De conformitat amb el procediment que es regula a l’article 8 LPT, mitjançant la Llei 1/1995, del 16 de març, es va aprovar el Pla territorial general de Catalunya (LPTG). Aquesta llei ha estat modificada per la Llei 24/2001, del 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i l'Aran com a àrees funcionals de planificació i per la Llei 23/2010, del 22 de juliol, per fixar l’àmbit de planificació territorial d’el Penedès.

Aquest Pla fixa els següents àmbits d’aplicació dels Plans territorials parcials:

• Àmbit metropolità: el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

• Àmbit de les comarques de Girona: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.

• Àmbit del Camp de Tarragona: l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

• Àmbit de les Terres de l’Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

• Àmbit de Ponent: les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

• Àmbit de les comarques centrals: el Bages, el Berguedà, Osona, el Solsonès i els municipis de L’Anoia adscrits en virtut del procediment establert per la lletra h).

• Àmbit de l’Alt Pirineu i l'Aran: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.

• Àmbit d’El Penedès: l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte els municipis d’aquesta comarca que així ho manifestin amb conformitat amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, que queden adscrits a l’àmbit de les comarques centrals.

Pel que fa a les seves determinacions, tenint en compte el que disposa l’article 5 LPT, el Pla estableix un marc global de referència i de coordinació de les polítiques sectorials i unes directrius que han de ser concretades pels plans d’àmbit territorial inferior tenint en compte dos fets molt concrets: la gran importància de la regió de l’arc mediterrani com a àmbit principal de les relacions de Catalunya amb els països del seu entorn i el fenomen creixent de la immigració procedent d’altres països amb la seva necessitat de serveis de tot tipus.

Aquest Pla vincula de forma molt estreta el seu desenvolupament posterior mitjançant la redacció i l'aprovació d’altres instruments de planejament territorial, i així mateix LPTG conté les següents previsions:

• Els sistemes de proposta establerts al Pla Territorial General per a l’aplicació d’estratègies territorials i la consecució del model d’assentaments han de ser tinguts en compte de forma especial pels Plans territorials parcials i per la resta d’instruments de planejament amb incidència en el territori de Catalunya (article 3).

• Els Plans territorials parcials, els Plans territorials sectorials i les actuacions amb incidència territorial han de potenciar la representativitat del sistema urbà de Barcelona, han d’enfortir el caràcter policèntric de l’àmbit metropolità i han de tendir al reequilibri territorial i global de Catalunya (article 4)

• El desenvolupament del Pla territorial general mitjançant Plans territorials parcials i Plans territorials sectorials s’ha de fer tenint en compte aquests objectius de preservació del medi ambient: desenvolupament sostenible, respecte a les terres agrícoles o forestals d’especial interès, ús eficient dels recursos energètics i hidràulics, salvaguarda dels espais naturals d’especial interès, mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial (article 4).

• Els Plans territorials parcials i els Plans territorials sectorials han de justificar de forma manifesta el seu grau d’adequació a les directrius del Pla territorial general (article 5).

D'igual manera, la LPT preveu al seu article 11 que els Plans territorials parcials han de desenvolupar les determinacions del Pla territorial general precisant el seu abast però no pas alterant les seves prescripcions.

L’article 8 LPTG preveu que la vigència del Pla territorial general sigui indefinida malgrat que serà considerada objecte de revisió quan a criteri del Govern de la Generalitat es produeixin variacions rellevants de les circumstàncies socioeconòmiques, mediambientals o funcionals de Catalunya o quan així ho acordi el Parlament. Com a mínim, en tot cas, es revisarà cada deu anys.

I donant compliment a aquesta previsió per Decret 174/2009, del 10 de novembre, s’ha acordat l’inici de la revisió del Pla territorial general amb aquests objectius:

• Adaptar-lo a l’evolució de la societat i el territori català des de l’any 1995.

• Adequar-lo als objectius de sostenibilitat ambiental, eficiència econòmica i cohesió social.

• Incorporar els progressos i les prescripcions dels plans territorials parcials i dels plans directors territorials vigents.

• Adaptar la delimitació dels àmbits funcionals, creant-ne de nous, en tot cas, amb l’objectiu de donar resposta a les noves realitats territorials i a les aspiracions expressades des de vàries comarques i ajuntaments.

L’article 3 d’aquest decret preveu que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'elaborar els treballs del projecte de revisió del Pla territorial general, d'acord amb la resta de departaments de la Generalitat i que els treballs s'han d'iniciar durant el mes de novembre de 2009 i han d'estar finalitzats abans del 31 de desembre de 2010.

Torna