitter.

Facebook ofereix espais que comprenen elements de comunicació per al conjunt del grup (correu electrònic, escriptura pública en espais compartits pels membres del grup, com ara el Mur, d'altres d'informació sobre cadascun dels integrants (perfil, àlbums de fotos, possibilitat de publicar vídeos) i, sobretot, un cercador que permet localitzar membres inscrits al gran club que ha esdevingut Facebook, cosa que facilita retrobar vells companys d'escola o establir contactes professionals.

Twitter és un servei de microblogging que permet emetre missatges que seran rebuts pels membres subscrits a cadascuna de les xarxes amb un màxim de 144 caràcters que, en cada intervenció, han de contestar a la pregunta. "Què estic fent?". No cal dir que, des del punt de vista de l'administració pública, pot ser una gran eina per conèixer quines són les necessitats de la ciutadania i poder ajustar les seves actuacions a les necessitats reals.

S'ha parlat del poder digital: tothom pot tenir veu a la Xarxa. Aquesta ja és una revolució important al món de la informació. Però, a més, cal considerar l'avantatge que suposa poder accedir a qualsevol font d'informació lliurement i amb independència del lloc on se sigui.

I, al seu torn, les xarxes socials en especial han canviat el perfil de la premsa tradicional i han fet sorgir iniciatives que miren d'integrar diverses modalitats d'informació i comunicació, bo i donant un paper actiu al públic lector.

Però el profit que podem treure de les telecomunicacions avui dia no es limita a Internet o l'ús de l'ordinador. Cal afegir-hi d'altres dispositius, com ara el telèfon mòbil que, al seu torn, segueixen la tendència mare: integrar-se per facilitar la compartició.

Els bancs ofereixen un ampli ventall de serveis en línia que van des de la consulta d'estats de finances fins a l'audició del Messies de Händel.

• Consulta de comptes
• Compra - venda de serveis (entrades, plans de pensions…)
• Transferències entre comptes
• Enviament d'avisos de moviments als comptes al telèfon mòbil
• Enviament de detalls de rebuts i ingressos
• Tramitació d'inversions (borsa…)
• …

Des dels seus inicis, Internet va ser concebut com un sistema global de xarxes d'ordinadors al servei de l'intercanvi de dades i paquets d'informació. I tots els serveis d'Internet compleixen aquesta finalitat. Cal esmentar:

1. El World Wide Web, el més conegut i que no hem de confondre amb Internet. Es tracta d'un sistema de documents relacionats mitjançant la tècnica de l'hipervincle (Tim Berners-Lee, 1990), accessibles a través d'Internet amb un navegador. La cara visible de la teranyina global són les pàgines web, estàtiques (transmeten informació d'una manera unidireccional) o dinàmiques (permeten la comunicació). El naixement i la implementació d'aquestes segones ha donat lloc a l'anomenat web 2.0.
2. Compartició de fitxers. Es tracta d'un dels serveis més veterans d'Internet i es pot realitzar de diferents maneres:
   • enviant fitxers adjunts al correu electrònic
   • utilitzant un servidor FTP
   • fent servir programari de les xarxes P2P, cèlebres per l'intercanvi de fitxers d'àudio (mp3) i vídeo.
3. Trucades telefòniques via Internet
4. Televisió per Internet
5. Xat (missatgeria instantània, fòrums, webcams)
6. Aplicacions per construir xarxes socials: Facebook, MySpace…
7. Serveis 2.0 a disposició de públic en general i en règim d'aparent gratuïtat (les dades han esdevingut el principal valor a la Xarxa!): podcàsting, videocàsting (el més cèlebre YouTube), marcadors socials (del.icio.us), wikis (Wikipedia), blocs…

Un munt d'ofertes per a un objectiu comú: intercanviar coneixements. D'aquí, que hàgim passat de parlar de societat de la informació a societat del coneixement.

>>