Quan els immobles objecte de conservació estan destinats a l’ús d’habitatges, el seu nivell de qualitat i adequació és objecte d’una autorització especial que pot adoptar diverses denominacions, cèdula d’habitabilitat amb caràcter general, que en el cas dels habitatges amb Protecció Oficial és substituïda per el document de qualificació definitiva.
Amb caràcter més específic aquesta cèdula s’anomena de primera ocupació, quan va referida a habitatges de nova construcció, de segona ocupació quan es refereix a habitatges preexistents i de primera ocupació de rehabilitació quan s’atorga a habitatges resultants d’una intervenció o procés de rehabilitació o gran rehabilitació.
Reduint el nostre anàlisi al règim general aplicable als habitatges lliures, donat el règim jurídic específic de les de Protecció Oficial, podem dir que el marc jurídic que regula aquestes autoritzacions és de caràcter autonòmic, com a conseqüència del fet que mitjançant l’article 137 de l’Estatut d’Autonomia, la Generalitat tingui assumides les competències exclusives en matèria de inspecció i control de la qualitat de la construcció, la innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges, la seva conservació i manteniment i la regulació referent a la seva habitabilitat.
Aquest marc legal es concreta, actualment, en les normes següents:
Ara examinarem quin és el concepte i règim jurídic d’aquestes cèdules:
Inici |