Per parlar del concepte d’ordenació del territori hem de prendre com a punt de partida les previsions contingudes a la Carta Europea d'Ordenació del Territori (CEOT) aprovada per la Conferència Europea de Ministres responsables d'ordenació del territori del Consell d'Europa a Torremolinos el dia 20 de maig de 1983.
Derivat d'aquest concepte tan ampli, la CEOT també ens indica que es tracta d'una disciplina científica, una tècnica administrativa i política, concebuda com una aproximació interdisciplinària i global, que tendeix a un desenvolupament equilibrat de les regions i a l'organització física de l'espai guiada per una concepció directriu i que, per tant, s'ha de caracteritzar per ser:
I és per aquest motiu que la CEOT preveu que per poder dur a terme tots els objectius enumerats anteriorment hi ha d'haver la màxima coordinació possible entre els diferents sectors i nivells de decisió.
L'article 148.1.3 de la Constitució estableix que les Comunitats Autònomes podran assumir competències en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i habitatge, i així a Catalunya es va aprovar la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial (LPT).
També s'ha de tenir en compte que amb posterioritat a la promulgació d'aquesta llei, l'article 149 de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya preveu que corresponen a la Generalitat de Catalunya l'establiment de les directrius d'ordenació i de gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixin, que inclou:
La LPT té com a objectiu establir les directrius d’ordenació de Catalunya i de les accions administratives amb incidència en el territori català, per corregir els desequilibris que es produeixen i per assolir un major benestar de la població.
Les administracions públiques que participaran en l'execució de les determinacions contingudes a la LPT són:
L'Administració de la Generalitat, en el marc d'aquesta llei, ha d'adoptar les mesures adequades per:
I per tal d'executar aquestes mesures la LPT preveu els següents instruments de planejament territorial:
El legislador català, fent ús també de la previsió continguda a l’article 148.1.3 de la Constitució, ha aprovat el Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que aprova eltext refós de la Llei d’Urbanisme (TRLUC).
També s’ha de tenir en compte que l’article 149 de la Llei Orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria d’urbanisme les següents atribucions:
Per tant en aquest cas s’hauran de tenir en compte també les previsions contingudes alReial Decret Legislatiu 2/2008, del 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl (TRLS) referides a valoracions de sòl, expropiacions urbanístiques o responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, entre d’altres aspectes, atès el seu caràcter de norma bàsica en tots aquells aspectes que s’indiquen a la seva disposició final 1a.
El TRLUC consta d’un títol preliminar en què es regula l’objecte de la norma i els principis generals de l’activitat urbanística i set títols en què es regulen els següents aspectes:
De forma conjunta amb les previsions del TRLUC també hem de tenir en compte les previsions contingudes al Decret 305/2006, del 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme (RLUC) que s’ha encarregat de desenvolupar determinats preceptes de l’anterior TRLUC (Decret Legislatiu 1/2005, del 26 de juliol). El RLUC en virtut del que preveu la Disposició Addicional 2a, TRLUC en el termini de divuit mesos a comptar des del dia 6 d’agost de 2010 s’haurà d’adaptar al que disposa el TRLUC i arran de la promulgació de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, i en virtut del que es preveu a la seva Disposició Final 1a., també s'haurà d'adaptar a les modificacions incorporades en aquesta Llei.
Per parlar del concepte d’urbanisme hem de prendre en consideració el que preveu l’article 1 TRLUC. Aquest precepte ens indica que és una funció pública que abasta l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions. De forma més concreta, l’activitat urbanística comprèn:
Les administracions públiques que participaran en l’execució de les determinacions contingudes al TRLUC seran l’Administració de la Generalitat, les entitats locals i les entitats urbanístiques especials que s’enumeren a l’article 22 .TRLUC.
Prenent com a referència la darrera afirmació continguda a l’apartat precedent i analitzant les previsions contingudes tant a la normativa d’ordenació del territori com al TRLUC podem dir que les relacions entre ambdues normatives es regiran pel principi de coherència.
Així l’article 11 LPT preveu que els plans d’ordenació urbanística han de ser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels plans territorials parcials. I l’article 19 bis LPT preveu també la coherència amb les determinacions del plans directors territorials.
De la mateixa forma l’article 13 TRLUC preveu que els plans urbanístics han de ser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels plans territorials parcials i sectorials.
L’article 5 LPTG va més enllà i preveu que el planejament urbanístic ha de justificar de forma manifesta la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels plans territorials parcials i dels plans sectorials, respectant l’autonomia dels municipis en matèria de planejament, en el marc de les seves competències.
No podem referir-nos per tant al principi de jerarquia en un sentit estricte, com ho faríem si parléssim de les relacions entre una llei i un reglament, a l’hora de definir el principi que regeix les relacions entre ambdues normatives. Cada normativa i els instruments de planejament que regulen té absoluta independència pel que fa al seu contingut i a la seva tramitació administrativa, i també pel que fa a les Administracions Públiques que intervenen en el procediment. No es pot afirmar que la normativa territorial sigui jeràrquicament superior a la normativa urbanística sinó que s’ha d’afirmar que la normativa urbanística, malgrat la seva pròpia autonomia pel que fa a les seves previsions, ha de tenir en compte la normativa territorial des del moment en què afecta algun aspecte que ha estat regulat per aquesta normativa territorial o pels seus instruments de planificació.
I aquesta coherència s’haurà de respectar de forma ineludible en tot moment ja que ambdues normatives tenen molts punts de confluència:
Així l’article 92 TRLUC preveu com a motiu de denegació de l’aprovació definitiva d’un instrument de planejament el següent motiu d’interès supramunicipal: la coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l’organització correcta del desenvolupament urbà.